divendres, 9 de setembre del 2011

Món espatllat...

El món comença a estar tant espatllat, però tant, que em preocupa que ja no hi hagi retorn.

Ja fa temps que hom pot pensar que el món gira al revés, que hi ha coses que no funcionen o no s'entenen... però ara ja s'està arribant a un punt malaltís, d'insostenibilitat en qualsevol dels temes on hi ha algo de la política per entremig.

Són vàries les "causes de malestar" que convergeixen en el moment actual, i cadascú ho ponderarà segons les seves prioritats i gustos.

Per mi, el tema protagonista (i encara irresolt) és el de la llengua.

Què està passant aquests dies?

 - Setembre 2011: Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament a la comunitat espanyola autònoma de Catalunya. Dóna de marge fins al novembre del 2011 (2 mesos) per a la modificació cap a una escolarització amb la llengua castellana com a llengua vehicular.

* Recurs presentat per la Generalitat per intentar paralitzar la castellanització de l'escola, encara pendent de resolució.

El que pot semblar una cosa tan 'normal' com l'escolarització en català a Catalunya (donat que la llengua catalana -o català- és la llengua pròpia de Catalunya, i comú al llarg dels Països Catalans), és en realitat una cosa il·legal, segons l'actual legislació (Constitució).

Cal entendre que durant 30 anys, el sistema educatiu català ha funcionat fora de la constitució. Si bé es veu que es remunta a una llei del 1983, similar al model que Fraga impulsà a Galícia, la Constitució Espanyola (1978) nega qualsevol obligació de conèixer ni entendre la llengua catalana. Només fixa com a obligatori el coneixement (entendre) la llengua castellana.

(1) Per tant, aquí hi ha la primera gran discriminació contra el català: Doncs la llengua castellana està legalment afavorida per la Constitució, mentre que el català no té cap mena de defensa jurídica en la carta magna.

I per tant, queda clar que des de fa més de 300 anys, o almenys, més de 30, que Espanya (amb la Constitució com a referent), vol uniformitat entre espanyols, i no accepta els catalans com a tals, sinó que els vol tant castellanitzats com qualsevol comunitat autònoma. Això implica esborrar la llengua catalana, o si més no, que no intervingui en la vida quotidiana a nivell d'usuari.

- El TSJC va actuar arran de la denúncia de 3 famílies (2 de les quals implicades amb C's), que van denunciar el sistema educatiu per privar-los de poder ser educats en castellà com a llengua vehicular.

L'argumentació: Catalunya és Espanya, i la llengua d'Espanya és l'espanyol o castellà, mai el català. Ningú té l'obligació ni tant sols d'entendre el català (ni tant sols a Catalunya), quan sí del castellà.  

--> ATENCIÓ: El cas és que l'argumentació és legalment certa. La llei els dóna la raó.

...SEGUEIX