La UPF vol tenir menys riscs d'incendis ara que s'apropa l'estiu, i per això rebutja la presència de la família reial a la universitat, per antidemocràtica.
Que diuen cap mentida???
Família reial, teniu els dies comptats!
Salut i república!
dimecres, 30 d’abril del 2008
dimarts, 29 d’abril del 2008
Franki llibertat!
Comento ràpidament per manca de temps, que ahir van empresonar, després de 3 anys de fer ballar els gegants, a Franki, per a una condemna de 2 anys, per ser tant criminal com per haver "ultratjat una bandera" (per suposat ja sabem quina és...)
Mentre al carrer hi ha violadors, assetjadors, assassins, neonazis feixistes, racistes, etc., i tota la púrria escampada que fan menys mesos a la presó que Farruquito, la justícia espanyola s'entretén a empresonar a aquells que posen en perill la unidad de España, amb l'acte bandàlic, infernal i satànic d'intentar treure la bandera espanyola durant la festa major.
En primer lloc, la primera falta de respecte és la mateixa presència de la bandera espanyola.
En segon lloc, és totalment desdibuixat i surrealista que empresonin a Franki per haver fet això, i tants altres veritables criminals i delinqüents segueixin impunes.
I finalment, és deplorable, i comença a fer pudor, que la justícia espanyola tingui aquest afany d'intentar silenciar i fer callar a tot un moviment, a tot un poble, mitjançant aquests caps de turc, que no en tenen cap culpa.
Si tant ens respecten i tant ens volen com a part del seu país d'Espanya, que se'ns respecti tal com som, catalans no espanyols.
I el més trist de tot, és que segurament, de cara a la galeria i per quedar bé, aquests energúmens dels jutjats, després van dient que "pobrets tibetans" i tal.
Es queixen (o no) del que fa Xina, i vosaltres que feu, poca vergonyes?
Llibertat Franki!
+ links
http://blocs.mesvilaweb.cat/rosadefoc
http://annanoticies.com/2008/04/28/el-jove-terrassenc-condemnat-per-haver-intentat-arrencar-una-bandera-ingressa-a-la-model-els-mossos-dissolen-la-concentracio-de-protesta-davant-de-la-preso-la-policia-ha-detingut-francesc-argemi-al-se/
http://www.llibertat.cat/content/view/2672/29/
divendres, 25 d’abril del 2008
25 d'abril: 301 anys!!
25 d'abril 1707- 25 d'abril 2008
Portem més de 300 anys (301) resistint la seva ocupació.
I tot i que han intentat per totes les maneres possibles, de cremar i de destruir aquesta regió "anòmala" de la seva Espanya, hem demostrat, demostrem i demostrarem, que destruir a una nació, destruir a un poble, els sortirà molt car, per no dir que si en 300 anys no ho han aconseguit, mai no ho aconseguiran.
300 anys d'ocupació.
300 anys de resistència.
Salut, república i PPCC lliures!
dimarts, 22 d’abril del 2008
Feliç Sant Jordi
Bona diada a tots.
23 abril 2008, Sant Jordi.
La independència no l'han de construir els fantasmes dels polítics que pol·lulen pels parlaments.
Demostren cada dia que són uns hipòcrites botiflers i espanyolistes (ERC inclosos).
La independència l'hem de construir des del carrer, des de les accions quotidianes.
La independència és la solució per a viure com volem, per a ser respectats.
Ja que estan a aquesta teòrica "Espanya plural" no hi som ben rebuts, no podem aguantar més les exigències d'aquells que només volen una España, una grande y libre.
Ja n'hi ha prou dels immigrants espanyolistes que venen i, amb el pretext que Cataluña es España, no s'adapten, no respecten.
Si no tenen la obligació moral, potser seria hora d'imposar-ho per la obligació penal, ja que és una gran falta de respecte per la gent d'aquí, que gràcies a la immigració es deixi de respectar la nostra llengua, i a sobre, ens haguem NOSALTRES d'adaptar a ells.
Des de Salses a Guardamar, i des de Fraga a Maó.
Visca els Països Catalans.
I a viure i a deixar viure.
dilluns, 21 d’abril del 2008
Segur que som espanyols?
Els catalans som espanyols?
Es pot ser català - no espanyol?
Hi ha gent que diu que com que Catalunya és a dins d'Espanya, ser català implica ser espanyol.
Com si ser tarragoní impliqués ser català.
Bé, doncs per aquesta gent, dir-li que van equivocats.
Catalunya serà una regió d'Espanya (pels fets històrics que ens han conduit a la situació actual), però és innegable que a Catalunya hi ha una llengua pròpia, una cultura, història i territori propi.
Per tant, Catalunya, sigui o no independent, és una nació.
Per tant, existeix la nacionalitat catalana, de manera que existeix Catalunya i els Països Catalans.
Les contradiccions arriben quan un és català, i al ser a Espanya, deixa de ser català per ser espanyol.
I jo pregunto:
Com pot ser possible (que ho és), que si jo fós espanyol, no em pogués fer entendre, PARLANT LA MEVA LLENGUA MATERNA, amb un altre espanyol???
Realment un espanyol comparteix la mateixa nacionalitat que jo, quan NO ens entendríem al parlar cadascú amb la seva llengua materna???
És evident que jo sí que l'entendria perquè sé castellà, però llavors també hauria de ser de nacionalitat anglesa, perquè també sé anglès.
Són evidències il·lògiques, de com podem ser espanyols, si no ens entendriem ni amb altres "compatriotes" ni parlant l'idioma matern.
La nacionalitat no va lligada als estats, sinó a la naturalesa de les nacions.
Existeixen les nacions sense estat, molt sovint agredides i oprimides per un estat que no tolera la plurinacionalitat i que vol imposar la seva nacionalitat per sobre de les nacions sense estat.
Tibet, PPCC, Euskal Herria, Sahara, Escòcia, Palestina, ...
Fins fa poc Kosovo, però afortunadament per ells, ja no viuen sotmesos legalment als serbis.
No obstant, no seria dolent compartir país o estat amb altres nacions, conformant un estat plurinacional, sempre i quan es respecti cada identitat nacional.
Però això a Espanya no passa.
I el sentiment independentista neix quan es veu que estem a un país que no ens vol, no ens respecta, ens volen d'una altra forma, i nosaltres som com som, i no canviarem ni per res ni per ningú.
L'independentisme no vol el mal d'Espanya, sinó vol el bé de Catalunya i dels Països Catalans.
Estant a Espanya, la llengua catalana no és respectada.
La única manera de ser respectada al propi territori és alçar fronteres.
O un hipotètic estat federal, inexistent i lluny de la realitat.
I tot només per voler ser respectat.
La millor manera però, per ser respectat, és que els propis immigrants (sobretot els espanyols), sàpiguen respectar, i aquest ha estat el principal problema en la immigració andalusa, que no s'han adaptat, ja que es creuen que estem a Espanya.
Siguem o no a Espanya (de moment sí), als PPCC no hi deixa d'haver una llengua, la autòctona, i no es pot ni negar, ni silenciar, al contrari, hi hauria d'haver la obligació moral de respectar-la i integrar-s'hi.
Si Espanya no vol ser un estat plurinacional (que està en el seu dret), doncs no hi ha cap problema.
Nosaltres no ens barallarem perquè Espanya sigui plurinacional.
Això s'aclareix aviat, si a Espanya només hi volen espanyols, independència per les nacions sense estat, i s'ha acabat.
Seríem per fi normals, el típic "estat-nació", que NO es compleix a l'estat espanyol.
L'últim exemple, les SELECCIONS NACIONALS esportives, que no són seleccions estatals, sinó que són seleccions de cada nació (mireu Escòcia, Gales, etc.), i que només per respecte als pobles i a les nacions, als PPCC ens pertoquen unes seleccions.
P.S. Ser tarragoní sí que implica ser català, ja que entre compatriotes catalans ens podem entendre parlant la nostra llengua materna.
Entre espanyols, (si ho fóssim), NO ens entendríem parlant amb la llengua materna de cadascú, però entre catalans sí.
Segur que som de la nacionalitat espanyola, si no ens podem entendre en la llengua materna amb altres espanyols?
Es pot ser català - no espanyol?
Hi ha gent que diu que com que Catalunya és a dins d'Espanya, ser català implica ser espanyol.
Com si ser tarragoní impliqués ser català.
Bé, doncs per aquesta gent, dir-li que van equivocats.
Catalunya serà una regió d'Espanya (pels fets històrics que ens han conduit a la situació actual), però és innegable que a Catalunya hi ha una llengua pròpia, una cultura, història i territori propi.
Per tant, Catalunya, sigui o no independent, és una nació.
Per tant, existeix la nacionalitat catalana, de manera que existeix Catalunya i els Països Catalans.
Les contradiccions arriben quan un és català, i al ser a Espanya, deixa de ser català per ser espanyol.
I jo pregunto:
Com pot ser possible (que ho és), que si jo fós espanyol, no em pogués fer entendre, PARLANT LA MEVA LLENGUA MATERNA, amb un altre espanyol???
Realment un espanyol comparteix la mateixa nacionalitat que jo, quan NO ens entendríem al parlar cadascú amb la seva llengua materna???
És evident que jo sí que l'entendria perquè sé castellà, però llavors també hauria de ser de nacionalitat anglesa, perquè també sé anglès.
Són evidències il·lògiques, de com podem ser espanyols, si no ens entendriem ni amb altres "compatriotes" ni parlant l'idioma matern.
La nacionalitat no va lligada als estats, sinó a la naturalesa de les nacions.
Existeixen les nacions sense estat, molt sovint agredides i oprimides per un estat que no tolera la plurinacionalitat i que vol imposar la seva nacionalitat per sobre de les nacions sense estat.
Tibet, PPCC, Euskal Herria, Sahara, Escòcia, Palestina, ...
Fins fa poc Kosovo, però afortunadament per ells, ja no viuen sotmesos legalment als serbis.
No obstant, no seria dolent compartir país o estat amb altres nacions, conformant un estat plurinacional, sempre i quan es respecti cada identitat nacional.
Però això a Espanya no passa.
I el sentiment independentista neix quan es veu que estem a un país que no ens vol, no ens respecta, ens volen d'una altra forma, i nosaltres som com som, i no canviarem ni per res ni per ningú.
L'independentisme no vol el mal d'Espanya, sinó vol el bé de Catalunya i dels Països Catalans.
Estant a Espanya, la llengua catalana no és respectada.
La única manera de ser respectada al propi territori és alçar fronteres.
O un hipotètic estat federal, inexistent i lluny de la realitat.
I tot només per voler ser respectat.
La millor manera però, per ser respectat, és que els propis immigrants (sobretot els espanyols), sàpiguen respectar, i aquest ha estat el principal problema en la immigració andalusa, que no s'han adaptat, ja que es creuen que estem a Espanya.
Siguem o no a Espanya (de moment sí), als PPCC no hi deixa d'haver una llengua, la autòctona, i no es pot ni negar, ni silenciar, al contrari, hi hauria d'haver la obligació moral de respectar-la i integrar-s'hi.
Si Espanya no vol ser un estat plurinacional (que està en el seu dret), doncs no hi ha cap problema.
Nosaltres no ens barallarem perquè Espanya sigui plurinacional.
Això s'aclareix aviat, si a Espanya només hi volen espanyols, independència per les nacions sense estat, i s'ha acabat.
Seríem per fi normals, el típic "estat-nació", que NO es compleix a l'estat espanyol.
L'últim exemple, les SELECCIONS NACIONALS esportives, que no són seleccions estatals, sinó que són seleccions de cada nació (mireu Escòcia, Gales, etc.), i que només per respecte als pobles i a les nacions, als PPCC ens pertoquen unes seleccions.
P.S. Ser tarragoní sí que implica ser català, ja que entre compatriotes catalans ens podem entendre parlant la nostra llengua materna.
Entre espanyols, (si ho fóssim), NO ens entendríem parlant amb la llengua materna de cadascú, però entre catalans sí.
Segur que som de la nacionalitat espanyola, si no ens podem entendre en la llengua materna amb altres espanyols?
divendres, 18 d’abril del 2008
Transvassament
El panorama de l'actualitat crec que s'ha degenerat tant, que caldria mirar què ha passat per intentar copsar cap a on anem.
El tema de l'aigua és molt complex, no s'hauria de frivolitzar així com així.
La centralització evident de Catalunya (que posa en evidència la fastigosa hipocresia d'ERC i dels partits que critiquen la centralització) ha arribat al punt de voler fer canviar els cursos naturals dels recursos com els rius (entre d'altres).
Resulta que a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb tanta centralització i creixement, requereix de més aigua per poder-se abastir, i si a això se li suma una sequera, doncs és lògic que els recursos hídrics minvin.
L'àrea metropolitana barcelonina rep ara mateix aigua, majoritàriament del Llobregat i del Ter (riu que per cert està feridet de mort).
I resulta que ARA li cal un major aport d'aigua.
D'on treurem aquest aigua?
POSSIBILITATS:
- Rius propers a l'àrea barcelonina.
- Dessaladores (en construcció).
- ??? (si a algú se li acut alguna altra, que la digui urgentment!!)
Bé, doncs tal com ho veiem, la majoria d'aigua consumible ve de rius.
I quins rius poden portar aigua a Barcelona??
RESPOSTA--> Els que li siguin més propers i tinguin aigua, i que l'extracció d'aigua NO AFECTI ni a la vida dels que també la necessiten, NI als ECOSISTEMES als que el riu conforma.
És aquí quan surt el tema de l'EBRE.
El PP+Ciu ja van intentar el PHN (Pla hidrològic nacional), per tal d'abuidar l'Ebre per repartir-se l'aigua entre vàries comunitats autònomes, com Catalunya, País Valencià i Comunitat de Múrcia.
Ambdós partits van demostrar que tant l'ECOSISTEMA DEL DELTA DE L'EBRE, com milers de treballadors de les terres de l'Ebre, no els importaven RES.
Si treiem aigua de l'Ebre:
1- El riu baixa amb menys força, la qual cosa fa que l'aigua del mar penetri amb més força en la desembocadura del riu, frenant l'arribada de sediments, i menjant-se terreny del delta (format per sediments), i per tant, causant la DESTRUCCIÓ del Delta de l'Ebre i de l'Ecosistema que conforma.
2- Si l'aigua salada del mar entra amb més força en la desembocadura, pot ascendir riu amunt (si el riu fa menys força perquè li han tret aigua), i tots els camps d'arròs i camps sembrats dels pagesos, passen de tenir l'aigua dolça del riu, a tenir aigua salada del mar que ha penetrat, i per tant, amb la sal, els camps es moren.
Per tant, per una banda ja tenim pagesos afectats perquè el riu no baixa amb suficient força com per evitar que l'aigua del mar entre riu endins. (es creu que arriba fins a 30km en l'actualitat, fins a Tortosa).
3- Si es treu aigua, els pagesos que han de regar els seus camps no poden utilitzar prou aigua perquè, de fer-ho, l'aigua del mar penetraria més, i de no fer-ho, els seus cultius en surten perjudicats.
Per tant, pagesos que facin el que facin, ho tenen negre.
I no ho tenen negre perquè la vida sigui així, sinó que ho tenen xungo perquè s'ha de fer un transvassament al riu que ocasionarà tot això, entre d'altres coses.
ALTERNATIVES:
L'aigua ve dels rius, no?
I l'aigua de l'Ebre està a 200km de Barcelona, no?
I no hi ha més rius que portin suficient aigua com perquè no perjudiquin ni a les persones que en viuen d'aquesta aigua, ni als ecosistemes que mantenen??????
SORPRESA!!!!
A França hi ha el Rohne (Roine, Ródano), que passa pels Pirineus i atravessa zones POC poblades (poca necessitat relativa d'aigua), i no manté cap ecosistema ni cap delta, és a dir, que no necessita ni depèn d'un cabal mínim tant IMPORTANT com SÍ el té l'Ebre.
I està 300km!!
L'inconvenient és que serà a uns 10 anys vista aproximadament, però, si no ho comencem ara, fins quan esperarem???
Un altre inconvenient també és el dels tràmits. Com que és a França, doncs hi ha d'intervenir Zapatero i el govern espanyol.
Bé, doncs aquesta seria una alternativa per la llarga.
Hi ha gent que diu: "oh, no podem dependre dels francesos per l'aigua!!!!"
I jo els dic:
Per què no?? No depenem ara dels francesos i dels russos per l'energia (electricitat, gas...)
No depenem ara dels països àrabs pel petroli??
Per què no podem dependre de l'aigua, ara també?
No esteu tant a favor de la globalització?
Tant poc humanitaris creieu que són els francesos?
El Roine porta aigua que sí que es desaprofita, i no com l'Ebre, que ho necessita més, i que cada centilitre que es treu, és un centrilitre menys d'aport de sediments pel delta.
CONTINUA ....
Per acabar, només posar l'incís de lo "anti-natural" que s'ha tornat la societat moderna, cosmopolita i centralitzadora.
L'afany de les espècies animals i vegetals sempre ha estat la colonització dels llocs propers a l'aigua. I quan es quedaven sense aigua, doncs canviaven de lloc i anaven cap a un millor. Inclús els propis humans també protagonitzaven aquestes "mudances" per tal d'habitar una zona rica en aigua, i no anar cap a un lloc on no hi passa cap riu.
La societat moderna, però, i gràcies als avanços tecnològic, es pot permetre el luxe de fer canviar de lloc la naturalesa: on hi havia muntanyes, ara hi ha túnels; on hi havia camps, ara hi ha ciment; i on hi havia rius, ara hi ha transvassaments.
I s'ha arribat a un punt que, com que a l'àrea metropolitana de Barcelona no hi arriba prou aigua (serà perquè de sempre que ha estat una zona on hi havia pocs rius, entre ells el Llobregat?), com que la centralització de Catalunya ha de seguir sent a Barcelona, doncs ara s'han de fer canviar els trajectes dels rius i mil parafernàlies més.
Em recorda la frase de si "Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma".
Si els barcelonins no van a on hi ha aigua -naturalment-, l'aigua va als barcelonins.
I tot això no tindria problemàtica si no hi hagués milers de pagesos i arrossers que es veuran afectats (però com que no són de Barcelona, no importen), i un ecosistema com el del Delta de l'Ebre ferit de mort (però com que no és de Barcelona, no importa).
El tema de l'aigua és molt complex, no s'hauria de frivolitzar així com així.
La centralització evident de Catalunya (que posa en evidència la fastigosa hipocresia d'ERC i dels partits que critiquen la centralització) ha arribat al punt de voler fer canviar els cursos naturals dels recursos com els rius (entre d'altres).
Resulta que a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb tanta centralització i creixement, requereix de més aigua per poder-se abastir, i si a això se li suma una sequera, doncs és lògic que els recursos hídrics minvin.
L'àrea metropolitana barcelonina rep ara mateix aigua, majoritàriament del Llobregat i del Ter (riu que per cert està feridet de mort).
I resulta que ARA li cal un major aport d'aigua.
D'on treurem aquest aigua?
POSSIBILITATS:
- Rius propers a l'àrea barcelonina.
- Dessaladores (en construcció).
- ??? (si a algú se li acut alguna altra, que la digui urgentment!!)
Bé, doncs tal com ho veiem, la majoria d'aigua consumible ve de rius.
I quins rius poden portar aigua a Barcelona??
RESPOSTA--> Els que li siguin més propers i tinguin aigua, i que l'extracció d'aigua NO AFECTI ni a la vida dels que també la necessiten, NI als ECOSISTEMES als que el riu conforma.
És aquí quan surt el tema de l'EBRE.
El PP+Ciu ja van intentar el PHN (Pla hidrològic nacional), per tal d'abuidar l'Ebre per repartir-se l'aigua entre vàries comunitats autònomes, com Catalunya, País Valencià i Comunitat de Múrcia.
Ambdós partits van demostrar que tant l'ECOSISTEMA DEL DELTA DE L'EBRE, com milers de treballadors de les terres de l'Ebre, no els importaven RES.
Si treiem aigua de l'Ebre:
1- El riu baixa amb menys força, la qual cosa fa que l'aigua del mar penetri amb més força en la desembocadura del riu, frenant l'arribada de sediments, i menjant-se terreny del delta (format per sediments), i per tant, causant la DESTRUCCIÓ del Delta de l'Ebre i de l'Ecosistema que conforma.
2- Si l'aigua salada del mar entra amb més força en la desembocadura, pot ascendir riu amunt (si el riu fa menys força perquè li han tret aigua), i tots els camps d'arròs i camps sembrats dels pagesos, passen de tenir l'aigua dolça del riu, a tenir aigua salada del mar que ha penetrat, i per tant, amb la sal, els camps es moren.
Per tant, per una banda ja tenim pagesos afectats perquè el riu no baixa amb suficient força com per evitar que l'aigua del mar entre riu endins. (es creu que arriba fins a 30km en l'actualitat, fins a Tortosa).
3- Si es treu aigua, els pagesos que han de regar els seus camps no poden utilitzar prou aigua perquè, de fer-ho, l'aigua del mar penetraria més, i de no fer-ho, els seus cultius en surten perjudicats.
Per tant, pagesos que facin el que facin, ho tenen negre.
I no ho tenen negre perquè la vida sigui així, sinó que ho tenen xungo perquè s'ha de fer un transvassament al riu que ocasionarà tot això, entre d'altres coses.
ALTERNATIVES:
L'aigua ve dels rius, no?
I l'aigua de l'Ebre està a 200km de Barcelona, no?
I no hi ha més rius que portin suficient aigua com perquè no perjudiquin ni a les persones que en viuen d'aquesta aigua, ni als ecosistemes que mantenen??????
SORPRESA!!!!
A França hi ha el Rohne (Roine, Ródano), que passa pels Pirineus i atravessa zones POC poblades (poca necessitat relativa d'aigua), i no manté cap ecosistema ni cap delta, és a dir, que no necessita ni depèn d'un cabal mínim tant IMPORTANT com SÍ el té l'Ebre.
I està 300km!!
L'inconvenient és que serà a uns 10 anys vista aproximadament, però, si no ho comencem ara, fins quan esperarem???
Un altre inconvenient també és el dels tràmits. Com que és a França, doncs hi ha d'intervenir Zapatero i el govern espanyol.
Bé, doncs aquesta seria una alternativa per la llarga.
Hi ha gent que diu: "oh, no podem dependre dels francesos per l'aigua!!!!"
I jo els dic:
Per què no?? No depenem ara dels francesos i dels russos per l'energia (electricitat, gas...)
No depenem ara dels països àrabs pel petroli??
Per què no podem dependre de l'aigua, ara també?
No esteu tant a favor de la globalització?
Tant poc humanitaris creieu que són els francesos?
El Roine porta aigua que sí que es desaprofita, i no com l'Ebre, que ho necessita més, i que cada centilitre que es treu, és un centrilitre menys d'aport de sediments pel delta.
CONTINUA ....
Per acabar, només posar l'incís de lo "anti-natural" que s'ha tornat la societat moderna, cosmopolita i centralitzadora.
L'afany de les espècies animals i vegetals sempre ha estat la colonització dels llocs propers a l'aigua. I quan es quedaven sense aigua, doncs canviaven de lloc i anaven cap a un millor. Inclús els propis humans també protagonitzaven aquestes "mudances" per tal d'habitar una zona rica en aigua, i no anar cap a un lloc on no hi passa cap riu.
La societat moderna, però, i gràcies als avanços tecnològic, es pot permetre el luxe de fer canviar de lloc la naturalesa: on hi havia muntanyes, ara hi ha túnels; on hi havia camps, ara hi ha ciment; i on hi havia rius, ara hi ha transvassaments.
I s'ha arribat a un punt que, com que a l'àrea metropolitana de Barcelona no hi arriba prou aigua (serà perquè de sempre que ha estat una zona on hi havia pocs rius, entre ells el Llobregat?), com que la centralització de Catalunya ha de seguir sent a Barcelona, doncs ara s'han de fer canviar els trajectes dels rius i mil parafernàlies més.
Em recorda la frase de si "Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma".
Si els barcelonins no van a on hi ha aigua -naturalment-, l'aigua va als barcelonins.
I tot això no tindria problemàtica si no hi hagués milers de pagesos i arrossers que es veuran afectats (però com que no són de Barcelona, no importen), i un ecosistema com el del Delta de l'Ebre ferit de mort (però com que no és de Barcelona, no importa).
dilluns, 14 d’abril del 2008
Coincidència o casualitat?
Avui fa 77 anys de la proclamació de la II República, després del Pacte de Sant Sebastià, es va donar un viatge d'anada a Alfons XIII, i Niceto Alcalça Zamora en va ser el president, i com a cap de govern, Manuel Azaña.
Una República que podia haver anat millor, tot i que el ball entre esquerres i dretes cada 2 anys, i de les corrupcions de l'estroperlo (entre d'altres), de les famoses vagues com la del 6 d'octubre, i de les declaracions de l'Estat Català independent en dues ocasions, Macià i Companys, al final va acabar amb l'esgotament de la paciència de la dreta després de perdre les eleccions del 36 amb un cop d'estat, il·legítim, i la conseqüent guerra, proclamació de la dictadura, i finalment i a la dècada dels 70, la mort de Franco, abans però, havent deixat ben lligadet el futur d'Espanya, amb el Rei Juan Carlos I al capdavant (sí sí, anomenat pel mateix dictador que va fer un cop d'estat il·legítim!), i amb una constitució "de la por", que al '78 era molt moderneta i davant del perill de la dictadura era com un regal diví, però que al 2008 està obsoleta i fa riure.
Una constitució que permet l'acció de l'exèrcit en cas de que es posi en perill la unitat d'Espanya, i que prohibeix la "asociación de comunidades autonomas" (exclusivament pensat pels PPCC, no?), entre d'altres moltes ximpleries com la de que España es una nacion.
Tot això ens ho ha deixat ben lligadet el Franco (amb un Rei ACTUAL il·legitim, tal i com ho va ser Franco).
En un país que en diuen "democràcia", on no es pot triar si volem o no rei, on hi ha una evident complicitat amb els neonazis feixistes, etc.
Bé, tot això començava perquè avui fa 77 anys de la proclamació de la 2a Republica d'Espanya.
Avui també hi ha hagut presa de possessions del ministeri.
Mentre venia amb cotxe, sentia la COPE (sí, és per riure una mica i comprovar com tot el que surt al Polonia és refotudament cert), com Carme Chacón (ells li diuen Carmen o Carma) esdevenia ministra de Defensa, i per tant, passava a controlar l'exèrcit.
Bé, potser és millor que estigui en mans de Chacón que no pas a les de Bono, que ja volia treure l'exèrcit quan va passar tot el merder de l'estatut...
I sentint a Chacón dient que es posesin firmes, i tal i cual, i a l'acabar:
" VIVA EL REY y VIVA ESPAÑA!"
Així és com el PSC defensa a Catalunya (i en conseqüent als Països Catalans).
Però, quina diferència hi ha ente una banda armada com és ETA i una banda armada com és l'exèrcit???
Que no mata també l'exèrcit?
Què és, el que el fa legítim? Que defensen la causa d'España??
Que no és una altra opció política, igual de respectable, com qualsevol altra?
O ESPAÑA és la única que és legítima el fet de tenir la potestat de disposar d'un exèrcit?
Vaja, que no hi hauria d'haver exèrcits, ni d'uns ni dels altres, però la realitat és aquesta, un exèrcit, on una pseudocatalana hi està al capdavant (amb tots els respectes, és la seva decisió), on ERC no si ha posat en contra ni s'ha exclamat ni res (per què? si ERC està plegat de botiflers!)
Cap exèrcit és bo (potser l'exèrci del Fenix sí...), però aquí hi ha una mostra més de que la sombra de Franco encara la tenim, i potser algo més que la sombra de Franco...
Siguem a Espanya o no, a Europa o no, al món o no, si us plau, què us costa deixar-nos viure en pau?
Per què poseu tant d'interès en que als PPCC s'hi parli tant de castellà com de català?
Que no veieu que si un territori té una llengua pròpia (i una altra que ha estat imposada), els seus ciutadans es mereixen viure en la pròpia llengua?
D'això en dieu democràcia?
Jo encara no puc trucar a telefonica ni a movistar, i arreglar el problema en català (entre d'altres)
Una República que podia haver anat millor, tot i que el ball entre esquerres i dretes cada 2 anys, i de les corrupcions de l'estroperlo (entre d'altres), de les famoses vagues com la del 6 d'octubre, i de les declaracions de l'Estat Català independent en dues ocasions, Macià i Companys, al final va acabar amb l'esgotament de la paciència de la dreta després de perdre les eleccions del 36 amb un cop d'estat, il·legítim, i la conseqüent guerra, proclamació de la dictadura, i finalment i a la dècada dels 70, la mort de Franco, abans però, havent deixat ben lligadet el futur d'Espanya, amb el Rei Juan Carlos I al capdavant (sí sí, anomenat pel mateix dictador que va fer un cop d'estat il·legítim!), i amb una constitució "de la por", que al '78 era molt moderneta i davant del perill de la dictadura era com un regal diví, però que al 2008 està obsoleta i fa riure.
Una constitució que permet l'acció de l'exèrcit en cas de que es posi en perill la unitat d'Espanya, i que prohibeix la "asociación de comunidades autonomas" (exclusivament pensat pels PPCC, no?), entre d'altres moltes ximpleries com la de que España es una nacion.
Tot això ens ho ha deixat ben lligadet el Franco (amb un Rei ACTUAL il·legitim, tal i com ho va ser Franco).
En un país que en diuen "democràcia", on no es pot triar si volem o no rei, on hi ha una evident complicitat amb els neonazis feixistes, etc.
Bé, tot això començava perquè avui fa 77 anys de la proclamació de la 2a Republica d'Espanya.
Avui també hi ha hagut presa de possessions del ministeri.
Mentre venia amb cotxe, sentia la COPE (sí, és per riure una mica i comprovar com tot el que surt al Polonia és refotudament cert), com Carme Chacón (ells li diuen Carmen o Carma) esdevenia ministra de Defensa, i per tant, passava a controlar l'exèrcit.
Bé, potser és millor que estigui en mans de Chacón que no pas a les de Bono, que ja volia treure l'exèrcit quan va passar tot el merder de l'estatut...
I sentint a Chacón dient que es posesin firmes, i tal i cual, i a l'acabar:
" VIVA EL REY y VIVA ESPAÑA!"
Així és com el PSC defensa a Catalunya (i en conseqüent als Països Catalans).
Però, quina diferència hi ha ente una banda armada com és ETA i una banda armada com és l'exèrcit???
Que no mata també l'exèrcit?
Què és, el que el fa legítim? Que defensen la causa d'España??
Que no és una altra opció política, igual de respectable, com qualsevol altra?
O ESPAÑA és la única que és legítima el fet de tenir la potestat de disposar d'un exèrcit?
Vaja, que no hi hauria d'haver exèrcits, ni d'uns ni dels altres, però la realitat és aquesta, un exèrcit, on una pseudocatalana hi està al capdavant (amb tots els respectes, és la seva decisió), on ERC no si ha posat en contra ni s'ha exclamat ni res (per què? si ERC està plegat de botiflers!)
Cap exèrcit és bo (potser l'exèrci del Fenix sí...), però aquí hi ha una mostra més de que la sombra de Franco encara la tenim, i potser algo més que la sombra de Franco...
Siguem a Espanya o no, a Europa o no, al món o no, si us plau, què us costa deixar-nos viure en pau?
Per què poseu tant d'interès en que als PPCC s'hi parli tant de castellà com de català?
Que no veieu que si un territori té una llengua pròpia (i una altra que ha estat imposada), els seus ciutadans es mereixen viure en la pròpia llengua?
D'això en dieu democràcia?
Jo encara no puc trucar a telefonica ni a movistar, i arreglar el problema en català (entre d'altres)
divendres, 11 d’abril del 2008
Guillem Agulló: Ni oblit ni perdó!
11 d'abril de 1993 - 11 d'abril de 2008.
Avui fa 15 anys de l'assessinat de Guillem Agulló.
Ha estat un dels moltíssims atacs per part de grups d'ultradretes, feixistes, espanyolistes i neonazis.
En el cas de Guillem Agulló, l'assassí només va complir 4 dels 14 anys als que estava condemnat.
Aquesta és la impunitat de la qual disposen aquestes organitzacions.
A més a més, aquest individu encara està en actiu a les llistes d'una formació d'ultradretes, posada en el món polític.
(és curiós que a altres llocs, i per menys, ja se'ls hagi il·legalitzat i empresonat).
De tot aquest rotllo ja n'hi ha prou. Que ens deixin viure en pau, que se'n tornin d'on han sortit. Als Països Catalans, i fins i tot m'atreviria a dir que ENLLOC hi tenen cabuda.
Al feixisme no se'l tolera, se'l combat.
Coincidint amb l'efemèrides, us deixo amb el manifest que va llegir la germana de Guillem Agulló, ara fa 3 anys:
"Ara fa dotze anys de l'assessinat de Guillem Agulló, i encara que molts de vosaltres segurament apenes ho recordeu perquè éreu massa jovens, de ben segur que haureu sentit a parlar d'ell. Perquè han estat molts els actes que s'han fet per recordar-lo. Per recordar quant havia estimat la seua llengua, la seua cultura, el seu país. Per recordar que va ser un jove implicat i combatiu, que com tants de nosaltres l'únic que desitjava era viure en llibertat. Aquestes foren les raons que el portaren al seu assessinat, a mans d'aquells que no pensen com nosaltres. Però malgrat que ens furtaren la seua presència, el seu somriure i les seves paraules, mai ens podran arrebatar les seues ganes de lluita i els seus ideals que també són els nostres.
Moltes gràcies una vegada més per no oblidar.
Guillem Agulló, ni OBLIT ni PERDÓ!"
Avui fa 15 anys de l'assessinat de Guillem Agulló.
Ha estat un dels moltíssims atacs per part de grups d'ultradretes, feixistes, espanyolistes i neonazis.
En el cas de Guillem Agulló, l'assassí només va complir 4 dels 14 anys als que estava condemnat.
Aquesta és la impunitat de la qual disposen aquestes organitzacions.
A més a més, aquest individu encara està en actiu a les llistes d'una formació d'ultradretes, posada en el món polític.
(és curiós que a altres llocs, i per menys, ja se'ls hagi il·legalitzat i empresonat).
De tot aquest rotllo ja n'hi ha prou. Que ens deixin viure en pau, que se'n tornin d'on han sortit. Als Països Catalans, i fins i tot m'atreviria a dir que ENLLOC hi tenen cabuda.
Al feixisme no se'l tolera, se'l combat.
Coincidint amb l'efemèrides, us deixo amb el manifest que va llegir la germana de Guillem Agulló, ara fa 3 anys:
"Ara fa dotze anys de l'assessinat de Guillem Agulló, i encara que molts de vosaltres segurament apenes ho recordeu perquè éreu massa jovens, de ben segur que haureu sentit a parlar d'ell. Perquè han estat molts els actes que s'han fet per recordar-lo. Per recordar quant havia estimat la seua llengua, la seua cultura, el seu país. Per recordar que va ser un jove implicat i combatiu, que com tants de nosaltres l'únic que desitjava era viure en llibertat. Aquestes foren les raons que el portaren al seu assessinat, a mans d'aquells que no pensen com nosaltres. Però malgrat que ens furtaren la seua presència, el seu somriure i les seves paraules, mai ens podran arrebatar les seues ganes de lluita i els seus ideals que també són els nostres.
Moltes gràcies una vegada més per no oblidar.
Guillem Agulló, ni OBLIT ni PERDÓ!"
dissabte, 5 d’abril del 2008
Respecte. Proposta per fer-nos respectar, per construir la independència (i sense perjudicar a ningú)
Per què hem de canviar del català al castellà, per entendre’ns als Països Catalans.
Per què no s’integren? Per què segueixen amb la mentalitat de que “esto es Espanya, i se habla el español?”
Tinc una idea:
si ells no es volen integrar, sense obligar-los, els hauríem d'incitar-los a que s'integrin.
Això es fa quan algú que visqui aquí i et parli en castellà, no contestar-li en el seu idioma, ja que si ho fas, li estàs donant la raó de que "a Catalunya es pot parlar el castellà quotidianament i de manera normal".
I el fet de que a Catalunya es pugui parlar el castellà quotidianament i de manera normal, no és que sigui cap mal, però dónes la raó un cop més a aquell que diu que "catalunya és España", ja que s'hi parla la seva "llengua espanyola".
Per tant, sense voler ser ni xenòfob ni feixista, però si a Catalunya ja hi ha una llengua pròpia, la nostra, PER QUÈ HEM DE CANVIAR DE LLENGUA PER ENTENDRE'NS AMB ALGÚ QUE PARLI CASTELLÀ?? I estant a casa nostra!!!
Jo proposo que, educadament, a qui et parli en castellà, contestar-li naturalment, en català, allò que digui o pregunti.
I si diu "es que no lo entiendo", és llavors quan se li hauria de dir "però tu saps on ets? Saps que aquí s'hi parla el català?"
(en casos d'emergència, és lògic que qualsevol llengua ès bona per entendre'ns, que al cap i a la fi, aquest es l'objectiu de la comunicació).
I en el cas d'un que ve de vacances (sigui d'on sigui), doncs també se li ha de parlar en català.
Que et diu que no ho entén perquè no és d'aqui o perquè no hi viu, doncs llavors també dir-li que aquí tenim una llengua,que NO és el castellà, però que com que a més a més també sabem el castellà (a títol de llengua extrangera), doncs que ens podem arribar a entendre.
Només així construirem socialment la independència des del carrer.
I sense política ni violència pel mig.
Només amb el respecte que ens mereixem.
I no pot ser que hi hagi gent que visqui aquí i no vulgui ni entendre ni parlar el català, quan es comunica amb nosaltres. (a casa seva després que parli en la llengua que vulgui).
Per acabar, les llengües són per parlar-les, i parlar en una o altra NOMÉS depèn dels interlocutors, de la seva decisió.
No parlar en català significaria que un o els dos interlocutors o no vol, o no en sap.
Si no vol, està en el seu dret de no voler, però si parla amb mi, jo estic en el meu dret de voler parlar-hi, i de no voler parlar en castellà, i per tant, algú que no vulgui parlar en la llengua del meu país, ESTANT AL MEU PAÍS, aquest algú NO em mereix RES.
Si algú NO sap la llengua Catalana, estant a Catalunya, serà perquè és procendent d'algun altre lloc.
Si ve per viure-hi, si no vol aprendre el català, demostra la seva FALTA DE RESPECTE pel nostre país, i per tant, tampoc m'importa gens la gent que no li importo.
Si ve per viure-hi, i vol aprendre català, però encara no ha tingut temps, a aquest estic totalment disposat a ensenyar-li, i li parlaré en la llengua que millor ens entenguem mentre no l'hagi après.
Si ve per passar-hi les vacances, se li diu que aquí tenim una altra llengua, i que li diré a poc a poc a veure si m'entén, o si se'l veu hiper perdut, doncs fent gala de la nostra amabilitat pròpia, se l'ajuda en alguna llengua que ens entengui (no tindria problemes a parlar-li l'anglès si també m'entén).
Algu em podria dir que seria més fàcil parlar-li castellà (si és castellà), abans de entendre'ns en anglès.
Però jo pregunto: que tenim cap obligació de parlar-li en castellà, si és espanyol?
Les llengües, com he dit, són per parlar-les, i qui les parla és qui escull en quina parlar.
El problema ve quan es vol parlar una llengua i no pots o no et deixen, i tot això estant a casa teva!! (exemple, truqueu a telefonica o a movistar i parleu-los-hi en català, aveure que tal).
Crec que aquesta és una manera de fer país, de fer-nos independents, i si us hi heu fixat, sense fer cap mal als demés, només vivint com volem viure, plenament en català.
Ja em direu què us sembla. Salut!
Per què no s’integren? Per què segueixen amb la mentalitat de que “esto es Espanya, i se habla el español?”
Tinc una idea:
si ells no es volen integrar, sense obligar-los, els hauríem d'incitar-los a que s'integrin.
Això es fa quan algú que visqui aquí i et parli en castellà, no contestar-li en el seu idioma, ja que si ho fas, li estàs donant la raó de que "a Catalunya es pot parlar el castellà quotidianament i de manera normal".
I el fet de que a Catalunya es pugui parlar el castellà quotidianament i de manera normal, no és que sigui cap mal, però dónes la raó un cop més a aquell que diu que "catalunya és España", ja que s'hi parla la seva "llengua espanyola".
Per tant, sense voler ser ni xenòfob ni feixista, però si a Catalunya ja hi ha una llengua pròpia, la nostra, PER QUÈ HEM DE CANVIAR DE LLENGUA PER ENTENDRE'NS AMB ALGÚ QUE PARLI CASTELLÀ?? I estant a casa nostra!!!
Jo proposo que, educadament, a qui et parli en castellà, contestar-li naturalment, en català, allò que digui o pregunti.
I si diu "es que no lo entiendo", és llavors quan se li hauria de dir "però tu saps on ets? Saps que aquí s'hi parla el català?"
(en casos d'emergència, és lògic que qualsevol llengua ès bona per entendre'ns, que al cap i a la fi, aquest es l'objectiu de la comunicació).
I en el cas d'un que ve de vacances (sigui d'on sigui), doncs també se li ha de parlar en català.
Que et diu que no ho entén perquè no és d'aqui o perquè no hi viu, doncs llavors també dir-li que aquí tenim una llengua,que NO és el castellà, però que com que a més a més també sabem el castellà (a títol de llengua extrangera), doncs que ens podem arribar a entendre.
Només així construirem socialment la independència des del carrer.
I sense política ni violència pel mig.
Només amb el respecte que ens mereixem.
I no pot ser que hi hagi gent que visqui aquí i no vulgui ni entendre ni parlar el català, quan es comunica amb nosaltres. (a casa seva després que parli en la llengua que vulgui).
Per acabar, les llengües són per parlar-les, i parlar en una o altra NOMÉS depèn dels interlocutors, de la seva decisió.
No parlar en català significaria que un o els dos interlocutors o no vol, o no en sap.
Si no vol, està en el seu dret de no voler, però si parla amb mi, jo estic en el meu dret de voler parlar-hi, i de no voler parlar en castellà, i per tant, algú que no vulgui parlar en la llengua del meu país, ESTANT AL MEU PAÍS, aquest algú NO em mereix RES.
Si algú NO sap la llengua Catalana, estant a Catalunya, serà perquè és procendent d'algun altre lloc.
Si ve per viure-hi, si no vol aprendre el català, demostra la seva FALTA DE RESPECTE pel nostre país, i per tant, tampoc m'importa gens la gent que no li importo.
Si ve per viure-hi, i vol aprendre català, però encara no ha tingut temps, a aquest estic totalment disposat a ensenyar-li, i li parlaré en la llengua que millor ens entenguem mentre no l'hagi après.
Si ve per passar-hi les vacances, se li diu que aquí tenim una altra llengua, i que li diré a poc a poc a veure si m'entén, o si se'l veu hiper perdut, doncs fent gala de la nostra amabilitat pròpia, se l'ajuda en alguna llengua que ens entengui (no tindria problemes a parlar-li l'anglès si també m'entén).
Algu em podria dir que seria més fàcil parlar-li castellà (si és castellà), abans de entendre'ns en anglès.
Però jo pregunto: que tenim cap obligació de parlar-li en castellà, si és espanyol?
Les llengües, com he dit, són per parlar-les, i qui les parla és qui escull en quina parlar.
El problema ve quan es vol parlar una llengua i no pots o no et deixen, i tot això estant a casa teva!! (exemple, truqueu a telefonica o a movistar i parleu-los-hi en català, aveure que tal).
Crec que aquesta és una manera de fer país, de fer-nos independents, i si us hi heu fixat, sense fer cap mal als demés, només vivint com volem viure, plenament en català.
Ja em direu què us sembla. Salut!
http://www.saveacebes.org/No ens poden prendre Ángel Acebes.
La remodelació del PP ha d'evitar el silenciament d'aquesta ment prodigiosa.
Seria un fort cop pel Polònia de TV3, l'únic programa de l'actualitat on es caricaturitzen els personatges de la vida real, amb humor i ironia sobre els fets reals que han succeït (i gairebé la majoria dels gags tenen una base real).
Si la remodelació del PP comporta la desaparició d'Ángel Acebes, podria arribar a ser "catastròfic" pel programa.
Així que han posat en marxa una campanya per donar suport a l'il·luminat membre del PP.
Entre d'altres propostes, hi ha la de comprar la samarreta, que trobareu a la seva web.
SAVE ACEBES!
dimarts, 1 d’abril del 2008
Conte-metàfora de la situació dels PPCC i del PV.
Fa molt, molt de temps, hi havia un territori, que havia passat per diversos propietar, i s'hi havia anat forjant una pròpia identitat. En tot el territori hi havien les mateixes espècies animals dominants (una llengua dominant, l'autòctona), i la zona es definia com un bosc, ja que també hi havia un cert tipus d'arbres; i com és natural, a cada mini-zona hi podia haver els seus trets distintius, però conservant una mateixa unitat com a bosc, com a territori (com a nació). (seria com si les espècies d'animals fossin les mateixes, però el color del pelatge sensiblement diferent).
L'any 1200, aquest bosc fou conquerit en la seva totalitat per Jaume I, delimitant el que serien els Països Catalans (un territori amb una llengua pròpia i costums pròpies), és a dir, tot el bosc passava a estar a mans d'aquest rei.
(només afegir que era un bosc que es trobava en una illa, on hi havia més tipus de vegetació, com selva, platja, etc.).
Dins d'aquest territori, dins d'aquest bosc, se'n farien diverses parcel·les o porcions, totes conservant els trets característics que eren i són un bosc en la seva totalitat, amb petites diferències, però amb essència de bosc, i foren repartides entre diferents germans.
Així mateix, podríem distingir vàries zones, com:
Zona 1- Franja de ponent
Zona 2- Catalunya
Zona 3- Catalunya Nord.
Zona 4- Andorra.
Zona 5- País Valencià.
Zona 6- Les Illes Balears.
Zona 7- L'Alguer.
I totes aquestes zones, posades en el conte com parcel·les de dins d'un bosc, es repartiren, però seguien conservant trets tant carasterístics com les mateixes espècies vegetals i animals que les convertien en un sol bosc, únic i diferent de qualsevol altra (llengua, etc., que ho converteix en una nació, la catalana, única i diferent, ni millor ni pitjor).
Al 1640, els propietaris de les parcel·les del bosc estaven sota control d'un president de la illa. Com que el president de la illa (Felip IV i el comte duc d'Olivares) no respectaven la decisió dels propietaris del bosc i dels drets del bosc (PPCC) i de Portugal, hi van haver revoltes, una d'ella la Dels Segadors, al 1640, on Catalunya no va poder deslliurar-se del propietari de la illa, però Portugal sí que va poder auto-regir-se per ella mateixa.
A partir d'aquí (i del 1492 quan van unir-se el president dels boscos i el de la resta de la illa), que els propietaris dels boscos estaven subordinats a les ordres d'un president de la illa.
El que fóra normal és que el president de la illa respectés les decisions dels propietaris dels boscos, per tal de que es visqui en pau.
Els problemes sempre han vingut quan el president de la illa ha volgut fer que totes les parts siguin iguals, seguint un criteri únic.
És a dir, que com que la major part de la illa és una selva (castella), doncs s'ha intentat imposar el mateix ambient a tota la illa, i s'ha intentat destruir boscos per posar-hi més selva.
Mentre no s'ha anat imposant, mentre s'ha respectat que hi ha bosc i el bosc és diferent que la selva i que cadascú pot viure amb pau i harmonia, ha anat bé.
Però vet aquí que anant passant de mans de propietaris, on cadascú buscava el que li interessava però respectant la realitat del bosc, sense destruir-lo o voler-lo canviar, va arribar Felip V de Borbó, que després d'una guerra, i com a acte de venjança, va incendiar el bosc, en un intent de destruir-lo en la seva totalitat, començant el 1707 pel País Valencià, i arribant al 1714 a Barcelona.
Després d'incendiar-lo, va intentar de reforestar-lo amb llavors provinents d'altres indrets de la illa, amb plantes de la selva i de la platja, i tot i que algunes en van germinar, les arrels del bosc no s'havien acabat d'extingir, i va rebrotar.
Felip V de Borbó va intentar imposar una altra cultura per sobre de la que hi havia, que la va intentar destruir (el bosc), però no ho va aconseguir.
Felip V no volia que la illa tingués vàries i diferents identitats, volia una illa monòtona i igual.
El bosc va aconseguir recuperar-se d'aquell greu cop que havia patit, i pels volts del 1800-1900 ja tornava a estar en bones condicions.
No obstant, al 1920 Primo de Rivera (pare) va tornar a incendiar el bosc per extingir tots els animals i arbres, ja que tornava a tenir la idea de que aquella illa havia de ser tota igual, sense diferències.
Tampoc ho va aconseguir, i al 1930 el bosc es va tornar a recuperar d'aquell altre atac.
Entre el 1930 i el 1936, a la illa hi havia un ambient mínimament agradable, on el bosc podia ser bosc, i la selva podia ser selva, i la platja podia ser platja, sense que cap d'ells estigués perjudicat per ser el que era: diferent.
(bé, afegir que a la illa hi havia una regió que corresponia a Portugal, que també era diferent, però que els propietaris no hi governaven perquè ja hi havia un altre propietari diferent, i que la illa estava relativament aprop de França, una altra illa, separada per un "estret" anomenat Pirineus, en realitat unes muntanyes).
Al 1936 però, el fet de ser diferent va ser una causa suficient com per ser perseguit, i després de la guerra civil, al 1939, començava una persecució contra qualsevol arbre o planta o animal diferent al que no fos del tipus que Franco volia.
Així mateix, qualsevol que parlés català, ja sigui de Barcelona, Mallorca o València, era perseguit, ja que només es podia parlar castellà.
D'aquesta manera, es va tornar a produir enèssimament un altre assetjament contra aquell bosc, que encara conservava la seva identitat com a bosc (amb la llengua catalana com a punt fonamental).
El bosc però va aconseguir aguantar 40 anys d'assetjament, d'incendis i de tales persecutòries i premeditades.
Després de la mort de Franco, hi va haver, amb la Constitució, un repartiment de les parcel·les del bosc i dels demés terrenys de la illa (excepte els de Portugal, que des de 1640 ja no en tenien cap dret, Andorra que ja era independent, i Catalunya Nord, que durant el segle XVII-XVIII havia passat a formar part de França).
Aquest repartiment va fer molt de mal al bosc, ja que el que convenia era que els propietaris de cada part del bosc estiguessin sota el control d'un president dels boscos (PPCC).
Amb el repartiment de les anomenades "autonomies" o "comunitats autònomes", cada parcela de bosc passava sota control d'un president de la illa, i les parcel·les del bosc no tenien perquè posar-se d'acord entre elles, tot i l'intent reconciliador d'aquells a qui els agradava la vida del bosc.
Amb això hem arribat a una realitat que a cada parcel·la es tria el seu propi propietari, i aquest pot fer el que vol amb independència del que fan a les demés parcel·les.
El problema de l'actualitat és el propietari del País Valencià, del PP, que intenta, a l'igual que Franco i que els que he anomenat anteriorment, destruir el bosc, destrossar-lo, deforestar-lo i eliminar qualsevol prova de que era bosc, per poder dir: "bosc? no no, això no és cap bosc, això sempre ha estat selva".
No seria el primer cop que polítics d'aquest calibre menteixen sobre el passat (el mateix Rei Borbó ho va fer en el nunca fue la nuestra lengua de imposición...),
I per què el destrueix? Doncs perquè no li agrada el bosc, i és dels que pensa que a la illa, tot ha de ser igual, tot ha de ser selva, (castella) i qualsevol tipus de bosc és un atemptat contra la integritat de la illa, que ha de ser selva (i que no ha estat mai selva com diuen ells, sinó que sempre ha estat diferent).
No respecta que hi ha un bosc, i que és diferent que la selva, i la seva mesura és destruir la part de bosc que està a la seva parcel·la.
D'aquesta manera, a més a més, s'aconsegueix escurçar el tamany del bosc en general, ja que perd superfície.
Es vol esborrar que el País Valencià forma part dels PPCC, forma part d'un mateix bosc, que per circumstàncies històriques ha estat regit per propietaris diversos, però que en essència, l'idioma autòcton, aborígen, és el català (dialecte valencià), ...
En realitat, la metàfora de que els PPCC i Espanya estan en una illa no implica que estigui retratant un estat federal, ja que intentava recrear la península ibèrica, aïllada de França pels Pirineus, i on també hi ha Portugal, una altra realitat nacional diferent, però amb els mateixos nivells que la diferència entre PPCC i Espanya, i també representa que està (Portugal), a la mateixa illa.
Ser independents no vol dir formar una illa pròpia, sinó conservar, respectar i construir un bosc millor, sense estar influenciats per llavors de la selva i de la platja, que segur que també se'n poden colar al bosc, i no per això s'han d'exterminar, ans al contrari, respectar la seva integració, alhora que ells han de respectar la nostra realitat.
Si són ells els que venen, són ells qui s'han d'adaptar a nosaltres, i no com el que hem fet fins ara, que ens hem d'adaptar nosaltres a ells encara que vinguin a casa nostra.
Això sí, amb hospitalitat i amb respecte de la mateixa manera que ens l'ofereixen ells.
L'any 1200, aquest bosc fou conquerit en la seva totalitat per Jaume I, delimitant el que serien els Països Catalans (un territori amb una llengua pròpia i costums pròpies), és a dir, tot el bosc passava a estar a mans d'aquest rei.
(només afegir que era un bosc que es trobava en una illa, on hi havia més tipus de vegetació, com selva, platja, etc.).
Dins d'aquest territori, dins d'aquest bosc, se'n farien diverses parcel·les o porcions, totes conservant els trets característics que eren i són un bosc en la seva totalitat, amb petites diferències, però amb essència de bosc, i foren repartides entre diferents germans.
Així mateix, podríem distingir vàries zones, com:
Zona 1- Franja de ponent
Zona 2- Catalunya
Zona 3- Catalunya Nord.
Zona 4- Andorra.
Zona 5- País Valencià.
Zona 6- Les Illes Balears.
Zona 7- L'Alguer.
I totes aquestes zones, posades en el conte com parcel·les de dins d'un bosc, es repartiren, però seguien conservant trets tant carasterístics com les mateixes espècies vegetals i animals que les convertien en un sol bosc, únic i diferent de qualsevol altra (llengua, etc., que ho converteix en una nació, la catalana, única i diferent, ni millor ni pitjor).
Al 1640, els propietaris de les parcel·les del bosc estaven sota control d'un president de la illa. Com que el president de la illa (Felip IV i el comte duc d'Olivares) no respectaven la decisió dels propietaris del bosc i dels drets del bosc (PPCC) i de Portugal, hi van haver revoltes, una d'ella la Dels Segadors, al 1640, on Catalunya no va poder deslliurar-se del propietari de la illa, però Portugal sí que va poder auto-regir-se per ella mateixa.
A partir d'aquí (i del 1492 quan van unir-se el president dels boscos i el de la resta de la illa), que els propietaris dels boscos estaven subordinats a les ordres d'un president de la illa.
El que fóra normal és que el president de la illa respectés les decisions dels propietaris dels boscos, per tal de que es visqui en pau.
Els problemes sempre han vingut quan el president de la illa ha volgut fer que totes les parts siguin iguals, seguint un criteri únic.
És a dir, que com que la major part de la illa és una selva (castella), doncs s'ha intentat imposar el mateix ambient a tota la illa, i s'ha intentat destruir boscos per posar-hi més selva.
Mentre no s'ha anat imposant, mentre s'ha respectat que hi ha bosc i el bosc és diferent que la selva i que cadascú pot viure amb pau i harmonia, ha anat bé.
Però vet aquí que anant passant de mans de propietaris, on cadascú buscava el que li interessava però respectant la realitat del bosc, sense destruir-lo o voler-lo canviar, va arribar Felip V de Borbó, que després d'una guerra, i com a acte de venjança, va incendiar el bosc, en un intent de destruir-lo en la seva totalitat, començant el 1707 pel País Valencià, i arribant al 1714 a Barcelona.
Després d'incendiar-lo, va intentar de reforestar-lo amb llavors provinents d'altres indrets de la illa, amb plantes de la selva i de la platja, i tot i que algunes en van germinar, les arrels del bosc no s'havien acabat d'extingir, i va rebrotar.
Felip V de Borbó va intentar imposar una altra cultura per sobre de la que hi havia, que la va intentar destruir (el bosc), però no ho va aconseguir.
Felip V no volia que la illa tingués vàries i diferents identitats, volia una illa monòtona i igual.
El bosc va aconseguir recuperar-se d'aquell greu cop que havia patit, i pels volts del 1800-1900 ja tornava a estar en bones condicions.
No obstant, al 1920 Primo de Rivera (pare) va tornar a incendiar el bosc per extingir tots els animals i arbres, ja que tornava a tenir la idea de que aquella illa havia de ser tota igual, sense diferències.
Tampoc ho va aconseguir, i al 1930 el bosc es va tornar a recuperar d'aquell altre atac.
Entre el 1930 i el 1936, a la illa hi havia un ambient mínimament agradable, on el bosc podia ser bosc, i la selva podia ser selva, i la platja podia ser platja, sense que cap d'ells estigués perjudicat per ser el que era: diferent.
(bé, afegir que a la illa hi havia una regió que corresponia a Portugal, que també era diferent, però que els propietaris no hi governaven perquè ja hi havia un altre propietari diferent, i que la illa estava relativament aprop de França, una altra illa, separada per un "estret" anomenat Pirineus, en realitat unes muntanyes).
Al 1936 però, el fet de ser diferent va ser una causa suficient com per ser perseguit, i després de la guerra civil, al 1939, començava una persecució contra qualsevol arbre o planta o animal diferent al que no fos del tipus que Franco volia.
Així mateix, qualsevol que parlés català, ja sigui de Barcelona, Mallorca o València, era perseguit, ja que només es podia parlar castellà.
D'aquesta manera, es va tornar a produir enèssimament un altre assetjament contra aquell bosc, que encara conservava la seva identitat com a bosc (amb la llengua catalana com a punt fonamental).
El bosc però va aconseguir aguantar 40 anys d'assetjament, d'incendis i de tales persecutòries i premeditades.
Després de la mort de Franco, hi va haver, amb la Constitució, un repartiment de les parcel·les del bosc i dels demés terrenys de la illa (excepte els de Portugal, que des de 1640 ja no en tenien cap dret, Andorra que ja era independent, i Catalunya Nord, que durant el segle XVII-XVIII havia passat a formar part de França).
Aquest repartiment va fer molt de mal al bosc, ja que el que convenia era que els propietaris de cada part del bosc estiguessin sota el control d'un president dels boscos (PPCC).
Amb el repartiment de les anomenades "autonomies" o "comunitats autònomes", cada parcela de bosc passava sota control d'un president de la illa, i les parcel·les del bosc no tenien perquè posar-se d'acord entre elles, tot i l'intent reconciliador d'aquells a qui els agradava la vida del bosc.
Amb això hem arribat a una realitat que a cada parcel·la es tria el seu propi propietari, i aquest pot fer el que vol amb independència del que fan a les demés parcel·les.
El problema de l'actualitat és el propietari del País Valencià, del PP, que intenta, a l'igual que Franco i que els que he anomenat anteriorment, destruir el bosc, destrossar-lo, deforestar-lo i eliminar qualsevol prova de que era bosc, per poder dir: "bosc? no no, això no és cap bosc, això sempre ha estat selva".
No seria el primer cop que polítics d'aquest calibre menteixen sobre el passat (el mateix Rei Borbó ho va fer en el nunca fue la nuestra lengua de imposición...),
I per què el destrueix? Doncs perquè no li agrada el bosc, i és dels que pensa que a la illa, tot ha de ser igual, tot ha de ser selva, (castella) i qualsevol tipus de bosc és un atemptat contra la integritat de la illa, que ha de ser selva (i que no ha estat mai selva com diuen ells, sinó que sempre ha estat diferent).
No respecta que hi ha un bosc, i que és diferent que la selva, i la seva mesura és destruir la part de bosc que està a la seva parcel·la.
D'aquesta manera, a més a més, s'aconsegueix escurçar el tamany del bosc en general, ja que perd superfície.
Es vol esborrar que el País Valencià forma part dels PPCC, forma part d'un mateix bosc, que per circumstàncies històriques ha estat regit per propietaris diversos, però que en essència, l'idioma autòcton, aborígen, és el català (dialecte valencià), ...
En realitat, la metàfora de que els PPCC i Espanya estan en una illa no implica que estigui retratant un estat federal, ja que intentava recrear la península ibèrica, aïllada de França pels Pirineus, i on també hi ha Portugal, una altra realitat nacional diferent, però amb els mateixos nivells que la diferència entre PPCC i Espanya, i també representa que està (Portugal), a la mateixa illa.
Ser independents no vol dir formar una illa pròpia, sinó conservar, respectar i construir un bosc millor, sense estar influenciats per llavors de la selva i de la platja, que segur que també se'n poden colar al bosc, i no per això s'han d'exterminar, ans al contrari, respectar la seva integració, alhora que ells han de respectar la nostra realitat.
Si són ells els que venen, són ells qui s'han d'adaptar a nosaltres, i no com el que hem fet fins ara, que ens hem d'adaptar nosaltres a ells encara que vinguin a casa nostra.
Això sí, amb hospitalitat i amb respecte de la mateixa manera que ens l'ofereixen ells.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)