La clonació I

Click per ampliar la imatge.

La clonació, d'entre altres mètodes, podria ser una de les claus per les noves investigacions i les noves recerques que puguin millorar la qualitat i l'esperança de vida.

Amb la clonació es podrien obtenir cèl·lules mare d'un mateix individu, la qual cosa significaria que en cas de transplant o de reincerció al mateix individu, almenys no hi hauria rebuig cel·lular, ja que portarien els mateixos receptors i molècules d'histocompatibilitat -- MCHI i MCHII --, i per tant, no es produiria rebuig.

Una possible avantatge d'això seria la regeneració de teixits que "naturalment" o "in vivo" no són possibles, com la de neurones (la majoria no es poden regenerar), de cèl·lules musculars, sobretot pel que fa referència a les cèl·lules cardíaques, d'entre un ampli ventall.

El problema que de moment hi ha és que "in vitro" no s'ha pogut simular el mateix entorn que quan les cèl·lules estan en l'organisme, i aquesta falta de realisme provoca que les cèl·lules mare creixin en un ambient diferent al que seran introduides.

Aquest fet ocasiona que aquestes cèl·lules no estaran acostumades a rebre els estímuls propis del cos "in vivo", i per tant, a l'haver crescut en un altre ambient, no faran cas.

I al no fer cas es converteixen directament en canceroses, ja que un càncer no és res més que cèl·lules que no fan cas a les ordres de l'organisme, i que es divideixen segons elles vulguin, a més d'invadir altres teixits (òrgans) i ocasionar desperfectes.

D'aquesta manera, l'estudi amb cèl·lules mare provinents de clonacions queda paral·litzat en el moment en què la introducció a l'organisme en qüestió fa que, les cèl·lules manipulades, a l'haver crescut en un ambient irreal, no responguin.

El dia que s'aconsegueixi calcar l'ambient "in vivo" a "l'in vitro", aquell dia potser serà diferent.

Canviant de tema, el tema de la clonació també toca d'aprop al tema de l'avortament.

Perquè tots sabem que quan un espermatozoide entra en contacte amb un òvul i es produeix la reacció cortical, aquest procés s'anomena fecundació.

Després es començarà a dividir formant la mòrula, la blàstula, el blastocist, i tot el desenvolupament embrionari.

El cas de tot això és la desconeixença de a partir de Quin punt passa de ser un grapat de cèl·lules vives, a ser una persona.

És a dir, en quin punt el fet d'aprofitar-se d'aquestes cèl·lules fan mal a l'individu.

El que està clar és que en estat de blastocist, no hi ha òrgans sensors ni res, i per tant, que es mori o que continuï no fa cap mal a ningú.

Però i als 3 mesos? i als 9 mesos?

Crec que a partir del punt en què ja hi intervinguin aparells i sistemes sensorials i es faci patir a l'individu, a partir d'aquell moment ja vulnera els drets humans i dels éssers vius.

Ara bé, tampoc podem queixar-nos de l'avortament a estadis inicials, perquè sinó també podríem dir que els espermatozoides i òvuls són mitges vides, i els homes en llancem milions diàriament i bé que ningú en surt a la defensa.

I les dones en maten un cada mes, i bé que quan es té la menstruació no hi ha sentiment de culpabilitat.

Que un òvul sigui fecundat només implica el seguiment de l'etapa de l'òvul i de l'espermatozoide.

Amb la clonació però, tampoc es pot fer tanta similitud amb l'avortament, ja que són dos temes diferents.

A la clonació, l'òvul només fa d'habitatge, és com un cotxe llogat.

La informació interna és la de la mateixa persona, és com una extensió, com una reserva de cèl·lules que tothom hauria de tenir, sempre i quan el desenvolupament d'aquestes cèl·lules no formin un cos amb sistema sensorial.

Dit a lo bestia, seria com una pel·lícula que vaig veure fa temps, no recordo com es deia, però era com un banc de clons, on els feien viure, i els deien que el "senyor" els escolliria en un moment concret, i ells estaven emocionats que arribés aquell dia. En realitat, aquell dia era el dia en què "l'amo" de veritat necessitava les cèl·lules albergades en els cossos clonats, i clar, mataven a uns per donar els teixits a l'altre.

La clonació s'hauria de mantenir en estat de cèl·lules, inofensives i sense emocions ni sentits, en estat purament cel·lular i de regeneració.

Quan l'església i la política interfereix en tot això, la cosa s'emmerda i es perd el nord.

L'objectiu és millorar i trobar innovacions, petits descobriments que ens facin millor sense perdre el nord, sense perdre la bioètica i la moral.

Amb sentit comú i amb el "viure i deixar viure".

La lluita armada

Últimament es parla molt de la lluita armada, del terrorisme i d’aldarulls al carrer, i molts cops sense saber realment el perquè de tot plegat, sobretot per part dels mitjans de comunicació, que solen posar-se al costat del poder i qualificar d’insurrectes a qualsevol que estigui en contra del poder, sense parar atenció a qui llançà per primer cop la pedra.

I quan es parla d’aquesta lluita armada, també anomenada de terrorisme, mot que últimament només està relacionat amb lluita política (tot i que un terrorista és aquell que sembra terror, en política o no), i sobretot enfocada al País Basc, entre d’altres llocs.

Analitzant la situació, a Euskal Herria se’ls ha estat i se’ls està perseguint quotidianament i en tots els àmbits en què es puguin expressar: des de la política fins a la lluita armada.

Actualment està gairebé al mateix nivell un basc que vulgui arreglar les coses amb el diàleg i amb la política, que un que ho vulgui aclarir a cop de bomba i de Kalashnikov.

Abans d’entrar a fons, poso d’avantmà que no estic a favor de la lluita armada ni del terrorisme, ja que cap vida té cap preu polític.


La lluita armada neix en el moment en què l’opció del diàleg s’ha esgotat o no es creu convenient, alhora que es dóna per suposat que és la única sortida possible davant d’una situació d’opressió on viure és morir en vida.

La lluita armada és, en el 99,9% dels casos, una RESPOSTA o REACCIÓ davant d’un primer atac o acció, que vulnera els drets de la nació oprimida, sovint per part del poder (diem-li poder, diem-li estat), sense cap mena de justificació.

És llavors que, com a resposta davant d’un poder que vol imposar sense respectar, surt la resposta violenta, en senyal d’autodefensa, i per reclamar allò que els pertoca.

La lluita armada mai pretén ser un acte imperialista ni conqueridor, sinó que pretén ser un acte de defensa dels drets d’un poble que són maltractats pel poder, per l’estat on s’hi troben, i on no els respecten.


La lluita armada té relació amb la política en el moment en que s’opta la via del diàleg per davant de la violència. Això va passar amb Terra Lliure, que va decidir anar a ERC per fomentar aquesta via, ja que la via de la violència van veure que no els va dur enlloc.

No obstant, aquest seria l’exemple dels Països Catalans.


La lluita armada, a més a més, per a ser consistent ha de rebre suport de la societat, de la població.

Sovint els moviments independentistes i revolucionaris s’associen a la classe obrera, ja que es dóna per suposat que tant la classe mitjana com la classe alta no arriscaran ni un duro en uns canvis que els pot perjudicar.

No obstant, s’ha de tenir en compte també (i no es fa), que hi pot haver gent de classe mitja i alta que estigui a favor d’aquest independentisme actiu, i que se’l exclogui, se’l discrimini, pel sol fet de ser de classe mitja o alta (que igual que els de classe baixa, tampoc ho han pogut triar, ser d’una classe o altra).


Així mateix, el moviment obrer sempre ha tingut empenta i ha estat revolucionari, i per això que s’hi associï també amb motius polítics.

És quan es rep el suport de les demés classes que la lluita armada pren consistència.


I perquè les demés classes en prenguin part o s’hi posicionin a favor, ha d’estar molt xunga i molt tocada la qüestió, ha d’estar molt deplorable, ja que tots sabem que els de classe alta i mitja són força conservadors, ja que qualsevol canvi els podria perjudicar.


Abans de passar a exemples concrets on es veuen totes aquestes qüestions, només afegir que al País Basc, a més a més s’ha produït l’error d’extrapolar la ideologia de la banda armada ETA, i d’acusar a tot aquell qui tingui els mateixos ideals de terrorisme, malgrat rebutgin aquesta via, però com que tenen la ideologia en comú, doncs ja se’l converteix en terrorista.


Finalment, abans d’iniciar la lluita armada cal tenir clar els motius i els objectius que han motivat a escollir aquest camí.

Sovint els motius per passar-se a la lluita armada és el fracàs en la via parlamentària, tot i que també pot venir d’una resposta violenta davant d’una acció repressiva de l’Estat o del Poder.
Els objectius és on hi ha més diversitat.
Poden ser objectius que facin mal a l’economia o financiament, com atacar a infraestructures de l’estat.
I els atemptats poden arribar a un punt totalment indesitjable com seria l’assassinat o homicidi.
Crec que qualsevol atemptat contra algo del poder no s’hi haurien de cobrar víctimes innocents, que a més a més, potser serien afines a l’ideologia del grup armat, però que paga just per pecador.

Com a exemple més proper, al País Basc – Espanya.

A Euskal Herria la situació s’ha degenerat molt.
L’independentisme es pot trobar tant en persones que el defensen o el voldrien defensar per la via del diàleg, com ANV, EHAK, PNB, EA, esquerra abertzale..., com per accions ja de caire violent però contra dominis de l’Estat, com la Kale Borroka, i fins a accions de bandes organitzades com ETA.
Les accions violentes al carrer, mentre no prenguin vides, estan justificades en quan a resposta davant d’un estat opressor, i no davant d’una acció per desestabilitzar el govern.

Aquesta potser seria la diferència més important enfront a grups anàrquics.

Hi ha altres casos com ara posaré però no m’extendré, ja ho faré un altre dia posant característiques més concretes, com ara a Palestina, Kurdistan, etc.


Només afegiria que l’Estat també opta per la violència en la repressió i en la lluita armada per conquerir altres països com en la guerra d’Afganistan o d’Iraq, però quan la lluita armada és en contra seu, llavors és totalment rebutjable, però quan la fan ells, és totalment legítima i recolzable.

És aquí on no s’entén l’asunto, és aquí on hi ha la incoherència.

De la mateixa manera que només semblen que hi hagi terroristes al País Basc.

I els grups neonazis que actuen pel País Valencià amb total impunitat? Aquests no són terroristes, ni que portin motius polítics d’extrema dreta?

Jo no recolzo ni els uns, però tampoc els altres.

No recolzo la violència d’ETA, però tampoc recolzo la violència de l’Estat.

Sembla que sigui el mateix que deia Bush, allò de “esteu amb mi o contra mi”.

No no, no estem ni amb tu, ni amb l’altra, sinó que estem en contra de tu i de l’altra, perquè les coses no es fan bé.


Només remarcar que qui primer oprimeix no és ni ETA ni els grups armats, sinó que aquests surten per culpa del poder, perquè s’han volgut imposar o reprimir certes coses, i cap agressió no es pot quedar sense la seua corresponent resposta.


Al País Basc, estan anulats tant democràticament com violentament.

Només per compartir ideologia (no metodologia) amb ETA, ja els converteix a tots en terroristes, i això no hauria de ser.


Us deixo un comentari que vaig escriure fa poc, on parlo d’això. Ara no tinc més temps d’escriure, ja reprendré aquest apartat quan pugui.

Vaja, qualsevol cosa que facin serà il·legal, doncs per fer coses il·legals, doncs no és d'extranyar que vagin per la més "radical", tot i que tampoc hi estic gens a favor.

Jo crec que el bon camí és la via política, tot i que no du enlloc, com estem comprovant.

Llavors ens hem de plantejar: per la via armada, aconseguiríem alguna cosa?

Potser sí, o potser no.

De totes maneres, valdria la pena la lluita armada per aconseguir el que desitgem.

I veiem que tal com estem, la gran majoria dels PPCC no optaria per donar suport a la lluita armada, perquè tenim massa coses a perdre.

Els bascos, com que no tenen gaires coses legals, tal com has explicat, i per tant, no tenen gaires coses a perdre, per això la lluita armada pot tenir més simpatitzants.

Si fem un cop d'ull al món, al kurdistan per exemple, entre Turquia i Iraq, aquella gent no tenen res, ni drets ni terra, i estan sent contínuament massacrats per l'exèrcit.

Aquells sí que NO tenen RES a PERDRE, i per tant, si ens hi fixem, veiem un seguiment massiu de la lluita armada.

A Kosovo, la lluita armada i la conseqüent guerra també va ser molt influent, perquè després de Tito i de l'escurçament de l'antiga Iugoslàvia, als kosovars no els quedava res, estaven sotmesos als serbis de tal manera, que al no tenir res a perdre, la resposta armada va ser també forç seguida.

A Palestina per exemple, els Palestins no tenen res a perdre, perquè la terra que tenien els la van robar, com aquell qui diu, per donar-los-la als jueus, gràcies a EEUU, perquè era la "terra santa", que havia estat abandonada pels jueus, però ara clar, com que no tenien on anar, havien de tornar en una terra on els palestins ja s'hi havien establert sense fer mal a ningú.

Com que si els treuen la terra als palestins, a aquests no els queda res, què faras? et quedaràs aturat, de mans plegades?
És lògic doncs que les intifades i tot el que ha passat hagi tingut tal magnitud, doncs no tenien res a perdre.


Als PPCC, dintre de tot,tenim massa coses a perdre, sobretot els de classe mitja i classe alta (tot i que hi ha gent que diu que això de les classes ja no existeix) (i que consti que no em puc considerar de classe baixa).

Per una banda és cert que no vivim en un país normal, però per altra banda, i tot i que ens han fet molt de mal els espanyolistes, tampoc ho tenim tant malament com els exemples que he dit anteriorment.

La lluita armada, per mi, no és el millor camí a seguir.

Per mi la lluita armada és la resposta, la conseqüència, la REACCIÓ d'una acció prèvia, per part del poder o de la classe governant, en un acte de submissió o d'opressió.

És llavors, que la lluita armada crec que està justificada, com a mitjà per respondre a l'autoritarisme injustificat del poder.

Ara bé, la lluita armada hauria de ser única i exclusivament contra objectius del poder, i no contra civils.

Atemptats on la gent de carrer, que potser pensa igual que els activistes, en surti afectada, aquests són rebutjables.

I atemptats on s'hi costin vides, també crec que és excedir-se, i per tant, rebutjable també, tot i que potser s'ho mereixeria, no hem de caure al mateix parany que cauen ells, i hem de seguir amb el "fes pels altres el mateix que vulguis que et facin a tu".

Per altra banda, si sempre respectem i no som respectats, aquest no-respecte que quotidianament ens assetja és el que alimenta l'odi i la violència.


Bé, resumint, que no optaria per la lluita armada, sinó per l'independentisme actiu i passiu.

Jo visc i deixo viure, i m'agradaria que em deixessin viure.

Des del carrer, des de casa, viure plenament en català.

I això és el que faig.

Que truco a telefonica, o amb algu del carrer que parla amb mi, que ho faci en català, o sinó, bon vent i barca nova.

Polìticament ara ho tenim dificil quan l'unic grup "independentista" es una ERC light i descafeinada ocupada en el poder i que descuida la seva essència. Potser hauria de recordar que ERC existeix sobretot gràcies a l'ingrés dels militants de TLL quan aquesta es va dissoldre.

El que està clar és que volem els PPCC lliures, independents, i no pararem fins a aconseguir-ho, això sí, sense fer mal a ningú, ja que és una cosa que ens pertoca, i cap civil és culpable d'aquesta situació.

La lluita armada

en procés

Barça lapidat

Barça lapidat.

29-3-08

Avui el Barça, per mi, ha quedat vist per a sentència, liquidat, lapidat, mort i incinerat.

Ara encara falta esperar què farà el Madrid demà, i com acaba el Vila-Real avui, però el Barça, que en principi hauria de dependre d'ell mateix, ha tornat a fallar.

Ja portem unes 3 o 4 jornades crec, que el Madrid punxa, i el Barça té l'opció de retallar punts.

Avui estàvem a 4 punts de distància. Si el Barça guanyava, es posava virtualment a 1 punt, i amb la derrota del Madrid, només faltaria que al clàssic, qui el guanyés, seria el campió.

No obstant, i tot i que el Madrid ens està donant peixet, el Barça no l'ha aprofitat.

Ja va començar amb l'eliminació a la Copa del Vividor davant d'un València que havia fet un 1-1 a casa.

Molt bé, saps que almenys has de marcar un gol, doncs Rijkaard, per què no fas jugar a Henry des del minut 0'??? Per què fas jugar a Gudjhonsen? (amb tots els respectes).

L'Almeria va ser un punt força dur, ja que el Barça s'avançava, i l'Almeria empatava, amb el resultat final de 2-2.

Però avui amb el Betis ja ha estat el "colmo".

Amb una primera part esplèndida, fantàstica, surrealista, amb un Barça que havia fet el 0-2 en menys de 2 minuts, al 13' i al 16', amb dues jugades que s'iniciaven a Henry i passaven per Iniesta amb finalització d'Etoo-Bojan i Eto'o respectivament.

I amb una segona part on hem vist el Barça de sempre d'aquest any, el Barça especulatiu, que no vol marcar més gols perquè va sobrat (i ja ho veiem!).

I pensava que si el Betis en feia 1, els següents caurien com aigua.

I així ha estat, el Betis fa el primer, i el Barça, enlloc de motivar-se i de voler sentenciar el partit, segueixen enrere.

Abidal, que amb els 2 gols a l'Almeria ell hi estava força implicat, ha tornat a badar, i ha fet un passe enrere a Thuram que de poc que acaba en gol bètic.

A continuació, Abidal, en una cursa dins l'àrea del Barça, enlloc de protegir i tapar forats, s'ha fotut a sobre d'un jugador del Betis: resultat: penal.

Però ai-las! Victor Valdés se la para!

I mentre encara devia estar-ho celebrant, a la jugada següent, després d'un saque de banda, arriba el 2-2.

I no, quan tothom s'esperava un Barça més ofensiu (i amb els canvis ja fets abans de Bojan--> Giovanni, i Yaya-->Gudj.), resulta que es torna a tancar en defensa (no crec que hagin fet gaires xuts no, a la 2a part).

I si el Barça necessitava el 3r gol per retallar distàncies amb un Madrid que no ho està acabant d'aprofitar, Edu marca el 3r gol del Betis, resultat final 3-2.

El Betis, després d'una horrible primera part i amb el resultat a la mitja part de 0-2 ha estat capaç de remuntar tot un senyor partit, contra un Barça, que no és poc (o almenys no ho hauria de ser), i no ha solament empatat, sinó que ha aconseguit un 3-2.

I el Barça, un partit que el tenia encaminat, que només li faltava un o dos golets més per arrodonir un partidàs colossal, amb una primera part magnífica, s'ha deixat escapar, com si s'hagués acabat la gasolina, han punxat de mala manera, fent un ridícul espantós, i acabant amb totes les il·lusions.

Més d'un barcelonista, després de la derrota contra el València, ja havia tirat la tovallola.

Jo fins avui m'hi havia resistit àmpliament, creia que la lliga i la Champions encara eren possibles.

Bé, en realitat, sóc força ilús, i crec que tant la Lliga com la Champions, fins que no ets matemàticament exclòs, encara tens opcions.

Almenys la Champions es veu més assequible, que no pas una lliga on el líder està a 4 punts, i tens l'oportunitat d'acabar la jornada a 1 punt, però tanmateix pot ser que s'acabi la jornada a 7 punts, que és el que em temo.

Acabar a 7 punts significa:

1- guanyar el clàssic, i posar-se a 4 punts.

2- que aquests 4 punts -- 2 partits -- el Madrid els perdi. I naltros els guanyem, esclar.

De moment, ara mateix no sé quantes, però el Barça ja duu forces ocasions d'aquestes de retallar punts llançades per la borda, i sembla que sigui "la setmana que ve ja retallarem".

A aquest pas es passaran les jornades i s'haurà acabat la lliga que encara haurem de remuntar els punts.

El Madrid no són ximples (o potser sí), però en principi no crec que sigui tan "pardillos" com per deixar-se escapar la lliga (el Barça l'any passat sí que ho va ser, de pardillo).

Vaja, que amb aquesta crítica, espero que m'equivoqui i que el Barça ressuciti a la lliga, i aconsegueixi aquesta Champions tant necessitada.

Rijkaard no es mereix marxar per la porta de darrere.

Si us plau Barça, un últim esforç per donar-li a Rijkaard la "despedida" que es mereix, si és que deixa el Barça a final de temporada.

Aquesta derrota és més un factor psicològic que res.

Encara hi ha jornades.

L'esperança és lo últim que es perd.

Si lluites pots perdre, però si no lluites estàs perdut.

Apa, salut!

Mitjans hipòcrites -- tema Tibet

Com és sabut, la gran majoria (per no dir tots) els mitjans de comunicació o informatius estan sotmesos a una gran manipulació, per enfocar la notícia des d'on més els convingui d'acord amb els seus interessos.

Així mateix, quan sentim les notícies sobre qualsevol tema, en un canal ens ho expliquen com si aquells fossin els dolents, i en un altre, és tot al revés.

Amb el tema del Tibet hi ha forces manifestacions, tot i que avui m'he quedat prou perplex, com ara explicaré.

Segons les televisions espanyolistes (TVE, TELE5 i ANTENA3): els insurrectes separatistes tibetans s'han sublevat davant de l'estat xinès. Les imatges ho demostren, els tibetans són qui cremen i qui actuen violentment, i com que no hi ha imatges dels xinesos, se suposa que són els bons.

Segons TV3 i altres mitjans menys contaminats: Els tibetans ja n'han tingut prou de l'opressió de l'estat dictatorial comunista xinès, i han sortit al carrer a manifestar-se, tal com es veu en les imatges, mentre que els xinesos han respost amb gran repressió (la qual cosa no s'ensenya a les imatges a causa que el govern Xinès ho ha prohibit), i per tant, se presuposa que els xinesos han d'haver fet alguna cosa perquè els tibetans responguin violentament, i per tant, no es tracta que els tibetans ataquin, sinó que responguin, o sigui, que ja hi ha hagut una acció violenta prèvia per part dels xinesos. A més a més, no correspon el nº de víctimes entre les oficials xineses i les dels tibetans (igual que el nº de manifestants en manifestacions estudiantils, etc.)


Bé, tot això ja se sap, que depèn de la font, s'explica més d'una manera o més d'una altra (tot i que tv3 deixa-la anar, deunido també com manipulen).


El fet que m'ha fet ballar el cap, i que encara no ho acabo de copsar, és que als diaris gratuits, com metro o ADN, també en fan ressò.

Per la meva experiència, trobo que metro és més progressista, per dir-ho d'una manera, i que ADN és més tancat, més espanyolista, pel meu gust.

La sorpresa me la trobo quan ADN ha publicat i segueix fent ressò del tema del Tibet i de les manifestacions i boicot davant dels JJOO.

I és aquí on hi ha el gat amagat, és aquí on demostren la seva hipocresia, la seva incoherència.

ADN, pel seu perfil, hauria de ser un mitjà de comunicació que hauria de veure el tema del Tibet com el tema de Kosovo, amb una mica de por i amb ganes de treure's-ho de sobre, ja que en ambdós casos hi ha nacions sense estat que estan reprimides i sota el control d'un estat imperialista, o si més no, intolerant.

O sigui, el mateix cas que en l'Estat Espanyol.


Per tant, trobo totalment incoherent i hipòcrita fer ressò del Tibet, com si hi hagués la gran repressió i el gran genocidi cultural (que hi és, i en major nivell de magnitut que al nostre país), però després, de portes endins, a casa nostra, se segueix maltractant a les nacions sense estat que estem oprimides.

Hipocresia és posar el crit al cel amb el tema del Tibet i la gran injustícia dels tibetans i com de dolents són els xinesos, mentre es defensa l'existència d'aquest PP franquista i feixista, i de les agressions d'ultradreta que no són considerades atemptats, perquè només ho són els d'esquerra, o quan hi ha manifestacions pacífiques de tota una nació per reivindicar algo que ens pertoca, i fer veure que no passa res.

O per exemple no felicitar o fer ressò del gran èxit d'Obrint Pas, un grup valencià que canta en català i aposta per uns PPCC lliures i sense feixisme i per un món millor, que han viatjat a Venezuela (Amèrica del Sud), i han tingut prou èxit, etc.


Moltes coses de dins a casa nostra que queden silenciades (intencionadament), que són del mateix nivell que altres com aquestes del Tibet, però que clar, a Espanya és diferent i no es pot comparar, ni que sigui igual en realitat el fet de que es tractin nacions sense estat sota el control d'un estat opressor.



Només espero que Zapatero i Espanya mantinguin la coherència, ja que primer no han reconegut a Kosovo, tal i com era d'esperar, segons ells, els països són inmodificables (igual que la constitució) (i encara es creuen que els ha fet Déu senyor nostre).

I doncs això, que ZP i Espanya, si volen mantenir la coherència, han d'estar a favor de l'opressió de la Xina davant dels separatistes independentistes tibetans, i condemnar els atemptats tibetans contra ambaixades i patrimoni sota control Xinès.

Si ZP i Espanya estiguessin a favor del Tibet, tindrien un gran problema, que es diria incoherència, ja que si estan a favor del dret de decidir i d'autodeterminació dels pobles, apart de que és anticonstitucional (art.8 constitució espanyola), a l'Estat Espanyol hi ha (per mala o bona sort) més d'una nació, i que per tant, si el Tibet s'independitza de Xina, PPCC o EH també podrien independitzar-se d'Espanya, res més complicat.


Ah, i tranquil Zapatero, que els tibetans i kosovars ja se'ls acaba la pòlvora, això d'aquí 2 dies ja no se sentirà, ara ja sabem que ho passaràs un pèl malament per si a algú se li acudeix de comparar-ho amb l'estat espanyol, que clar, maaaaai serà igual que allí, perquè España és una, grande y libre, i no existe ninguna otra nacionalidad que no sea la española.


Apa salut i llibertat.

Obrint Pas a Venezuela!!

Obrint Pas ha viatjat al vell continent, sí, a Amèrica del Sud.

La destinació ha estat Venezuela, a la capital Caracas, on han tocat en un concert a favor de l'autodeterminació dels pobles, al parque de los Caobos.

Lo trist del cas és que se n'ha fet molt poc ressò mediàtic. Només els que els seguim d'aprop sabem la seva gran fita: travessar fronteres sense canviar de llengua, mentre es transmet el missatge, el que existim, som el que som, i volem ser lliures perquè ens pertoca. Transportant i encenent la flama dels sentiments de tot un poble, el dels Països Catalans.

Clar, com que no és Bisbal ni cap d'aquests, doncs que hagin anat a l'altra banda de l'oceà i hagin reunit a milers de persones, doncs no importa.

Entre això, i a més a més, com que transmet un missatge totalment clar i sincer, doncs no interessa que se sàpiga (ni al propi estat) de que realment existeixen moviments pacífics de reivindicació nacional dels Països Catalans (no solament de Catalunya).


El que han fet aquests nois és molt important i no es pot menysprear.

El 2006 ja van fer una gira internacionalista per tota l'Europa de l'Est. Era el primer grup de rock en català que sortia del país, cantant en la mateixa llengua, i obtenint grans èxits i gran assistència.
La gira també va incloure altres localitats extrangeres com a Galícia, Astúries o Castella.

Aquest 2008 han volgut ampliar horitzons i seguir trencant fronteres, i ho estan aconseguint.

Enguany tornaran a atravessar l'Atlàntic per anar a Cuba, a un important festival musical (Llach també hi va anar a la seva època), i també s'esperen concerts a Argentina i Perú a final d'any.

El grup, a més, cumpleix 15 anys de vida enguany -coincidirà amb el 15è aniversari de la mort de Guillem Agulló).

Sempre han tingut clar el seu objectiu, el seu horitzó: trencar esquemes, lluitar, crear i construir, viure en aquest gran circ dels invisibles on els polítics-comediants juguen amb els sentiments, en definitiva, conservar viva i augmentar aquesta flama, perquè no s'apagui i perquè vagi als màxims llocs possibles.

Els hem de felicitar, sincerament, perquè ser de València, cantar en Català, tenir objectius concrets com la il·lusió de viure en uns Països Catalans lliures, i ser el millor grup de rock dels PPCC, i a més a més, trencar fronteres i anar a tota Europa (tant a l'Est com a països com Regne Unit, Espanya, França, Alemanya--Rostok contra el G8), i a més a més, viatjar a Amèrica del Sud i tenir èxit, no s'aconsegueix cada dia, és més, han estat els primers a aconseguir-ho, i amb bona nota.

Enhorabona Obrint Pas.

Per qui no els conegui, aquí van uns vídeos gravats del concert de Caracas, i podeu trobar més informació a la pàgina http://www.obrintpas.cat/, http://www.obrintpas.com/, www.fotolog.com/miquelramos_op, entre d'altres.

1) http://www.dailymotion.com/video/x4txii_concert3_music




Concert3
Uploaded by obrintpas



2) http://www.dailymotion.com/video/x4tfou_concert2_music





Concert2
Uploaded by obrintpas


3 )http://www.dailymotion.com/video/x4pq3v_presentacio-concert_music





Presentació concert
Uploaded by obrintpas


+ Videos (youtube)

*http://myspacetv.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&videoid=30356373
Obrint Pas - Des de La Nit (Los Caobos)


*http://ie.youtube.com/watch?v=FYp8i9WvmGk (Caça de bruixes)


*http://ie.youtube.com/watch?v=qwd2NKLz2pQ (viure)


http://ie.youtube.com/watch?v=T6B0xAngAXw (Més lluny)


*http://ie.youtube.com/watch?v=RWLgN2u25jY (Oblidat+els crits de la terra + bellaciao)



+ + + http://www.dailymotion.com/obrintpas --- Web on hi ha varis videos d'Obrint Pas, inclòs un fragment d'entrevista a Avila TV.

Respecte. Respectem? Respecteu?

Tal i com dic, el RESPECTE crec que és necessari per la convivència.

A Catalunya i als Països Catalans, en sabem massa, de respectar, fins al punt que ens prenen el pèl i la identitat.


L'altre dia, veient rètols en català, em passava pel cap com s'ho deuria fer un pobret espanyol (de madrid o de qualsevol altre lloc) per entendre i per poder arribar al seu destí.

Clar, ell es pensa i sap que està a ESPAÑA, i clar, es troba rètols en un altre idioma que no entèn, la gent pel carrer parla en un idioma extrany que s'assembla al polac, i està perdudet pobre.


Llavors em vaig adonar de fins a quin punt se me'n podia anar el cap.


En primer lloc, aquest espanyolet ja sap o almenys hauria de saber on va.

Un cop més, es demostra que Catalonia is not Spain, i que som realment diferents, ni millors ni pitjors.

I no perquè Catalunya (o els PPCC) estiguin a l'Estat Espanyol, el castellà ha de ser obligatori a tot arreu, i el català ha de ser prohibit.

Si al territori dels Països Catalans s'hi alberga una llengua que és la catalana, doncs s'hauria de saber.

I els immigrants, que sòn tan immigrants un castellà com un magrebí perquè cap dels dos, a priori, sap català, s'han d'adaptar.

Aquest és el principi del RESPECTE: ADAPTACIÓ.


Però no, els espanyolets, aferrats al concepte que Catalunya és Espanya, recórren a la única cosa que saben fer: LA IMPOSICIÓ.


I la imposició NO lliga amb RESPECTE.


Jo em pregunto: Si un espanyolet se'n va a Alemanya: exigirà que se li parli en castellà?

NO, perquè sap que va a un territori amb llengua pròpia.

I si no s'entén en aquella llengua, buscarà alguna llengua per a poder fer-se entendre (ja sigui l'alemany o l'anglès).

I si s'hi queda a viure, particularment parlarà la llengua que voldrà, però quan vagi a comprar, o si treballa a algun càrrec públic, no parlarà pas en castellà, a Alemanya, no???


I així, si estem posant l'equivalent en termes de territoris amb llengua pròpia, per què tant d'interès en imposar el castellà a Catalunya i als PPCC, per què l'afany d'espanyolitzar-ho?

Per què ens falten al respecte d'aquesta manera?


Perquè no volen que existim com el que som.



Ens falten al respecte quotidianament, des de que puges a l'autobús o vas a comprar el pa, fins a la Telefónica Española o Movistar, que no tenen servei en català.



Jo solament demano RESPECTE de la mateixa manera que respecto als demés.

Si voleu parlar en castellà, parleu-hi, com si voleu parlar en Soahili.

Ara bé, deixeu-me parlar català a mi, almenys al territori de parla catalana.

I no només això, sinó que si aquest territori té una llengua original - el català - i una d'imposada, - el castellà- , adapteu-vos i parleu en català, com ho farieu a les botigues d'altres llocs del món.
(ja no dic els rètols, que crec que és personal, com els noms, no crec que sigui bo obligar a posar noms catalans o en qualsevol idioma).



I per això dic que en sabem massa, de respectar.


Si un espanyolet ve, de vacances, i em pregunta com es va a tal lloc, jo, com és normal, li contestaré en català (perquè em surtirà de dins, sense volguer, estic així de programat).
Llavors ell, si no m'entén, és normal que em digui "no te entiendo, me lo puedes decir en castellano?".

Amb respecte i amb educació, llavors jo accedeixo a canviar de llengua per tal de fer-me entendre i ajudar, perquè al cap i a la fi, a mi també m'agradaria que m'ajudessin, i és igual en quina llengua, lo important és aconseguir l'objectiu.


Ara bé, que a aquest espanyolet no se li acudeixi obligar a fer-me parlar en castellà (com si fos un dret de conquesta o un dret de ser a Espanya), ja que aquí haurà begut oli.

No es pot obligar a ningú a parlar en una llengua que no sigui la autòctona, almenys en aquests àmbits (el privat)

Una altra cosa ja seria si aquest espanyolet treballa a algun càrrec públic, on crec que SÍ que hauria de ser obligatori que utilitzés la llengua del territori (el català) com una eina de treball.


I si aquest espanyolet resulta que s'instal·la als PPCC, hauria de tenir l'obligació (almenys moral) d'adaptar-se (o sigui, respectar) la nació catalana, la seva llengua, cultura, etc.

I aquí és on hi ha el PROBLEMA. Que els espanyols que venen, es queixen de que els imposem la nostra llengua.

Que em perdonin, però no és que els imposem la nostra llengua, sinó que fem valer la nostra llengua al nostre territori.

Només faltaria que no poguéssim fer servir el català als PPCC!

Per favor!

A les institucions públiques, a les escoles, instituts i universitats, si a Catalunya o als PPCC no fem servir el català, digueu-me, a on el farem servir? L'eliminem? Ja ho porten provant 300 anys els espanyols i no ho han aconseguit encara.



Jo, quan vaig a un lloc on hi ha una llengua pròpia, si hi vaig de vacances, intento de trobar alguna llengua comuna per a poder-nos comunicar i així arribar a bon port.

Ara bé, si vaig a un lloc amb llengua pròpia, i és per quedar-m'hi a viure, doncs intento adaptar-mi.

Em sentiria malament si volgués que en aquell lloc es parlés en la meva llengua. Seria imposar-me, i seria NO RESPECTAR la realitat d'allí.

I com que no ho vull per mi, no ho faig.

M'adaptaria, m'intenteria aprendre la llengua d'allí, almenys hi posaria actitud, per integrar-m'hi (sense perdre les arrels esclar).


Però mai intentaria imposar o colonitzar.


Perquè tinc respecte i dignitat.



I això són coses que molts individus d'avui dia han perdut.

Ser etarra = ser independentista ? Bases de l'independentisme:

Hi ha conceptes que no queden clars gràcies a les manipulacions informatives i a la ignorància.

El PP és el màxim exponent d'aquesta ignorància: ho diuen les seves declaracions.


No per ser independentista s'és terrorista, com de la mateixa manera, no per tenir els mateixos ideals que els etarres, els independentistes són (o som) terroristes.


És cert que ETA (com Terra Lliure, etc) tenen els ideals d'independència dels pobles oprimits, en aquest cas del basc i el català respectivament.

Per tant, tenen els mateixos ideals (independentisme) que els independentistes o nacionalistes.

No obstant, els independentistes no tenen perquè ser terroristes, ja que es pot ser independentista rebutjant qualsevol acte de violència i amb la política i el diàleg com a únic mètode (o "arma") per aconseguir els nostres objectius.

I això no és ser terrorista, sinó que és una opció política més dintre del mosaic no bipartidista que en aquests moments hi ha a l'Estat Espanyol (malgrat que a molts els agradaria que no existíssim).

Els independentistes defensem i tenim clara una cosa: el respecte.

Volem i oferim respecte.

Volem respecte cap a la nostra nació (oprimida, per cert), alhora que respectem a la societat espanyola, de la mateixa manera que respectem a les demés nacions i pobles del món.

Creiem que no hi ha ningú millor ni pitjor, som diferents.

Els independentistes defensem aquests ideals, els d'uns Països Catalans (territoris units per ser de la mateixa nacionalitat, la catalana, gràcies a compartir llengua, cultura, tradició, història) lliures, sense l'imperialisme espanyolista que predica el PP i que permet el PSOE.

Uns Països Catalans que no comprenen solament Catalunya, sinó que s'hi engloba la Catalunya Nord (a l'Estat Francès), Andorra, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer.

I no crec que fem cap mal defensant aquests ideals, que no ens els inventem ni demanem la lluna, sinó que volem que la nostra realitat sigui reconeguda.

No es pot negar (perquè és una evidència), que al País Valencià es parla CATALÀ, i que els autòctons de la terra volem viure plenament en la nostra llengua.

L'independentisme neix en el moment en què l'opció d'una Espanya plurinacional es veu impossible, ja que com és tradicional, cada nació li pertoca tenir el seu estat.

Espanya actualment és un estat on no només hi ha la nació espanyola, sinó que hi ha la nació catalana, entre d'altres. (hi ha catalans, no espanyols, que tenen el seu dret a viure com a català).

I està demostrat que la nació catalana (que no té estat propi) queda reprimida i ofegada per la nació espanyola (que sí que té estat).

Vist això, l'independentisme neix quan l'únic camí per aconseguir poder VIURE en llibertat, tal i com nosaltres volem, és no tenir cap relació política amb Espanya, no estar-hi condicionats.

No perquè no ens portem bé, sinó perquè no ens respecten.

No ens volen com a tal, com el que som. Ens volen diferents, ens volen canviar, ens volen espanyols, quan no ho som.

I no podem estar en un mateix país on no ens vulguin com som.

És per això que surt el fenòmen d'independència, quan no es pot viure en català a causa d'estar a un país on ja hi ha una nació predominant.



I no per defensar aquests ideals que he escrit sóc terrorista.

Potser és cert que vaig en contra de la sagrada constitució.

Senyors, la constitució de la por està caducada, va estar redactada per persones (humanes), i per tant, no és cap obra divina, i aposta per una Espanya UNI NACIONAL, una realitat totalment inventada, que no té en consideració la llibertat d'una part dels habitants de l'Estat Espanyol, que al no sentir-nos-hi representats, optem per la independència.

La veritat, jo estaria d'acord de ser un ciutadà d'Espanya, català, no espanyol, però d'Espanya, sempre i quan es reconegui els meus drets i deures com a ciutadà de nació catalana, dins d'un estat espanyol, però només amb nacionalitat catalana, ja que no sóc (tinc per obligació imposada) de nacionalitat espanyola.

(i no sóc espanyol per moltes raons, per començar, perquè tinc una llengua materna que no és la "espanyola", tal com anomenen al castellà).


Repeteixo, no per ser independentista i defensar SENSE VIOLÈNCIA, REBUTJANT-LA al 100%, s'ha de ser terrorista.


Així que crec que mereixem un respecte, de la mateixa manera que us respectem (en la mateixa mesura que som respectats).


Crec en el tòpic "viu i deix viure", i en el tòpic "fes pels altres el que vulguis per tu".

Jo visc i deixo viure, i faig pels demés allò que m'agradaria que fessin per mi: llibertat.

Si voleu viure a l'Àfrica, viviu-hi, com si voleu fer qualsevol cosa, tot mentres em deixeu viure a mi i als meus en llibertat, en la nostra llengua, que crec que en tenim el dret, almenys en el nostre territori.


Tot es resumeix en RESPECTE.

I llibertat.

Més nacions oprimides

Últimament s'està posant de moda les notícies sobre les nacions oprimides.








bandera del Tibet.








Primer amb la independència de Kosovo, ara amb la sortida a la llum de la repressió del poble tibetà per part del govern Xinès.

PSOE i PP intenten de mirar cap a qualsevol costat abans que intentar entendre què està passant, i en què s'assembla a l'Estat Espanyol.

El govern de Zp ja va fer prou pena al no reconèixer Kosovë com a independent, sinó com a una província més de Sèrbia.

Ara només fa falta que surti i digui que la opressió i massacre contra desenes de tibetans està del tot justificada.


Per qui no sàpiga què passa a l'Àsia, des de 1959 (i després de varius xous entre britànics, russos i xinesos) que el poble tibetà està sota el control i sota les fronteres de l'estat Xinès, un estat comunista que no permet l'expressió de la nació tibetana com a tal, sinó que de la mateixa manera que l'estat espanyol i el PP envers els PPCC, intenten reprimir-lo, silenciar-lo i destruir-lo.

Afortunadament, i de moment, a Espanya encara no li ha arribat el turn de les armes, però a la Xina sí.


Els tibetans, coneguts mundialment com a talibaníssimament terroristes d'última generació, es manifesten i demanen el seu dret de decidir i de viure com ells vulguin viure, i no com la Xina els ho imposi.

Coincidint el 2008 amb jocs olímpics (i el 2009 amb el 50è aniversari de la victòria dels xinesos), el govern Xinès, que al llarg d'aquests anys a proveït el Tibet de trens i de carreteres, sobretot per tal de mobilitzar militars per eliminar els tibetans, segons un monjo budista que avui visitava "de la nit al dia" a TV3, la Xina no està per romansos, i fan callar a cop de pistola tot aquell "separatista", secessionista o rojomasón que s'intenti independitzar de la gran Xina.

Així doncs, seguim amb la dinàmica que els estats i els països són inmodificables, encara que sigui injust per les nacions sense estat que en surten perjudicades quan estan sotmeses a l'imperialisme de la nació que disposa del seu estat propi.


És tota una llàstima que les nacions oprimides, les que no disposem d'estat propi per poder viure en la nostra llengua, en la nostra llibertat (que no demanem res de l'altre món, sinó allò que ens pertoca com a poble lliure i sobirà), haguem de suportar viure en una realitat on se'ns infringeix el nostre dret de viure en llibertat, obligats a viure en unes condicions ordenades per un estat plurinacional, però que no reconeix la seva realitat, sinó que intenta imposar el motlle estàtic uniNACIONAL, eliminant i silenciant qualsevol manifestació diferent a la nació-estat en la qual hi estan encabides, totes aquelles nacions sense estat, que només volen viure en llibertat, i deixar viure als demés en les mateixes condicions.













Mapa de l'Àsia Oriental.















Des d'aquí la meva solidaritat amb el poble tibetà, que hauria de tenir el mateix dret a viure i a decidir com viure que qualsevol altre ciutadà del món, però que la seva realitat fa que hagi d'estar sotmès a una persecució de la seva cultura, del seu poble, de la seva nació, en diferents magnituds que la nostra situació, però amb la similitud en què tant el Tibet com els PPCC som territoris ocupats per un estat plurinacional opressor, que no contempla la seva condició de plurinacional, i que per tant, imposa la nacionalitat que li interessa (la xinesa i la espanyola respectivament) per sobre dels demés, privant així d'un dels drets humans bàsics, com és la llibertat, la llibertat de viure com un vulgui viure, sense fer mal als demés, i sense que els demés te'n facin a tu.


Viu i deix viure.





LINKS on es pot trobar la història del Tibet, per entendre el que està passant:

http://www.tibet.org/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tibet

http://www.tibetnetwork.org/support/abouttibet/tibetataglance/

Eleccions: el salt dels vots.

Bé, com veiem quotidianament a la tv, aquí us mostro els resultats en nº de vots obtinguts i en nº d'escons.

A continuació posaré el nº de vots de cada partit i la diferència respecte els comicis del 2004, i exposaré les meves hipòtesis sobre perquè ha succeït el que ha succeït. (només posaré els partits amb representació al congrés dels diputats).


VOTS OBTINGUTS 2008 vots 2004 diferència

- PSOE-PSC: 1. 672. 777 1. 586. 748 +86.029

- CiU: 774. 317 835. 471 -61.154

- PP: 604.964 626.107 -21.143

- ERC: 289.297 638.902 -349.605

- ICV-EUiA: 181.753 234.790 -53.037

A) Per tant, veiem un augment considerable de vots al PSOE, +86.029 vots.

Els factors de l'augment en 86.000 vots més, segons el meu parer:

1. Votants socialistes, sense més ni més (noves incorporacions, a més a més dels que ja van votar al 2004).

2. El vot anti-pp, que prové de totes les bandes, tant de ERC com de ICV-EUiA i també de CiU, provinent d'aquella part que no suporta a Duran i Lleida. (per suposat, que qui és socialista és alhora anti-pp).


B) Pèrdua de vots a CiU, -61.000 aproximadament.

Factors:

1. El vot anti-pp, a causa de la bipolarització i del bipartidisme, el vot de la por, el vot cap a PSOE per temor a que torni PP.

2. El vot de càstig a Duran i Lleida, líder de UDC, i per no votar a CiU, i alhora no afavorir al PP, votar a PSOE.


C) Pèrdua de vots del PP, en -21.000 aproximadament.

Factors:

1. El vot a Ciutadans i altres partits neofeixistes, per part dels sectors més radicals del PP.

2. Que hagin vist la llum i hagin après a ser tolerants i hagin votat a qualsevol altra formació política, tot i que és bastant difícil.


D) Gran FRACÀS d'ERC, amb la pèrdua de -336.810 votants.

Factors:

1. El vot anti-pp, el vot de la por, el vot que afavoreix al bipartidisme i a la pèrdua d'identitat nacional.

2. El vot de CÀSTIG per la desastrosa gestió amb el 2n Tripartit. Si amb el 1r tripartit ja n'havíem tingut prou, doncs no, dues cullerades, muntem el segon tripartit.
I què millor que oferir la generalitat a un espanyol com José Montilla?!

3. No només el salt de vots justifica aquesta gran pèrdua, sinó que també hi ha un gran percentatge de vots que s'han quedat a casa, o han votat en blanc, nul, o a altres partits petits com PRC.

ERC l'ha pifiada, i molt, i per fi es reflexa a les urnes.

La devallada de més de 300.000 vots només pot significar que ERC ha perdut molt.

O ERC va treure més de mig milió de xiripa al 2004, o bé tots els votants de 2004 fins a 2008 estan MOLT EMPRENYATS.


En realitat, ERC sembla que sigui un partit que només sap fer les coses bé des de l'oposició, i no sap estar en un govern, ni sap decidir amb qui formar-lo.

ERC havia d'haver optat per un govern català, CiU+ERC, almenys en el 2n tripartit.

Estant al govern amb PSC només ha quedat insubmís al PSOE de Madrid, malgrat es digui el contrari, i cap reivindicació d'ERC s'ha dut a terme. Totalment botiflers.

A partir d'aquest fracàs, espero que s'obri un període de renovació, en el què es netegi tota la porqueria de l'interior, i el partit maduri, es cregui que pot aconseguir nous objectius i noves fites, tingui confiança amb ell mateix.

Perquè sembla que ERC demana coses com la lluna, i les úniques reivindicacions que fa és el que ens pertoca: un estat, ja que som una nació.

O un estat, o que se'ns respecti i se'ns tracti pel que som: catalans no espanyols (hi ha, esclar, catalans espanyols, amb tots els respectes).

El dia que s'assimili aquesta evidència, i es parli amb normalitat, aquell dia ERC haurà madurat lo suficient com per ser un gran partit.

Això sí, sense perdre la mirada al País Valencià i a les Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord i Andorra i el que quedi de l'Alguer, ja que no només mirem el futur de Catalunya, sinó que ERC ha de mirar el futur dels PAÏSOS CATALANS, aquells que els uneix una mateixa llengua, una mateixa història.

E) ICV-EUiA: Perd 50.000 vots aproximadament.

Estar al govern tripartit i el vot anti-pp ha causat aquesta pèrdua de vots.



Així doncs, aquest és el meu punt de vista.

Felicitats a PSOE, i espero que respecteu als catalans, a Catalunya i als Països Catalans.

ERC i els resultats de les eleccions

Avui estic content, orgullós que ERC hagi fracassat tant estrepitosament a les eleccions.

Calia i era necessari fotre's una hòstia per recapitular i reflexionar una mica.

(a diferència que IC-Verds - IU, la pèrdua d'ERC ha estat clarament de càstig)

ERC ha passat dels 8 escons a 3, perdent-ne 5 i perdent alhora moltíssims votants.

Les causes:

1- La campanya bipartidista en la què el P$OE ha fet agafar la por del "doberman" que torna, o sigui, el PP, i oferint-se com a única sortida abans de caure a mans dels feixistes populars.

2- El desencant dels nacionalistes i dels independentistes. Més que no anar a votar, com deia Puigcercós, crec que l'electorat que tenia ERC, s'ha desencantat, i moltíssim, des del primer tripartit fins ara.

En el primer tripartit, la fórmula "d'esquerres i catalanistes" semblava que podia ser bo per canviar de tants anys de pujolisme, però no ha estat així.

Els socialistes han fet valer el seu pes en manar sols, amb el consentiment d'ERC i d'IC-verds, que com uns estaquirots, sempre han anat dient que sí a les demandes socialistes.

ERC doncs, considero (i al igual que jo, més de 300.000), que s'ha baixat els pantalons i que, malgrat apostar verbalment i dir totes les mentides sobre la independència, després al darrere van llepant el cul a qui té poder, perquè lo únic que han anat buscant fins ara, era això, poder.


Així doncs, els votants de ERC han apostat per CiU (els catalanistes), o per PSC-P$OE (els antiPP), o pel vot en blanc, pels desencantats amb tot el panorama polític.

També cal dir que hi ha votants de CiU que han apostat per PSC-P$OE davant del "temor" pel "si tu no vas, ellos vuelven".


Retornant amb lo que deia, a ERC li serà molt benvinguda aquesta gran derrota electoral.

Ara convé reflexionar i adonar-se'n que hi ha coses que no rutllen, que cal destitucions i incorporacions, cal ventilar ERC, que entri nou aire amb noves esperances, i mai deixar de renunciar a la independència, no només de Catalunya, sinó dels Països Catalans, sense oblidar els companys del País Valencià, les Illes Balears, franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord (així com l'Alguer, o el que quedi d'allí).


A l'igual que amb els esports, si guanyes, encara que ho hagis fet malament, sembla que tot va bé mentre es guanyi.
Ara bé, si perds, segur que hi ha alguna cosa que falla, i es fa veure més que no pas com quan es guanya, que queda emmascarat.

En política, sovint tothom diu que guanya, i per tant, pocs són els moments en que els polítics accepten una derrota.

Avui ERC ha donat un gran pas endavant per la conciliació amb el seu electorat, independentista, però que no se sent reflectit en ERC, i que ha votat a les CUP i al PRC o similars en les últimes eleccions (municipals i estatals respectivament).
ERC ha acceptat que hi ha coses que van malament i que han perdut moltíssim.

Això és un gran pas.

Només falta que aquesta reconciliació sigui efectiva, i només dependrà de la seva paraula. De moment, ERC ha demostrat no tenir paraula, però ara, amb la nova legislatura a Espanya, i després d'aquesta patacada, i després d'aquestes noves declaracions d'intencions, esperarem a què ERC compleixi les seves paraules, i hi hagi canvis, reflexions, i en definitiva, es pugui reforçar el nacionalisme, sobiranisme i independentisme, que últimament només trobem en plataformes com Sobirania i Progrés (SiP) i la plataforma pel Dret de Decidir (pdd).

El corrent ideològic Esquerra Independentista (EI), espero que no passi desapercebut, i també espero que se'ls escoltin, que ERC aprengui d'EI, només d'aquesta manera es podrà reforçar el catalanisme i l'independentisme, i si la cosa anés bé, els resultats serien històrics en els propers comicis, ja que la llibertat d'un poble no pot estar oprimida tota la vida.

Enhorabona CiU i P$OE, hem aconseguit fotre fora 4 anys més (si no passa res excepcional) al PP, i si seguim així, ben aviat podrem acabar amb el feixisme ultraespanyolista que tant de mal ens fa a la nació catalana i als Països Catalans.

Apa, salut i independència PPCC!

Aquesta és la seva democràcia.

(imatge: paperetes per votar a la Falange Española, Democracia Nacional o España 2000)

Doncs sí, aquesta és la seva democràcia, on el terrorisme només el fa l'esquerra nacionalista basca, i la dreta no fa mai res mal fet. La dreta se la pot justificar i defensar, se li pot donar impunitat, i a més a més, se li pot donar lloc als actes electorals, que en principi haurien de ser "democràtics".

El terrorisme és o hauria de ser per tots iguals. No només és atribuïble a una sola part.

Sovint el terrorisme ultradretà passa desaparcebut, i així te'l trobes, fins i tot a les urnes, com a premi pel seu compromís amb la xenofòbia i amb el racisme, a més a més de l'espanyolisme i dels diversos atacs-atemptats que no surten per la televisió i que ningú els critica excepte aquell que és atacat i els que se n'enteren del seu entorn.

No ens calen més proves, ZP permet la il·legalització d'uns, però no busca pas la il·legalització d'altres, com la mateixa Falange de les JONS, que representa al 100%, però sense cap mena de dissimulació, el franquisme i el feixisme.

Per quin d'aquests us decantaríeu? La Falange fa goig, eh? Tot i que els altres també tenen mèrit.

Teràpia amb reprogramació cel·lular.

Avui va de biologia, lo meu.

Aquí poso dos retalls de diaris que parlen sobre la teràpia gènica, en concret, de la teràpia de reprogramació de cèl·lules per a escalar al llinatge cel·lular i obtenir cèl·lules mare, capaces de regenerar teixits, d'entre d'altres funcions.

A CONTINUACIÓ...

A continuació hi ha tota una crònica dels fets ocorreguts a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) arran de les protestes dels estudiants, generades per l'ambient de pre-vaga i de privatització que recorre per la universitat, ajuntades amb una bona dosi de poca voluntat de diàleg per part del rector, que varen acabar amb la protesta-tancament d'estudiants a la Facultat de Filosofia i Lletres, comportant perjudicis a les demés facultats que es troben a aquest edifici B, i que van acabar amb l'autorització del Rector a la intervenció dels Mossos d'Esquadra, atacant indescriminadament i desmesuradament sobre els estudiants manifestats pacíficament.

L'ordre en què es disposen els documents és del més recent al més antic.
És a dir:

1. PLA DE BOLONYA (què és, per què es protesta, què aporta, ...)

2. 6-3-2008 - VAGA, FETS.

3. 5-3-2008- Manifestació "Rector Dimissió".

4. 4-3-2008- PRE-VAGA: FETS (agressions dels Mossos).

5. 4-3-2008- PRE-VAGA: Diari-experiència personal d'aquella tarda.

PLA DE BOLONYA

Què és?
En què repercuteix? Què representa?
Perquè es protesta?
...

pròximament

6/3/2008 - VAGA contra Bolonya - FETS

Avui dijous 6-3-2008, i ja des de feia molt de temps que estava convocada, s'ha efectuat la vaga contra Bolonya.

Com explico en l'apartat PLA DE BOLONYA, les protestes dels universitaris van en contra de l'aplicació d'aquest pla, i alhora també contra la privatització que rep la universitat cada cop més constant davant de la pressió d'estar en bancarrota i de veure's amb l'obligació d'haver de vendre's a empreses privades.

La unió dels dos factors fan que sigui una vaga força reivindicativa, amb seguiment a les universitats de la capital de Catalunya, amb vaga general a les aules (amb piquets a les respectives universitats, impedint que es faci classe), i amb una gran manifestació a les 12h sortint de Pl. Universitat, de Barcelona.

La jornada...

5/3/2008 - Manifestació/Marxa "RECTOR DIMISSIÓ" i declaracions

Al matí han vingut uns estudiants a informar-nos dels successos ocorreguts.

Ens han dit el que he explicat a l'apartat 4/3/2008: PREVAGA - FETS.

Mossos d'Esquadra antidisturbis van carregar amb força contra estudiants, indiscriminadament i desmesuradament.

Van causar nombrosos desperfectes, com un vidre trencat d'una porrada que un jove es va poder esquivar a la porta de vidre d'entrada a la Sala de Revistes (a l'exterior, s'entén).


Arran d'aquesta repressió, s'han pres mesures per part dels estudiants, i han convocat una reunió d'urgència, seguida d'unes xerrades d'estudiants de Sevilla, Madrid i Perpinyà, que han explicat les seues experiències a les seves respectives universitats, com ells han protagonitzat vagues i tancades, i han arribat a aconseguir acords.


A continuació, a les 13h, i sortint de plaça Cívica, s'ha iniciat una GRAN manifestació / Marxa cap al Rectorat, amb el lema de "RECTOR DIMISSIÓ" (entre d'altres consignes com "fora els mossos de la universitat" o també "no, no, no, a la privatització", o també "U.A.B. , S.A.", entre d'altres enginyoses consignes).

Si a la manifestació-tancada dels joves del dia 4/3/2008 tenia una assistència notable (personalment crec haver comptabilitzat a grosso modo unes 150 persones entre les que donaven suport des de fora, i els que estaven dins tancats, a la manifestació-marxa del dia 5 de març del 2008 ha estat multitudinària.

Més de 500 persones (i jo diria que moltíssimes més encara) han omplert la Plaça Cívica (i no és que sigui petita), en un acte de solidaritat amb els agredits el dia anterior, i protestant i demanant la dimissió del rector, ja que es considera que una actitud així no es pot tolerar per part d'un alt càrrec com és el rector de la universitat.

La marxa ha anat doncs des d'una Plaça Cívica (on hi havia toldos-tenderetes on es recollien firmes per obrir un procés de denúncia davant de les agressions fora de to del dia anterior) plena de gom a gom (més plena inclús que quan es van fer els actes antimonàrquics), passant per la plaça de davant de l'Hemeroteca General, i seguint cap al Rectorat, passant per sota del pont dels FGC, i pujant la costa fins arribar a la zona del rectorat.

Allí han estat un centenar els que han pogut entrar fins a la 2a planta, on hi ha el despatx del rector, i els demés s'han quedat esperant baix.

Al despatx del rector, ha comparegut el vicerector, ja que el rector ja no hi era, hi sense disculpar-se dels fets, ha explicat que el rector ja havia fet unes declaracions justificant l'actuació dels Mossos d'Esquadra com a correctes, adequades i convenients, i dient que si no es produeixen més actes d'aquest estil, potser es podria arribar a plantejar l'opció de parlar.


Així doncs, de moment no se sap més notícies sobre si ja hi ha alguna dimissió, però la més esperada, la del Rector que ha portat els Mossos d'Esquadra perquè carreguin, com si d'una barbàrie es tractés, contra els estudiants de la UAB, segueix exercint el seu càrrec.


A continuació adjunto el comunicat que ha emès el Consell de Govern de la UAB.


Comunicat del Consell de Govern de la UAB

05.03.2008 Institucional - El Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona

(UAB), informat dels fets esdevinguts ahir - l'ocupació forçada de la Facultat de Filosofia i Lletres per part d'un grup d'estudiants i el posterior desallotjament forçat d'aquests estudiants per part de les forces de seguretat-, acorda:

1. Manifestar el seu suport a la decisió presa pel rector, amb l'acord dels degans implicats, d'aplicar les mesures necessàries per tal de garantir l'accés a la Facultat.

2. Considerar que es tracta de fets excepcionals i manifestar la voluntat reiterada de la UAB per resoldre de manera dialogada, lliure i sense imposició qualsevol qüestió que afecti la comunitat universitària.

3. Mantenir el compromís de seguir treballant per defensar una universitat pública de qualitat.

4/3/2008 - PREVAGA: FETS

Vista la informació a l'apartat 4/3/2008: Prevaga - Diari/experiència personal, aquí s'explica els fets què varen succeir a la tarda d'aquest dimarts dia 4 de març del 2008.

En primer lloc, deixar clar que la tancada, tot i ser legal, no va ser avisada (almenys no va arribar ni a les meves orelles, ni a les de cap dels meus companys, fins a l'hora en què ens ho vam trobar.

Resulta ser que després de fer (encara no sé com) les espectaculars barricades, i d'ocupar la facultat de Filosofia i Lletres (impedint alhora que a les demés facultats es pogués prosseguir amb normalitat, van estar una estona més allà dins.

Més tard, passades les 8, el rector de la UAB va donar l'avís i el permís als mossos d'esquadra perquè entressin a la universitat.

En vàries fotos s'aprecia com estan els mossos a dins de la facultat.

En principi, em creia que el desallotjament pacífic per part dels mossos seria el més correcte, ja que els manifestants no han comès cap acte violent ni res per l'estil.
Per tant, el desallotjament dels estudiants, ja sigui arrossegant-los, els consideraria correctes i mesurats.

Ara bé, sabent de quin calibre se les gasten els Mossos d'Esquadra, i amb el permís i les ordres del propi rector de la universitat, la cosa ja canvia.

Van entrar, i es veu que ho van fer després d'apagar els llums perquè els càmeres de TV no poguessin captar els primers moments d'agressions.

Es veuen en els vídeos que hi ha (fins el moment en què els mossos van dir als càmeres que ja podien parar de gravar que ara els tocava a ells treballar de valent), com els cops i les porrades són amb total indiscriminació, sense cap mena de justificació i amb total desmesurament.

El resultat: Més de 15 ferits hospitalitzats, alguns amb el cap obert i amb punts de sutura, i també desenes d'estudiants a comissaria.

I tot gràcies a què el Rector no va voler entrar en diàleg amb els estudiants, i va ordenar als cossos de seguretat de l'estat que carreguessin contra els estudiants de la pròpia universitat, que sense violència estaven protestant.

De tot plegat, personalment, en primer lloc crec que els estudiants que protestaven, ho havien d'haver anunciat amb temps (via pamfleto informatiu, com d'altres cops que s'ha anunciat), més que res perquè hi havia gent que no se n'havia enterat, i la veritat, fa força ràbia que t'obliguin a no poder anar a classe, i molt més quan no estan ni a la teva facultat, però t'hi impedeixen l'accés.

Per altra banda, la resposta dels Mossos és totalment desaforada, desmesurada i sense cap mena de sentit. Potser pretenen agafar a caps de turc perquè les reivindicacions universitàries no succeeixin més, però amb la repressió només alimenten les ànsies de manifestació.

Des del temps del franquisme que no s'havia viscut cap càrrega policial (i per tant, l'avís dels Mossos d'Esquadra perquè vagin a la universitat) com aquesta.

El que no pot fer (o no hauria de fer) un Rector és ordenar una càrrega policial com aquesta, i molt menys contra els estudiants de la seva universitat, quan no han protagonitzat cap acte criminal ni violent, sinó una manifestació pacífica i de tipus de "tancada".


+ links:

http://www.comitevagauab.blogspot.com/

http://precarietatuab.net/

4/3/2008 - PREVAGA: Diari – experiència personal.

El dia 4-3-8 succeïa això:

14:00 - Passo per davant de la porta facultat de Psicologia i Lletres i Psicologia (porta compartida per aquestes facultats, ja que es tracta d'un mateix edifici que alberga vàries facultats independents), i sento gent que diu "mira que ve, no només dijous, sinó que avui tampoc farem classe...
Pocs segons abans ja havia vist passar com una mena de cercavila on cantaven un "no a la lou" a l'estil de "Bella Ciao".

19:00 - Ens dirigim a la universitat. Jo tinc la intenció de quedar-me a la sala de revistes (similar a biblioteca) de la facultat de Psicologia i Filosofia i Lletres, però resulta que està tancada, segons diuen, per seguretat pels que s'han tancat.
És llavors quan entenem què hi fa aquell volum de gent al davant de la porta d'entrada a les facultats de Psicologia i Filosofia i Lletres.
Resulta que hi ha una cinquantena d'estudiants que han fet una "tancada", s'han tancat per protestar perquè el rector els faci cas i puguin asseure's a parlar en una taula sobre el tema de Bolonya, sobre la privatització i sobre la possible bancarrota de la UAB.

Els estudiants diuen que s'han tancat a la facultat de Filosofia i Lletres, però la sala de revistes, el bar i la resta de l'edifici, que no és propietat d'aquesta facultat, també han quedat afectats, també estan tancats.

Això em molesta francament perquè no ha estat avisat (l'acte protesta-reivindicatiu passífic), i perquè es priva a aquells que volen fer classe, el dret que tenen de poder anar a classe.

Tot i així, podem accedir per una porta lateral que dóna a la facultat de Psicologia (és una porta lateral, provinent del camí que puja de la Plaça Cívica).

Tot l'edifici està a les fosques (pressumptament a voluntat dels estudiants tancats).

Inspeccionem l'edifici.

A la "frontera" amb la facultat de Filosofia i Lletres amb Psicologia (direcció nord), hi ha grans barricades, construida a base de cadires, taules i/o pupitres, taquilles, material divers, etc. Com es pot apreciar a la foto *** ficar foto ***

Preguntem si tenen la intenció de quedar-s'hi fins tard o fins quan (hem vist gent amb sacs de dormir), més que res perquè si demà encara estan aquí, la gent es podria estalviar un viatge inútil a la universitat.

La seva resposta: "Estarem aquí fins que el Rector vulgui parlar amb nosaltres, o sinó, fins que ens treguin per la força".


Aquestes paraules sonaven a què ben aviat tindríem els mossos a sobre.

No obstant, no podem oblidar la prohibició que tenen els mossos d'esquadra de no poder entrar a la universitat excepte que hi hagi l'autorització del rector.


Vam acabar de donar la volta per la facultat de psicologia: tot apagat, tot tancat, tot a les fosques.
Vam sentir sorolls, com a sirenes. Deducció: deuen ser els laboratoris. Allí s'experimenta amb rates i amb material a les neveres. Si s'ha tret l'electricitat, es pot malmetre el material.

Crec que això és una altra negligència dels joves reivindicatius, que per voler fer la seva protesta, potser en surten perjudicats altres estudiants (que potser tmb tenen les mateixes idees!), que en mala hora van anar a conservar material a les neveres dels laboratoris.

Tot seguit la llum va tornar.

Pels vols de les 8, corria la notícia que els mossos no tardarien en arribar. Vam marxar a veure el Barça-Celtic.

Al marxar vam veure 2 cotxes dels mossos d'esquadra parats a una rotonda.


Després del partit del Barça (1-0), la TV3 mostrava els successos a la universitat, a les portes de la facultat de Filosofia i Lletres (i també de Psicologia, la porta és comuna!!).


El que va succeir està explicat a l'apartat PREVAGA: FETS.


L'endemà, 5/3/2008, uns estudiants venen a informar-nos dels successos, ... segueix a 5/3/2008 - Manifestació Rector dimissió.

Eleccions 09-03-2008 II

L'altre dia em vaig quedar perplex de veure que hi havia partits tant democràtics com La Falange Española o Democracia Nacional que es presentaven a les eleccions generals.

És curiós la gestió dels partits que es presenten a les eleccions: a alguns se'ls il·legalitza polèmicament, i d'altres que, no tant sols duen feixisme i espanyolisme a les venes com Ciutadans o el PP, sinó que duen el feixisme en el seu nom, Falange, el mateix partit, i està allí, amb la papereta preparada.

I d'això en diem democràcia?

RAJOY el nacionalista

Estava escoltant a Rajoy per la radio, des del llit, i la veritat, no m'acabo de creure què està dient, i també què està dient Zapatero.

Tal i com era d'esperar, ha tret el tema de Catalunya per treure'n arguments.


Tant costa d'assimilar que Catalunya és una nació?

Tant costa de respectar el dret de viure en català?

Tant costa d'entendre que Espanya NO es UNA GRANDE Y LIBRE?

I en el cas que sí que ho fos, tant costaria admetre que els Països Catalans NO poden formar part d'AQUESTA Espanya?

___________________________________________________________________

Avui he pogut escoltar un Rajoy de lo més "radical".

1. Un Rajoy que defensa a ultrança el Pla Hidrològic Nacional per davant de les dessaladores.

Diu que les dessaladores tenen un gran impacte mediambiental en el canvi climàtic (li va explicar el seu apreciat cosí).

Sr. Rajoy: i l'ecosistema del Delta de l'Ebre, que no tindria impacte en cas de transvassament???

Però com els pot costar tant d'entendre que hi ha un Delta que necessita la força del riu per a seguir sent delta?!

Que no veuen, que si hi ha transvassament, es destruiria el delta, i en conseqüència, tota la fauna i la flora que hi habiten?!

Pero no, Rajoy amb el seu "Agua para todos", i Zapatero, com no, sense desmentir que ell tampoc o també ho faci.


2. Un Rajoy que ha entrat al tema de les nacions (no la espanyola, sinó les que actualment hi ha a Espanya), amb duresa i contundència, exposant 2 qüestions.

La primera, la de l'educació en castellà i/o en català.

Segons Rajoy, ¿como puede haber en España, niños españoles que no puedan cursar los estudios en la lengua del país? ¿A qué país ocurre lo mismo?

Ell mateix es respon a la pregunta: CATALONIA IS NOT SPAIN.


Zapatero, no obstant, no li ha contestat amb negativa, i per tant, també accepta l'escolarització en castellà, que només es pot cumplir en detriment del català.

O sigui, que estem igualant el model espanyolista del País Valencià, on allí hi ha classes per valenciano-catalanoparlants, i per castellano-parlants.


--> En la meva opinió, Catalunya té una llengua pròpia i originària: la catalana.

I la castellana, per molt que diguin, i per molt que estiguem a Espanya, NO és pròpia de Catalunya!

Si es parla castellà a Catalunya és perquè s'ha imposat, però no perquè hagi evolucionat el territori amb aquesta llengua!


Qui vulgui aprendre les taules de multiplicar en castellà: mira si en té de territori espanyol, per viure-hi!

Per favor, però no molesteu els que volem viure plenament en català.

Només pel simple fet de viure en un estat (imposat) que es diu Espanya, tenim l'obligació d'utilitzar el castellà, i la prohibició d'usar el català.

Això és democràcia?

A continuació, Rajoy ha posat l'exemple d'un botiguer que per rotular en castellà li han posat una multa de 400€.

Zapatero s'ha fet el suec i no li ha contestat. Rajoy ha sobreentès, i ha dit que quedava constatat que ZP està d'acord de posar multes a humils botiguers que volen etiquetar amb la llengua de l'estat.


En el meu parer, en primer lloc, torno a repetir que la llengua a Catalunya és el Català, i que el castellà no hi té cabuda, de la mateixa manera que no hi caben ni l'alemany, ni l'anglès ni el francès.

Personalment, per mi té tanta acollida a casa meva l'anglès, com l'italià com el castellà.


En segon lloc, que n'aprenguin, i que es comportin. Aveure si d'aquesta manera n'aprenen que s'ha de respectar al lloc on es va.

Per què ha arribat la multa?

No ho sé, però crec que els humans, fins que no ens fiquen càstig, no n'aprenem.

I fins que no hem posat el càstig de rotular en català, la gent segueix rotulant en castellà perquè "ven més" o fa "més guai".


Catalunya som una nació extranya... sinó, aneu al supermercat, i a ben pocs trobareu els productes etiquetats en català... abans estan en francès, portuguès, grec o rus que en català!!!!



Finalment, i per acabar amb la funció del circ, hem vist a un Rajoy que s'ha definit com a futur "presidente de todos los españoles" (per tant, si jo no sóc espanyol, no serà el meu president, no?). No obstant, abans d'acabar el discurs ens ha deleitat amb més de 3 repeticions de la frase:

España es una gran nación, de ciudadanos libres i iguales.

Que per cert, deu ser al seu món de teletubilàndia, perquè no coincideix amb res de la meva realitat.

En primer lloc, España NO es una gran nación. No ho és perquè no ho pot ser. A Espanya hi ha vàries nacions. El dia que aquestes nacions s'independitzin i tinguin un estat propi per a elles, Espanya sí que podrà dir que és una gran nación, però fins llavors, nanai.

En segon lloc, no hi ha ciudadanos libres, quan al País Valencià es tanquen televisions públiques, quan fa 5 anys del tancament de Egunkaria, quan es produeixen il·legalitzacions de formacions polítiques, mentre que amb total impunitat es presenten a les eleccions agrupacions FEIXISTES com la pròpia FALANGE (JONS) o DEMOCRACIA NACIONAL (ciudadanos ja queda en segon pla, una versió light).

No poden ser ciudadanos libres aquells que són atacats per corpuscles d'extrema-dreta i graven esvàstiques a la cara, ni els que pel sol fet de parlar català se'ls jutgi, ni poden ser lliures aquells que se'ls acusa per exercir la seva llibertat d'expressió pacíficament.

I finalment, iguals... Jo no em considero espanyol, perquè no sóc igual que ell.

Al tanto!! No dic que sigui ni Millor ni Pitjor, dic simplement que sóc DIFERENT.

El dia que em diguin que un espanyol no parla castellà, no té el castellà com a llengua materna, aquell dia em sentiré identificat com a espanyol.

Aquell dia que em diguin que les corrides de toros no és una festa espanyola, aquell dia em sentiré identificat com a espanyol.

Aquell dia que em diguin que parlar català i fer castells és totalment espanyol, aquell dia m'hi sentiré.

El problema és que aquell dia no podrà arribar mai, més que res, perquè el dia que em diguin que ser espanyol és tot això, aquell dia Espanya deixarà de ser Espanya, per a ser Catalunya.


Jo sóc català. Estic a Espanya perquè Catalunya està sota el domini i la imposició d'Espanya degut als fets històrics que hom hauria de conèixer.
Però no puc ser espanyol només pel fet d'estar dins d'unes fronteres.

En un bosc no hi ha només animals, també hi ha plantes! Si diem que al bosc tot són animals, les plantes no poden ser animals.

Els catalans no podem ser espanyols.

I que consti que no sóc antiespanyol.




Finalment, Rajoy també ha dit que "defiende el estado de las autonomias".


Per qui no sàpiga a què es refereix, Rajoy defensa el model d'estat de les anomenades i inventades "comunitats autònomes", aquelles que trenquen i fraccionen els Països Catalans (aquells territoris units per la llengua), Catalunya, País Valencià, Illes Balears i franja de ponent (Aragó), i a l'extranger Andorra i Catalunya Nord (França).

Llavors és normal que la Dolors Nadal digui que el català és propi de la comunitat autònoma catalana.

I com que no hi ha cap relació amb la comunitat autònoma valenciana, el valencià és la llengua pròpia d'allí, que va sortir de sota dels bolets.


El model de les autonomies, reflexat en la constitució carrinclona i obsoleta, només fa mal als PPCC.

Al País Valencià s'intenta exterminar les restes de la catalanitat que és natural del territori.


I la veritat, és una salvatjada el que estem vivint, i el més greu, amb total encubriment i impunitat.

Ja n'hi ha prou.



El tema de la constitució és un altre plat fort.

No n'han parlat, però cal canviar-la.
Pensem que la constitució fa 30 anys que és vigent, i els que la podien votar, ara tenen més de 50 anys, i els que en tenen menys (la gran majoria de ciudadanos libres i iguales españoles), se l'han trobada, imposada, sense votar-la.

No podem oblidar que és una obra humana, i per tant, no és perfecta, no són els 10 manaments.

No podem oblidar que és la constitució de la por.

És una constitució que surt d'una dictadura, i per tant, qualsevol constitució és bona per sortir del franquisme.

Ara bé, ja tenim una "pseudodemocràcia" assentada, ara toca reformar la constitució.

No és lògic que hi hagi un article que digui que l'exèrcit té l'obligació de garantir la sobirania i la independència d'Espanya i de la seva integritat territorial.

Després és normal que l'Estatut sigui anticonstitucional... si el que està malament és la constitució, i no l'Estatut!! (que sí, que també està malament, però per massa curt!)


Coses que passen i que ningú explica i que he trobat a faltar al debat:

En primer lloc, que estan monopolitzant la política espanyola a 2 partits, com un sistema bipartidista, quan la realitat d'Espanya és un mosaic molt més ampli.

I en segon lloc:

TV3 País Valencià.
Diari que fa 5 anys que està tancat: Egunkaria.
Agressions feixistes.
Presentació de la falange i de Democracia Nacional.



Apa, final del rotllo.

Bona nit i salut