http://www.youtube.com/watch?v=izXsmvfzZ9Y
Vídeo de fa 2 anys.
Recentment, unes declaracions de Felip Puig (CDC) han estat un cop més motiu de polèmica i, alhora, ha mostrat la realitat dels partits de govern, sobretot de la transformació i espanyolització d'ERC.
Abans que res, des de que José Montilla va accedir a la presidència de la Generalitat que ja vaig deixar d'entendre les coses.
Anem a pams, i posant fets (i no paraules), que són incontestables, ja que només hi pot haver una sola manera d'interpretar-los.
Tothom qui hagi vist i escoltat mai a Montilla, haurà pogut apreciar que parla el català pèssimament pel càrrec que ocupa.
Montilla ocupa el càrrec de PResident de la GENERALITAT DE CATALUNYA.
I Montilla no sap parlar bé en català. (el tret que a mi em crida més l'atenció són les S sonores, no en fa cap).
Conclusió: Tenim a un President de la Generalitat que no sap parlar bé en català.
I això és irrefutable i innegable.
I personalment, ho trobo bastant trist que haguem de tenir un president de Catalunya que no sàpiga parlar en català.
En primer lloc, si no sap parlar en català, potser que n'aprengués, però abans.
I en segon lloc, hem de tenir ben clar perquè Montilla és president.
I ni més ni menys és gràcies a ERC.
I és aquí on ja deixen d'entendre's les coses:
Com pot ser que un partit independentista estigui a favor de posar un espanyol (andalús) com José Montilla, que no sap parlar bé en català i que és del PSC-PSOE, que no ha fet gaires favors als Països Catalans que diguem...
O sigui, que ERC prefereix pactar amb espanyols que amb catalans com CiU...
On són els ideals de ERC??
On són els PPCC que tant prediquen i que tan obliden?
Així es perden vots, ERC.
I així fas mal a la gent, ERC.
La política, quan toca sentiments, cabreja a la gent.
Sabem que és la vostra feina, però almenys coherència i respecte, si us plau.
Tornant al tema Montilla.
Un greu ERROR que s'ha fet és EXTRAPOLAR les declaracions de Felip Puig al PRESIDENT DE LA GENERALITAT cap als ciutadans comuns.
En primer lloc, sembla que no es pugui criticar al president de la generalitat, només se li pot elogiar i llepar-li el cul.
En segon lloc, ERC sortia a la defensiva, dient que més val parlar un català mal parlat que no parlar-lo.
I això encara ofèn més. Perquè per la gent comuna, ciutadans normals, sí que és cert que és preferible parlar-lo malament abans que no parlar-lo; així mateix com ho és parlar-lo bé abans que parlar-lo malament.
Però per favor, no parlem d'un nouvingut, d'un immigrant que acaba d'arribar i que s'ha d'integrar.
Parlem d'una persona que ja va ser alcalde d'una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona, que ja fa ANYS que és aquí, i que no només això, sinó que no és un ciutadà comú, sinó que és el PRESIDENT DE LA GENERALITAT, i a ell se li ha d'exigir que representi bé als catalans i a la seva llengua.
Per mi és una aberració tenir un president de Catalunya que no sàpiga parlar bé en català, i encara és més agreujant que ho sigui gràcies a uns independentistes, que pel que sembla ja no són ni Republicans ni de Catalunya, ara han passat a ser d'Esquerres, i tant se'ls hi enfot els Països Catalans i tot... només volen estar al govern i cobrar.
Els ideals, amb diners, s'envan.
http://www.youtube.com/watch?v=_hA2Me2wBK0
diumenge, 27 de juliol del 2008
dissabte, 12 de juliol del 2008
Manifiesto por la lengua común
Desde hace algunos años hay crecientes razones para
preocuparse en nuestro país por la situación institucional de la
lengua castellana, la única lengua juntamente oficial y común de
todos los ciudadanos españoles.
Desde luego, no se trata de una
desazón meramente cultural –nuestro idioma goza de una pujanza
envidiable y creciente en el mundo entero, sólo superada por el
chino y el inglés- sino de una inquietud estrictamente política: se
refiere a su papel como lengua principal de comunicación
democrática en este país, así como de los derechos educativos y
cívicos de quienes la tienen como lengua materna o la eligen con
todo derecho como vehículo preferente de expresión, comprensión
y comunicación.
Como punto de partida, establezcamos una serie de
premisas:
1) Todas las lenguas oficiales en el Estado son
igualmente españolas y merecedoras de protección
institucional como patrimonio compartido, pero sólo
una de ellas es común a todos, oficial en todo el
territorio nacional y por tanto sólo una de ellas –el
castellano- goza del deber constitucional de ser
conocida y de la presunción consecuente de que
todos la conocen. Es decir, hay una asimetría entre
las lenguas españolas oficiales, lo cual no implica
injusticia (?) de ningún tipo porque en España hay
diversas realidades culturales pero sólo una de
ellas es universalmente oficial en nuestro Estado
democrático. Y contar con una lengua política
común es una enorme riqueza para la democracia,
aún más si se trata de una lengua de tanto arraigo
histórico en todo el país y de tanta vigencia en el mundo entero como el castellano.
2) Son los ciudadanos quienes tienen derechos
lingüisticos, no los territorios ni mucho menos las
lenguas mismas. O sea: los ciudadanos que hablan
cualquiera de las lenguas co-oficiales tienen
derecho a recibir educación y ser atendidos por la
administración en ella, pero las lenguas no tienen
el derecho de conseguir coactivamente hablantes
ni a imponerse como prioritarias en educación,
información, rotulación, instituciones, etc… en
detrimento del castellano (y mucho menos se
puede llamar a semejante atropello “normalización
lingüística”).
3) En las comunidades bilingües es un deseo
encomiable aspirar a que todos los ciudadanos
lleguen a conocer bien la lengua co-oficial, junto a
la obligación de conocer la común del país (que
también es la común dentro de esa comunidad, no
lo olvidemos). Pero tal aspiración puede ser
solamente estimulada, no impuesta. Es lógico
suponer que siempre habrá muchos ciudadanos
que prefieran desarrollar su vida cotidiana y
profesional en castellano, conociendo sólo de la
lengua autonómica lo suficiente para convivir
cortésmente con los demás y disfrutar en lo posible
de las manifestaciones culturales en ella. Que
ciertas autoridades autonómicas anhelen como
ideal lograr un máximo techo competencial bilingüe
no justifica decretar la lengua autonómica como
vehículo exclusivo ni primordial de educación o de
relaciones con la administración pública. Conviene
recordar que este tipo de imposiciones abusivas
daña especialmente las posibilidades laborales o
sociales de los más desfavorecidos, recortando sus
alternativas y su movilidad.
4) Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la
Constitución establece que “las distintas
modalidades lingüísticas de España son un
patrimonio cultural que será objeto de especial
respeto y protección”. Nada cabe objetar a esta
disposición tan generosa como justa, proclamada
para acabar con las prohibiciones y restricciones
que padecían esas lenguas. Cumplido
sobradamente hoy tal objetivo, sería un fraude
constitucional y una auténtica felonía utilizar tal
artículo para justificar la discriminación,
marginación o minusvaloración de los ciudadanos
monolingües en castellano en alguna de las formas
antes indicadas.
Por consiguiente los abajo firmantes solicitamos del
Parlamento español una normativa legal del rango adecuado (que
en su caso puede exigir una modificación constitucional y de
algunos estatutos autonómicos) para fijar inequívocamente los
siguientes puntos:
1) La lengua castellana es común y oficial a todo el
territorio nacional, siendo la única cuya
comprensión puede serle supuesta a cualquier
efecto a todos los ciudadanos españoles.
2) Todos los ciudadanos que lo deseen tienen
derecho a ser educados en lengua castellana, sea
cual fuere su lengua materna. Las lenguas cooficiales
autonómicas deben figurar en los planes
de estudio de sus respectivas comunidades en
diversos grados de oferta, pero nunca como lengua
vehicular exclusiva. En cualquier caso, siempre
debe quedar garantizado a todos los alumnos el
conocimiento final de la lengua común.
3) En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano
español tiene derecho a ser atendido
institucionalmente en las dos lenguas oficiales. Lo
cual implica que en los centros oficiales habrá
siempre personal capacitado para ello, no que todo
funcionario deba tener tal capacitación. En locales
y negocios públicos no oficiales, la relación con la
clientela en una o ambas lenguas será discrecional.
4) La rotulación de los edificios oficiales y de las vías
públicas, las comunicaciones administrativas, la
información a la ciudadanía, etc…en dichas
comunidades (o en sus zonas calificadas de
bilingües) es recomendable que sean bilingües
pero en todo caso nunca podrán expresarse
únicamente en la lengua autonómica.
5) Los representantes políticos, tanto de la
administración central como de las autonómicas,
utilizarán habitualmente en sus funciones
institucionales de alcance estatal la lengua
castellana lo mismo dentro de España que en el
extranjero, salvo en determinadas ocasiones
características. En los parlamentos autonómicos
bilingües podrán emplear indistintamente, como es
natural, cualquiera de las dos lenguas oficiales.
Firmas (orden alfabético): Mario Vargas Llosa, José Antonio
de la Marina, Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella,
Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi
Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen
Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, Jose Luis Pardo, Alvaro
Pombo, Ramón Rodríguez, Jose Mª Ruiz Soroa, Fernando
Savater.
I telecinco també.
dilluns, 23 de juny del 2008
Bon St.Joan
Apa, avui 23 i demà st.joan.
Festa major de Valls.
i jo tancadet estudiant... pròxima data:26 i 30 de juny. I després, the end.
apa salut!
Festa major de Valls.
i jo tancadet estudiant... pròxima data:26 i 30 de juny. I després, the end.
apa salut!
dijous, 19 de juny del 2008
Així ho deuen veure ells...
És difícil però intentaré posar-me a la pell d'un espanyol.
I intentar imaginar com ho veuen ells per poder arribar a dir tantes bestieses.
M'imagino que part de la culpa que ho vegin així és a la grandíssima manipulació dels mitjans de comunicació, i per altra banda, a la poca i dolenta formació acadèmica i històrica que han tingut, alhora que també pugui haver estat trasgiversada.
Es deuen pensar que España sempre ha estat una grande y libre.
I clar, doncs a tot el "territorio nacional", si estem a España, doncs és obvi que s'hi parli el castellà (altrament dit español).
I com en un país aparentment normal, doncs és normal que puguis anar a on vulguis del país parlant en castellà, perquè arreu t'entendran, ja que és la llengua materna de tots els espanyols, o sigui, de tots els habitants d'España.
Però, ai-las!
Resulta que en certes regions perifèriques hi tenen uns trets regionals concrets, i és que hi ha quatre gats que parlen una llengua diferent a la castellana.
I, doncs va, diguem-los que la poden parlar cooficialment amb el castellà, que és la llengua del "imperio", la del "Estado".
I ja tenim als 'periféricos' amb un bilingüisme, que bé, en realitat és monolingüisme, ja que, de què els serveix parlar un idioma que només el parlen ells? Si és millor que parlin el castellà, i així poden anar més lluny!!!
No cal que el parlin el català, gallec o euskera! Podent parlar el castellà, més fàcil per tots, i més còmodes per ells! Podent tenir una llengua com la castellana, per què voler-ne tenir dues?
Però renoi, tu, aquests periféricos mira que arriben a ser pesats.
Ara resulta que a més a més de ser una regió diferent d'Espanya, a més diuen que són una nació.
I ja em diràs tu perquè??!!
Només perquè tenen una llengua diferent, història diferent, tradicions diferents, cultura diferent... no serà per tant!!
Bé, tranquils, perquè de moment segueixen formant part d'Espanya, i gràcies a Franco i a la transcició, ho hem deixat tot ben lligadet: qui faci algun gest raro, al calabós.
Però bé, ..., si vas a viure allí, això ja sí que no té desperdici!!
A on s'és vist que, estant a DINS d'ESPANYA, hi hagi llocs de, per exemple, Catalunya, que parlin el català com a llengua materna, com a llengua vehicular??!!
A on s'és vist que tractin, a ESPANYA, el castellà com un idioma estranger!!!
Això és un ultratge a la pàtria!
I a sobre, si els parlo en castellà, em contesten en català!!! No es dignen ni a canviar a l'idioma de Cervantes, ni a l'idioma del PAÍS!!!! Han de parlar en l'idioma de la regió!
I els que som d'Espanya, què?? No podem anar a llocs d'Espanya i que ens parlin en castellà, l'idioma d'Espanya???
Hauria d'estar prohibit, home, no pot ser que aquesta gent pugui viure en català, si estan a Espanya, coi!
I si estan a Espanya, doncs es parla el castellà, i punto.
I el colmo dels colmos, és que me'n vaig a la "Comunidad Valenciana", que n'hi diuen 'País Valencià', i a sobre, allà tampoc parlen castellà. Bé, a València per sort sí, gràcies al PP.
Però me'n vaig a poblets o a llogarrets autòctons, i resulta que allí també estan infectats per la catalanofília.
I ja em diràs, per què s'ha de parlar català a una altra comunitat autònoma diferent!!
Que no van entendre que, amb la Constitució, hi havien comunitats autònomes??
Sort que ara tallen TV3 a València!! És boxornós que hi hagi comunitats autònomes emitint a altres comunitats autònomes.
A veure si així podem acabar amb els residus catalanistes que encara infecten terres valencianes, perquè no és normal que hi hagi tanta gent que decideixi tenir com a idioma matern un idioma diferent a l'oficial al territori espanyol!
És que, per favor...
I a sobre, encara diuen que volen etiquetar en català, tenir seleccions pròpies... Que segueixin somiant, que aquí, a hablar en cristiano.
____________________________________________________-
Bé, finalitzada ja aquesta transformació, ja m'he desfogat prou, vaig a aclarir varis assumptes que puguin crispar al personal.
Vàries coses:
1. Encara que Catalunya estigui a Espanya, històricament no és espanyola, en el sentit de compartir trets nacionals.
Catalunya és una nació diferent, ni millor ni pitjor, on es viu d'una altra manera, per començar, en un altre idioma.
2. Malgrat Catalunya estigui dins a Espanya, i que a Espanya l'idioma oficial sigui el castellà, a Catalunya, l'idioma AUTOCTON és el català, i el castellà és un idioma imposat.
3. Malgrat que hi ha una Constitució, que a tothom li sembla una peça imprescindible en aquesta transició de la pseudodemocràcia espanyola, tothom se n'oblida que és un redactat després del franquisme, i que qualsevol cosa era bona abans que tornara una dictadura.
A més a més, la divisió per comunitats autònomes és una venjança en contra dels Països Catalans, ja que impedeix la seva annexió, ja que faria perillar la estabilitat i la UNIDAD DE ESPAÑA, ja que al ser una nació diferent, voldrien tenir el dret de decidir (I SI FOSSIM NORMALS I LLIURES L'HAURIEM DE TENIR!!!).
4. Crec que cada ciutadà és lliure d'escollir com a idioma matern el que vulgui, estigui al país que estigui, i així configurar als seus fills en la nacionalitat que ell esculleixi. Encara que estiguem a Espanya, si realment som lliures de decidir, podem decidir sense cap inconvenient si viure en català o en castellà o en soahili, això sí, respectant sempre la nació i els habitants de la zona, ja que convé integrar-se.
5. Aquest individu que relatava tot aquesta parrafada no entén la paraula immigració. Malgrat estigui a Espanya, els Països Catalans són una NACIÓ diferent a la espanyola, i per tant, cal integrar-s'hi.
Anar de colonitzador, d'imposador, amb el pretext que estem a ESPANYA, només es demostra que no té cap apreci per la vida dels catalans i dels autòctons, i que vol imposar la seva llengua i la seva nacionalitat a tot aquell que estigui a territori espanyol, sigui o no espanyol de nacionalitat.
6. Per acabar, només dir que per mi el castellà té el mateix nivell i apreci personal que l'anglès. Potser això serà una ofensa pels espanyols o pel rei d'espanya o per qui vulgui sentir-se ofès, però no tinc cap mena de vincle amb Espanya, o dit d'una altra forma, tinc tants vincles amb Espanya i els espanyols com amb qualsevol altre país, nació o ciutadà del món.
No per estar a Espanya s'ha d'imposar a les demés nacions que hi existeixen la espanyolitat, sinó que convé respectar-les, i ser respectats.
Reconeixeu d'una vegada per totes que hi ha catalans NO ESPANYOLS, no perquè ens faci mania, repeteixo, tinc tant apreci als espanyols com a qualsevol altre ciutadà del món (sempre i quan aquest em respecti també a mi). No som espanyols, ni ho serem mai.
I per començar, la culpa no és personal, sinó que la culpa és dels pares, per configurar-nos en un altre idioma, per configurar-nos en una altra nació. No ho podem escollir on néixer i com ser, però almenys demanem la dignitat per voler viure tal i com ens han ensenyat i tal com som.
I això, de moment, ho tenim bastant cohartat, començant pels etiquetaments en català, i tot el seguici d'exemples que ens porten a l'època franquista, quan el català era prohibit i perseguit, i ara tenim exemples en llocs on no es veu ni gota de català, almenys en el territori on hauria de ser, per naturalesa, totalment català.
I si no ho és, no és perquè estiguem a Espanya i sigui el més normal.
Sinó que ha canviat perquè s'ha imposat el castellà,i ha anat guanyant terreny per la força i amb el pretext que "eso es España", i tot el que sigui diferent, és lleig, dolent, i s'ha d'eliminar, al més pur estil feixista: imposa i no et deixis imposar.
Espero que això canviï i no calgui escriure aquestes línies, però de moment, no es pot viure plenament en català, molts cops per pròpia culpa nostra, però també molts altres per culpa dels colonitzadors imperialistes espanyols.
I jo els pregunto a aquests: que no són persones? Que no tenen sentiments?
Vaja, jo penso que convé viure i deixar viure.
Per què no s'ho apliquen?
Per què no viuen i deixen viure?
Per què només es dediquen a viure, i a no deixar viure?
Per què volen controlar als demés, i fer que visquin com ells (espanyols) volen que visquin, i no realment com ells (oprimits) voldrien viure?
És qüestió de dignitat i de respecte, i de moment, com a la selva, guanya el més fort, i jugant amb les SEVES NORMES a la SEVA DEMOCRÀCIA, no tenim les de guanyar.
De moment.
I intentar imaginar com ho veuen ells per poder arribar a dir tantes bestieses.
M'imagino que part de la culpa que ho vegin així és a la grandíssima manipulació dels mitjans de comunicació, i per altra banda, a la poca i dolenta formació acadèmica i històrica que han tingut, alhora que també pugui haver estat trasgiversada.
Es deuen pensar que España sempre ha estat una grande y libre.
I clar, doncs a tot el "territorio nacional", si estem a España, doncs és obvi que s'hi parli el castellà (altrament dit español).
I com en un país aparentment normal, doncs és normal que puguis anar a on vulguis del país parlant en castellà, perquè arreu t'entendran, ja que és la llengua materna de tots els espanyols, o sigui, de tots els habitants d'España.
Però, ai-las!
Resulta que en certes regions perifèriques hi tenen uns trets regionals concrets, i és que hi ha quatre gats que parlen una llengua diferent a la castellana.
I, doncs va, diguem-los que la poden parlar cooficialment amb el castellà, que és la llengua del "imperio", la del "Estado".
I ja tenim als 'periféricos' amb un bilingüisme, que bé, en realitat és monolingüisme, ja que, de què els serveix parlar un idioma que només el parlen ells? Si és millor que parlin el castellà, i així poden anar més lluny!!!
No cal que el parlin el català, gallec o euskera! Podent parlar el castellà, més fàcil per tots, i més còmodes per ells! Podent tenir una llengua com la castellana, per què voler-ne tenir dues?
Però renoi, tu, aquests periféricos mira que arriben a ser pesats.
Ara resulta que a més a més de ser una regió diferent d'Espanya, a més diuen que són una nació.
I ja em diràs tu perquè??!!
Només perquè tenen una llengua diferent, història diferent, tradicions diferents, cultura diferent... no serà per tant!!
Bé, tranquils, perquè de moment segueixen formant part d'Espanya, i gràcies a Franco i a la transcició, ho hem deixat tot ben lligadet: qui faci algun gest raro, al calabós.
Però bé, ..., si vas a viure allí, això ja sí que no té desperdici!!
A on s'és vist que, estant a DINS d'ESPANYA, hi hagi llocs de, per exemple, Catalunya, que parlin el català com a llengua materna, com a llengua vehicular??!!
A on s'és vist que tractin, a ESPANYA, el castellà com un idioma estranger!!!
Això és un ultratge a la pàtria!
I a sobre, si els parlo en castellà, em contesten en català!!! No es dignen ni a canviar a l'idioma de Cervantes, ni a l'idioma del PAÍS!!!! Han de parlar en l'idioma de la regió!
I els que som d'Espanya, què?? No podem anar a llocs d'Espanya i que ens parlin en castellà, l'idioma d'Espanya???
Hauria d'estar prohibit, home, no pot ser que aquesta gent pugui viure en català, si estan a Espanya, coi!
I si estan a Espanya, doncs es parla el castellà, i punto.
I el colmo dels colmos, és que me'n vaig a la "Comunidad Valenciana", que n'hi diuen 'País Valencià', i a sobre, allà tampoc parlen castellà. Bé, a València per sort sí, gràcies al PP.
Però me'n vaig a poblets o a llogarrets autòctons, i resulta que allí també estan infectats per la catalanofília.
I ja em diràs, per què s'ha de parlar català a una altra comunitat autònoma diferent!!
Que no van entendre que, amb la Constitució, hi havien comunitats autònomes??
Sort que ara tallen TV3 a València!! És boxornós que hi hagi comunitats autònomes emitint a altres comunitats autònomes.
A veure si així podem acabar amb els residus catalanistes que encara infecten terres valencianes, perquè no és normal que hi hagi tanta gent que decideixi tenir com a idioma matern un idioma diferent a l'oficial al territori espanyol!
És que, per favor...
I a sobre, encara diuen que volen etiquetar en català, tenir seleccions pròpies... Que segueixin somiant, que aquí, a hablar en cristiano.
____________________________________________________-
Bé, finalitzada ja aquesta transformació, ja m'he desfogat prou, vaig a aclarir varis assumptes que puguin crispar al personal.
Vàries coses:
1. Encara que Catalunya estigui a Espanya, històricament no és espanyola, en el sentit de compartir trets nacionals.
Catalunya és una nació diferent, ni millor ni pitjor, on es viu d'una altra manera, per començar, en un altre idioma.
2. Malgrat Catalunya estigui dins a Espanya, i que a Espanya l'idioma oficial sigui el castellà, a Catalunya, l'idioma AUTOCTON és el català, i el castellà és un idioma imposat.
3. Malgrat que hi ha una Constitució, que a tothom li sembla una peça imprescindible en aquesta transició de la pseudodemocràcia espanyola, tothom se n'oblida que és un redactat després del franquisme, i que qualsevol cosa era bona abans que tornara una dictadura.
A més a més, la divisió per comunitats autònomes és una venjança en contra dels Països Catalans, ja que impedeix la seva annexió, ja que faria perillar la estabilitat i la UNIDAD DE ESPAÑA, ja que al ser una nació diferent, voldrien tenir el dret de decidir (I SI FOSSIM NORMALS I LLIURES L'HAURIEM DE TENIR!!!).
4. Crec que cada ciutadà és lliure d'escollir com a idioma matern el que vulgui, estigui al país que estigui, i així configurar als seus fills en la nacionalitat que ell esculleixi. Encara que estiguem a Espanya, si realment som lliures de decidir, podem decidir sense cap inconvenient si viure en català o en castellà o en soahili, això sí, respectant sempre la nació i els habitants de la zona, ja que convé integrar-se.
5. Aquest individu que relatava tot aquesta parrafada no entén la paraula immigració. Malgrat estigui a Espanya, els Països Catalans són una NACIÓ diferent a la espanyola, i per tant, cal integrar-s'hi.
Anar de colonitzador, d'imposador, amb el pretext que estem a ESPANYA, només es demostra que no té cap apreci per la vida dels catalans i dels autòctons, i que vol imposar la seva llengua i la seva nacionalitat a tot aquell que estigui a territori espanyol, sigui o no espanyol de nacionalitat.
6. Per acabar, només dir que per mi el castellà té el mateix nivell i apreci personal que l'anglès. Potser això serà una ofensa pels espanyols o pel rei d'espanya o per qui vulgui sentir-se ofès, però no tinc cap mena de vincle amb Espanya, o dit d'una altra forma, tinc tants vincles amb Espanya i els espanyols com amb qualsevol altre país, nació o ciutadà del món.
No per estar a Espanya s'ha d'imposar a les demés nacions que hi existeixen la espanyolitat, sinó que convé respectar-les, i ser respectats.
Reconeixeu d'una vegada per totes que hi ha catalans NO ESPANYOLS, no perquè ens faci mania, repeteixo, tinc tant apreci als espanyols com a qualsevol altre ciutadà del món (sempre i quan aquest em respecti també a mi). No som espanyols, ni ho serem mai.
I per començar, la culpa no és personal, sinó que la culpa és dels pares, per configurar-nos en un altre idioma, per configurar-nos en una altra nació. No ho podem escollir on néixer i com ser, però almenys demanem la dignitat per voler viure tal i com ens han ensenyat i tal com som.
I això, de moment, ho tenim bastant cohartat, començant pels etiquetaments en català, i tot el seguici d'exemples que ens porten a l'època franquista, quan el català era prohibit i perseguit, i ara tenim exemples en llocs on no es veu ni gota de català, almenys en el territori on hauria de ser, per naturalesa, totalment català.
I si no ho és, no és perquè estiguem a Espanya i sigui el més normal.
Sinó que ha canviat perquè s'ha imposat el castellà,i ha anat guanyant terreny per la força i amb el pretext que "eso es España", i tot el que sigui diferent, és lleig, dolent, i s'ha d'eliminar, al més pur estil feixista: imposa i no et deixis imposar.
Espero que això canviï i no calgui escriure aquestes línies, però de moment, no es pot viure plenament en català, molts cops per pròpia culpa nostra, però també molts altres per culpa dels colonitzadors imperialistes espanyols.
I jo els pregunto a aquests: que no són persones? Que no tenen sentiments?
Vaja, jo penso que convé viure i deixar viure.
Per què no s'ho apliquen?
Per què no viuen i deixen viure?
Per què només es dediquen a viure, i a no deixar viure?
Per què volen controlar als demés, i fer que visquin com ells (espanyols) volen que visquin, i no realment com ells (oprimits) voldrien viure?
És qüestió de dignitat i de respecte, i de moment, com a la selva, guanya el més fort, i jugant amb les SEVES NORMES a la SEVA DEMOCRÀCIA, no tenim les de guanyar.
De moment.
dissabte, 14 de juny del 2008
"Olé España, viva los Toros!"
Aquesta és la imatge que tenen els europeus d'España.
Viva los toros, olé olé, i vinga.
Així és com els organitzadors de la Eurocopa Àustria-Suïssa 2008, encarregats de la pàgina web, veuen als jugadors de la roja.
Amb banyes i treient fum, com els toros.
Com a toros bravos.
I com Puyol, la resta, ben espanyolet i cornut.
Bé, aquí caldria fer un parell d'incisos:
1- Quan es barreja l'esport amb la política, l'hem cagada. No es pot barrejar, i s'està fent en cada europeu, mundial i olimpiades.
En concret, en aquest europeu, què hi juguen, combinats estatals o seleccions nacionals?
Que jo sàpiga, hi participen seleccions nacionals, com la selección española (la selección de la nación española), etc.
És a dir, si juguessin combinats estatals, els catalans no hi tindríem res a dir, ja que estem a Espanya com a Estat, això és innegable.
Ara bé, també és dur una vena als ulls aquells que neguin l'existència de Catalunya (i PPCC) com a nació.
I per tant, si parlem de seleccions nacionals, i Catalunya és una nació, la lògica ens diu que a Catalunya li pertoca una selecció nacional.
I no demanem la llunya, sinó una cosa ben necessària i legítima.
No diem d'independitzar-nos, en aquest moment només diem que se'ns reconegui el nostre dret a existir com el que som, una nació (després ja vindrà l'autodeterminació).
Però si no ens volen com som, sinó que ens volen amagar, tapar, silenciar, ofegar, ... volen una España una grande y libre, i a sobre, els ho permetem!!
Només faré una mirada a altres llocs no gaire llunyans: Escòcia no és un país independent, està dins de la Gran Bretanya.
Ara bé, Escòcia sí que està reconeguda com a nació i pot gaudir de la seva selecció nacional, però segueixen sent britànics (als JJOO s'hi presenten per estats, i no surten com a escocesos, sinó com a britànics).
Als escocesos creieu que els fa gràcia que els diguin que la seva nacionalitat és la britànica???
Com poden ser de la mateixa nacionalitat que els anglesos?
Seran del mateix país o estat, però no de la mateixa nació!
I per tant, si parlem de seleccions nacionals, parlem amb criteri, i que siguin seleccions de nacions. Sinó, si no volen deixar jugar als catalans (per por a què, exactament?), doncs que canviïn la nomenclatura i que siguin seleccions estatals.
2- Deixant de banda la política i mirant la fiesta nacional, si fos espanyol em faria vergonya que s'identifiqués a la meva nació amb una barbaritat tan flagrant com són les corridas.
Vaja, no sóc espanyol i ja ho trobo aberrant...
La tortura NO és cultura, i trobo molt frívol aquest escarni i aquesta projecció que se'n fa, com si diguessin "mira que machos ibéricos que somos". Per matar i torturar a una pobre bèstia, que la única culpa que ha tingut ha estat néixer toro...
Si tenen por, serà per alguna cosa, i serà perquè aquesta cosa té motius per ser possible, però no ho volen tolerar, ja sigui per ambició pròpia, per autoestima, o perquè, senzillament, no són prou persones i no desitgen el bé dels altres, perquè, almenys per mi, en aquesta vida es tracta de FER i DEIXAR FER, sense fer mal, i procurant-ho fer el millor per tots.
Polònia apunt de plegar.
Bé, amics polacs, el nostre viatge amb la selecció polaca s'està exhaurint.
Una derrota contra Alemanya (2-0) en un partit on vam plantar cara, i en un parell de cantades Podolski (nascut a Polònia) va aprofitar per fer els dos golets.
I un empat in extemis en un bon partit contra Àustria, on vam marcar un gol (el brasileny nacionalitzat polac Guerreiro, dorsal 20) en fora de joc, i on en l'última jugada del partit, després de fer-la repetir un cop el porter Borak ja l'havia aturat, va xiular un PENALTI INEXISTENT a favor dels locals, Àustria, que va marcar, minut 93'.
Polònia necessitava la victòria.
Ara estem amb 1 sol punt.
Classificació:
Croàcia 6 punts +2gols
Alemanya 3 punts +1gol
Àustria 1 punt -1gol
Polònia 1 punt -2 gols
Pròxima jornada:
Àustria - Alemanya
Croàcia - Polònia
Ambdós partits a 20:45.
Què hauria de passar??
Polònia hauria de guanyar, almenys de 2-3 gols.
Àustria NO hauria de perdre. Millor si guanya, però si empata...
Si Àustria empata, Alemanya 4 punts i Polònia 4 punts, caldria guanyar de 3-4 gols, si no valgués l'average propi que el tenim perdut.
Si Àustria guanya, Àustria 4 punts, i Polònia 4 punts, caldria guanyar de 2 gols a Croàcia.
Si Alemanya guanya, no hi ha res a pelar. O sigui que només depenen d'ells mateixos.
Ara mateix Holanda és la selecció amb més projecció, amb més força, després del 3-0 a Itàlia i del 4-1 a França.
Una derrota contra Alemanya (2-0) en un partit on vam plantar cara, i en un parell de cantades Podolski (nascut a Polònia) va aprofitar per fer els dos golets.
I un empat in extemis en un bon partit contra Àustria, on vam marcar un gol (el brasileny nacionalitzat polac Guerreiro, dorsal 20) en fora de joc, i on en l'última jugada del partit, després de fer-la repetir un cop el porter Borak ja l'havia aturat, va xiular un PENALTI INEXISTENT a favor dels locals, Àustria, que va marcar, minut 93'.
Polònia necessitava la victòria.
Ara estem amb 1 sol punt.
Classificació:
Croàcia 6 punts +2gols
Alemanya 3 punts +1gol
Àustria 1 punt -1gol
Polònia 1 punt -2 gols
Pròxima jornada:
Àustria - Alemanya
Croàcia - Polònia
Ambdós partits a 20:45.
Què hauria de passar??
Polònia hauria de guanyar, almenys de 2-3 gols.
Àustria NO hauria de perdre. Millor si guanya, però si empata...
Si Àustria empata, Alemanya 4 punts i Polònia 4 punts, caldria guanyar de 3-4 gols, si no valgués l'average propi que el tenim perdut.
Si Àustria guanya, Àustria 4 punts, i Polònia 4 punts, caldria guanyar de 2 gols a Croàcia.
Si Alemanya guanya, no hi ha res a pelar. O sigui que només depenen d'ells mateixos.
Ara mateix Holanda és la selecció amb més projecció, amb més força, després del 3-0 a Itàlia i del 4-1 a França.
dissabte, 7 de juny del 2008
Eurocup 2008
Demà tots amb Polònia!!!!
A falta de selecció nacional pròpia, què millor que seleccionar-ne una entre les que juguen (o directament passar del tema, però tampoc cal automarginar-nos), i escollir la nostra "roja".
Amunt Polonia!!!
Quant val veure TV3 al País Valencià?
La caça de bruixes no s'atura, no para.
En un món cada dia més globalitzat, on es té més accés a mitjans de comunicació cada cop més llunyans, resulta que ben a casa nostra no podem ni difondre els canals televisius entre la pròpia comunitat catalanoparlant.
És una agressió més cap a la nació catalana dispersa pels Països Catalans.
Una ofensa més cap a l'aniquilació dels Països Catalans, tant rebels en contra del sistema de les Comunidades Autónomas, tan natural como la vida misma.
No tant sols no es respecta a la minoria catalanoparlant que viu al País Valencià, sinó que a més a més se'ls persegueix, i se'ls prohibeix que puguin veure el canal de TV3, televisió en català, que al cap i a la fi és la seva llengua.
I no perquè ho hagin triat ells, sinó perquè els ha tocat néixer en una casa de catalans, més concretament de valencians, i si un és català, la culpa és dels seus pares més que no pas seva.
Ara veure TV3 al País Valencià es cotitza, a dia d'avui, a 700.000€
Primer, multa de 300.000€ per ACPV, per exercir resistència (i encara sort que no els van acusar de terroristes...) davant de la tancada de repetidors.
I ara una altra multa, una de 300.000€ per ACPV, i una de 100.000€ per la fundació Ramon Muntaner.
Perquè al País Valencià, a l'igual que a Balears i a Catalunya, el català no n'és la llengua natural, sinó que és un idioma que s'ha imposat pels nacionalistes, en detriment de l'idioma oficial del territori espanyol.
Per això Air Berlin diu que el català NO es propi de les Balears.
Per acabar, al País Valencià a sobre hi ha més de 93.000 alumnes que no poden estudiar en valencià per manca d'oferta d'ensenyament en aquesta llengua dialectal, i amb previsions de que aquesta xifra augmenti fins a 220.000
Bé, que el catalanisme al País Valencià ja gairebé és en la realitat, una resistència, una minoria que està essent perseguida, condemnada i prohibida, i no és un tòpic de pessimista, sinó és la realitat.
Poder veure TV3 està costant 700.000€ en multes.
Si no s'hagués oposat resistència, el govern de Camps (PP) ja hauria derogat el català taxativament, mentre que ara de moment encara es pot veure emès TV3 a bona part del País Valencià.
Però, què volen aquesta gent?
Aniran posant multes fins que arribi el moment en què no es puguin pagar?
És llavors quan hauran aconseguit el que es proposen?
No hi ha cap altre més solució???
El tema està pelut, ja que qui té el poder mana, i si el poder està en mans dels espanyolistes, i ells estan a favor d'eliminar les restes dels Països Catalans, exterminar el catalanisme del País Valencià, per tal d'anar escurçant la zona catalanoparlant, fins que també acabaran amb el propi principat, seguirant multant fins que no es pugui pagar.
Perquè qui té el poder, es fa les normes tal com vol, i l'utilitza per acabar amb qui li fa nosa.
I això demostra que encara estem lluny d'arribar a una verdadera democràcia.
Això no importa a Madrid, no li importa a Zapatero, al contrari, menys maldecaps per ell.
I als polítics del principat? Com és que no es mullen? Què hi poden fer?
Qui pot salvar a la resistència del País Valencià, els verdaders autòctons, que com el Tio Canya, se'ls estan menjant vius, els estan colonitzant, i cada cop amb més agressivitat i més pejorativament.
Sigui com sigui, la broma de voler viure plenament en català, els pot sortir ben cara, ens pot sortir ben cara.
Volen fer callar la veu d'un poble amb multes.
I això s'anomena feixisme, sigui amb multes o sigui a cops de porra, és anar en contra de la llibertat d'expressió, és vulnerar el dret de decidir.
Algú que no vol admetre que el valencià és català, i que els valencians tenen el dret de veure la televisió en català perquè són catalans, perquè estan dins dels Països Catalans, aquests energúmens haurien de replantejar-se si són realment persones, i si realment creuen i respecten els drets humans.
Només afegeixo que feu el que us agradaria que us fessin.
I no és just que se la carreguin al País Valencià, gent honesta que deixen viure, i només demanen poder viure com ells volen, i no els deixen.
Trist, realment trist.
LINKS:
Alumnes no poden estudiar en valencià:http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884973
TV3 al PV:
http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=3061
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2885014
En un món cada dia més globalitzat, on es té més accés a mitjans de comunicació cada cop més llunyans, resulta que ben a casa nostra no podem ni difondre els canals televisius entre la pròpia comunitat catalanoparlant.
És una agressió més cap a la nació catalana dispersa pels Països Catalans.
Una ofensa més cap a l'aniquilació dels Països Catalans, tant rebels en contra del sistema de les Comunidades Autónomas, tan natural como la vida misma.
No tant sols no es respecta a la minoria catalanoparlant que viu al País Valencià, sinó que a més a més se'ls persegueix, i se'ls prohibeix que puguin veure el canal de TV3, televisió en català, que al cap i a la fi és la seva llengua.
I no perquè ho hagin triat ells, sinó perquè els ha tocat néixer en una casa de catalans, més concretament de valencians, i si un és català, la culpa és dels seus pares més que no pas seva.
Ara veure TV3 al País Valencià es cotitza, a dia d'avui, a 700.000€
Primer, multa de 300.000€ per ACPV, per exercir resistència (i encara sort que no els van acusar de terroristes...) davant de la tancada de repetidors.
I ara una altra multa, una de 300.000€ per ACPV, i una de 100.000€ per la fundació Ramon Muntaner.
Perquè al País Valencià, a l'igual que a Balears i a Catalunya, el català no n'és la llengua natural, sinó que és un idioma que s'ha imposat pels nacionalistes, en detriment de l'idioma oficial del territori espanyol.
Per això Air Berlin diu que el català NO es propi de les Balears.
Per acabar, al País Valencià a sobre hi ha més de 93.000 alumnes que no poden estudiar en valencià per manca d'oferta d'ensenyament en aquesta llengua dialectal, i amb previsions de que aquesta xifra augmenti fins a 220.000
Bé, que el catalanisme al País Valencià ja gairebé és en la realitat, una resistència, una minoria que està essent perseguida, condemnada i prohibida, i no és un tòpic de pessimista, sinó és la realitat.
Poder veure TV3 està costant 700.000€ en multes.
Si no s'hagués oposat resistència, el govern de Camps (PP) ja hauria derogat el català taxativament, mentre que ara de moment encara es pot veure emès TV3 a bona part del País Valencià.
Però, què volen aquesta gent?
Aniran posant multes fins que arribi el moment en què no es puguin pagar?
És llavors quan hauran aconseguit el que es proposen?
No hi ha cap altre més solució???
El tema està pelut, ja que qui té el poder mana, i si el poder està en mans dels espanyolistes, i ells estan a favor d'eliminar les restes dels Països Catalans, exterminar el catalanisme del País Valencià, per tal d'anar escurçant la zona catalanoparlant, fins que també acabaran amb el propi principat, seguirant multant fins que no es pugui pagar.
Perquè qui té el poder, es fa les normes tal com vol, i l'utilitza per acabar amb qui li fa nosa.
I això demostra que encara estem lluny d'arribar a una verdadera democràcia.
Això no importa a Madrid, no li importa a Zapatero, al contrari, menys maldecaps per ell.
I als polítics del principat? Com és que no es mullen? Què hi poden fer?
Qui pot salvar a la resistència del País Valencià, els verdaders autòctons, que com el Tio Canya, se'ls estan menjant vius, els estan colonitzant, i cada cop amb més agressivitat i més pejorativament.
Sigui com sigui, la broma de voler viure plenament en català, els pot sortir ben cara, ens pot sortir ben cara.
Volen fer callar la veu d'un poble amb multes.
I això s'anomena feixisme, sigui amb multes o sigui a cops de porra, és anar en contra de la llibertat d'expressió, és vulnerar el dret de decidir.
Algú que no vol admetre que el valencià és català, i que els valencians tenen el dret de veure la televisió en català perquè són catalans, perquè estan dins dels Països Catalans, aquests energúmens haurien de replantejar-se si són realment persones, i si realment creuen i respecten els drets humans.
Només afegeixo que feu el que us agradaria que us fessin.
I no és just que se la carreguin al País Valencià, gent honesta que deixen viure, i només demanen poder viure com ells volen, i no els deixen.
Trist, realment trist.
LINKS:
Alumnes no poden estudiar en valencià:http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884973
TV3 al PV:
http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=3061
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2885014
divendres, 6 de juny del 2008
Siguem sincers, en tenim enveja
Hem de ser sincers. El que ens passa als catalans és que tenim enveja de la selecció espanyola.
I no només d'ells, sinó tenim enveja de totes les nacions que tenen seleccions pròpies.
Perquè nosaltres, que som una nació, també volem tenir una selecció esportiva pròpia, però no ens deixen.
I clar, és llavors quan ens entra la ràbia i l'odi, que el descarreguem contra la selecció espanyola, la -roja-, i desitgem que perdi, quan en realitat, els espanyols estaran contents amb la seva selecció.
I el que ens passa a nosaltres és que volem ser com ells, i tenir també seleccions pròpies.
Però a l'igual que moltes nacions sense estat, oprimides per l'estat on són, ens hem d'aguantar, i molts cops no sabem si anar a favor o en contra de la nació de l'estat, que en cap cas ens representa, però que sí que té jugadors de la pròpia nació no reconeguda.
Vaja, que quan s'ajunta política amb esport, això peta, i és una merda.
No es pot barrejar l'esport amb política, perquè quan passa, hi ha problemes com aquest.
I és que l'Eurocopa, és un campionat de nacions, on hi juguen els combinats nacionals, o sigui, de cada nació, i que jo sàpiga, és cert que existeix la nació espanyola, però també és cert que existeix la nació catalana, independentment de la espanyola, ja que la nació catalana no està dins de la nació espanyola... cap nació pot pertanyer a altres nacions!!
Ara bé, si parléssim d'estats, llavors sí, llavors seria l'estat espanyol, que té vàries nacions al seu interior.
Mirem a Escòcia, ..., als jocs olimpics, si no m'equivoco, s'hi va per estats, per països, i no s'hi poden presentar Escocia com a tal, sinó que s'hi va com a regne unit.
Tot i que encara hi ha deficiències, xq a moto gp o a F1, si ens fixem en les nacionalitats, també els posen com a britànics, i ells són escocesos.
Vaja, comprovat, quan barregem esport i política, això s'emmerda.
I no només d'ells, sinó tenim enveja de totes les nacions que tenen seleccions pròpies.
Perquè nosaltres, que som una nació, també volem tenir una selecció esportiva pròpia, però no ens deixen.
I clar, és llavors quan ens entra la ràbia i l'odi, que el descarreguem contra la selecció espanyola, la -roja-, i desitgem que perdi, quan en realitat, els espanyols estaran contents amb la seva selecció.
I el que ens passa a nosaltres és que volem ser com ells, i tenir també seleccions pròpies.
Però a l'igual que moltes nacions sense estat, oprimides per l'estat on són, ens hem d'aguantar, i molts cops no sabem si anar a favor o en contra de la nació de l'estat, que en cap cas ens representa, però que sí que té jugadors de la pròpia nació no reconeguda.
Vaja, que quan s'ajunta política amb esport, això peta, i és una merda.
No es pot barrejar l'esport amb política, perquè quan passa, hi ha problemes com aquest.
I és que l'Eurocopa, és un campionat de nacions, on hi juguen els combinats nacionals, o sigui, de cada nació, i que jo sàpiga, és cert que existeix la nació espanyola, però també és cert que existeix la nació catalana, independentment de la espanyola, ja que la nació catalana no està dins de la nació espanyola... cap nació pot pertanyer a altres nacions!!
Ara bé, si parléssim d'estats, llavors sí, llavors seria l'estat espanyol, que té vàries nacions al seu interior.
Mirem a Escòcia, ..., als jocs olimpics, si no m'equivoco, s'hi va per estats, per països, i no s'hi poden presentar Escocia com a tal, sinó que s'hi va com a regne unit.
Tot i que encara hi ha deficiències, xq a moto gp o a F1, si ens fixem en les nacionalitats, també els posen com a britànics, i ells són escocesos.
Vaja, comprovat, quan barregem esport i política, això s'emmerda.
Avantmatx: Prèvia del congrés d'ERC
Bé, ja era hora que arribés el dia en que es veiessin les cares les 4 parelles que representen els 4 corrents ideològics que hi ha dins d'ERC.
I és que ERC ha passat de ser un partit de resistència, d'oposició, defensant unes idees, les independentistes, a tenir molts seguidors, molts votants.
Van aconseguir una cosa difícil: Conscienciar al poble, o a molta gent del poble.
I després d'això??
Doncs no s'ha sabut administrar.
I el cas és que aquesta gent independentista, aquesta massa social seguidora de l'independentisme, segueixen amb la il·lusió de poder viure en català, en llibertat, però es veuen representats en l'àmbit de la política.
Perquè resulta que ERC, després del 1r tripartit, que va trencar esquemes després de 23 anys de Pujolisme, de CiU, es va produir al 2003, després de la majoria absoluta del PP, i formar govern amb ERC+PSC+IC-V, doncs era un bon front d'esquerres per evitar al PP.
Ara bé, després del 1r tripartit, amb les 1001 xapusses que hi va haver, sobretot la d'un Estatut que el van retallar per tot arreu, i ens el vam haver de menjar (i ves que no el retallin...), i això que ja era govern de PSOE!, va arribar el 2006 amb altre cop les eleccions (anticipades, aquest cas), i aquí es va produir la gran cagada, des del meu punt de vista.
I és que amb un govern de PSOE, el que convenia per Catalunya era que ERC s'aliés amb CiU, per fer un front catalanista, perquè la política d'esquerres ja ens la donava el PSOE a Madrid, i el que convenia era reforçar a la nació catalana amb política de criteri.
I no se'ls va ocurrir res més (i com a arquitecte, Puigcercós), de tornar a caure al parany, a fer un altre tripartit, aquest cop però, per no pactar amb Mas, i fer president a un ESPANYOL (andalús, per concretar), i per tant, NO CATALÀ, i el que és més greu, que NO SAP PARLAR BÉ EL CATALÀ (no sap dir les "s" sonores, etc.).
Vaja, trobo una aberració que es faci president a un personatge que no sàpiga parlar ni la pròpia llengua, però encara és més aberrant quan, qui ho decideix, qui té la CLAU, és la pròpia ERC.
I va ser la pròpia ERC que va voler tornar a estar al poder a qualsevol preu.
I això es va pagar molt car en la opinió pública, i en les eleccions espanyoles de 2008, on van deixar d'aconseguir 300.000 vots.
I el cas és que no és que els 300.000 vots deixessin de votar a ERC perquè canviessin de mentalitat, ans el contrari.
Jo sóc un dels 300.000 que no va votar a ERC com a vot de càstig, perque les coses no es fan bé.
I són vots que si les coses a ERC milloren, tornaran, perquè som gent que no tenim representació política de les nostres idees (igual que a Euskadi, però sense que ens ho prohibeixin, ja ens ho dinamitem naltros mateixos des de dins).
I en el sentit de que votar a ERC és un premi, i no es mereixen cap premi, quan només volen estar al poder sense imposar el seu criteri. Ja els està bé que mani PSC-Montilla, i que faci el que vulgui, com si tingués majoria absoluta, a costa dels votants d'ERC, que tenen unes ideologies que no es duen a terme, ni estan al govern!
I aquest és el principal problema que té ERC.
Que sap fer molt bé la oposició, però a l'hora de manar, té com un "gatillaso", i li fa por expressar lliurement el que pensen, i el que la gent els ha votat, i mentres estiguin al poder, que facin els socialistes, que ja anirem callant.
En primer lloc, el més flagrant va ser fer president (ERC) a Montilla, espanyol.
En segon lloc, múltiples coses, com el transvassament, on es va arribar a fer el patètic ridícul de estar tant al govern com a l'oposició.
Perquè si ERC no volen manar, que s'estiguin a l'oposició, i ja està, ningú els obliga a manar.
Però si es presenten amb un programa i amb unes idees, i la gent els vota perquè coincideixen amb les seues pròpies idees, el mínim que han de fer és lluitar perquè es duguin a terme, i sobretot si estan al govern i són ells qui manen!!
De què o de qui tenen por? Si ha estat el poble qui els ha escollit! No volem arribar a la independència? Esperarem fins al 2014, perquè llavors ja ens hagin tallat les ales i qualsevol cosa que diguem sigui delicte?
Perquè si seguim callant, al final arribarem a aquest punt.
Amb el trasnvassament va ser massa, un partit-ERC- que està en contra, que calli i deixi fer als socialistes.
I ara amb la 3a hora de castellà, Montilla ha vist que a dins d'ERC hi ha més espanyolistes i menys espanyolistes, i per no obrir més ferides, ho han aplaçat.
Anant al gra, a ERC es presentaran 4 candidats:
-Puigcercós - Ridao.
-(Carod) Niubo- Benach.
-Uriel-Renyer
-Carretero-Carandell
Puigcercós-Ridao serien els més conservadors, més tocant a CiU i a un independentisme de cobrar i no fer res, de deixar que facin els PSC, que els vots s'aconseguiran per fallos dels altres i no per mèrits propis. Amb una xuleria i prepotència excessiva pel meu agrat, i amb una bona dosi de centralisme (sí, centralisme a Catalunya), ideòleg del 2n tripartit, no li veig sortida. Amb ell no aconseguirem la independència ni que ens la donguessin.
Niubo (Carod)-Benach. Carod té bones intencions. Ambdós son de la província de Tarragona, o sigui, no gaire centralistes, em cauen bé. Carod no ha fet mai res amb mala intenció, sempre ha buscat el bé dels PPCC, sense afectar a Espanya ni a Europa. No li veig cap defecte, excepte que la seva imatge ha empitjorat per alguns. Crec que convenen canvis, la seva lluita amb Puigcercós ha fet empitjorar a ERC, i per tant, crec que cap dels dos mereixen presidir ni ser el secretari general d'ERC.
Com dos nens castigats, jo els posaria de cara a la paret als dos.
Carretero-Carandell. Bé, reagrupament.cat, un corrent crític, potser excessivament radical, però que no fan mala pinta, ans al contrari, tenen les idees ben clares, i semblen una bona opció de futur.
Uriel-Renyer. Per mi, si no aconsegueixen posar-se al davant, ERC està perduda.
Es tracta del corrent crític d'Esquerra Independentista (EI).
Tota la ideologia independentista dels PPCC la tenen EI concentrada, i sense cap manipulació ni adaptació.
És l'independentisme social, pur i dur, amb tots els seus pros, i sense cap contra.
És un resum de tots els anteriors, i no els falta res, ni els sobra prepotència.
Si Uriel Bertran no aconsegueix liderar a ERC, ERC estarà perduda, entrarà en una forta decadència.
Inclús crec que si Bertran no aconsegueix liderar a ERC, caldria replantejar-se escindir-se i formar EI, com un partit únic, perquè és prou sòlid i pot abosrvir ràpidament votants de ERC i de CiU, perquè a CiU, senyors, hi ha CDC i UDC, i els votants de CDC i EI no tenen gaires diferències.
La diferència entre EI i CDC és potser un caràcter més de centre-dreta a CDC, i més conservador, que es conformen en ser a dins d'Espanya mentres siguin lliures, i a EI, s'és més d'esquerres, i no es conformen a ser dins d'Espanya, perquè és una realitat que estant a dins d'Espanya mai serem respectats, i per tant, per ser respectats ens cal ser independents, perquè mentre estiguem a dins d'Espanya, sempre ens voldran absorvir i sempre serem una minoria, una resistència.
Però malgrat les diferències d'esquerra-centre-dreta, el projecte d'EI fa canviar la manera de veure les coses, de tal manera que, si Bertran no aconseguís guanyar les primàries del superdissabte de demà, caldria que s'ho replantegés, perquè acabaríem amb ERC, però amb el bon sentit, ja que EI seria molt millor que ERC.
Demà hi haurà la possibilitat d'adreçar a ERC, perquè deixi de ser "esquerra.cat", perquè es deixi estar de la polítiques d'esquerres pròpia del tripartit, i passi a ser altre cop REPUBLICANA, que ho està oblidant bastant, i de CATALUNYA, que ho ha oblidat del tot.
Demà serà l'oportunitat perquè ERC torni a ser un partit independentista, per tant, que segueixi el corrent crític d'EI, que reuneix la ideologia independentista sense excloir res.
I si Uriel guanya per poc o no aconsegueix guanyar, el millor que podria passar és que se l'escoltés, s'agafés com a líders als legítims guanyadors, però la ideologia fos la d'EI, perquè és la correcte, la que cal seguir per anar pel bon camí.
És la ideologia de tants votants insatisfets, és la ideologia que si es dués a terme, ERC (EI) aconseguiria majoria absoluta, n'estic segur.
Ara bé, si Uriel no guanya, el pitjor que pot passar és que calli per sempre, i EI quedi en l'oblit.
Serà el final de l'independentisme polític.
Els espanyolistes- PSOE, PP- hauran guanyat la batalla, ja que ens hauran exclòs de la política, i com als bascos, només ens quedarà el carrer per lluitar, la qual cosa és il·legal, segons les pròpies normes de la pseudodemocràcia espanyola.
ERC, demà tens l'oportunitat de retornar per on has d'anar. Aprofita-ho.
I si no guanya Uriel, espero equivocar-me en tot el que he dit, ja que guanyi qui guanyi, tant sols desitjo que, quan vagi a votar i vegi els polítics a la televisió, em senti orgullós d'un partit independentista, i no com ara, que veient la TV, em fa vergonya veure que uns xupòpteros com aquests s'aprofiten dels sentiments de tot un poble, i a sobre, a les TV Espanyoles i a la COPE, etc., cada dia es freguen més les mans al veure que això no pinta bé pel catalanisme.
Per cert, el Mas també està al tanto, perquè si això no anés bé, sap que molts votants, abans de permetre altre cop PSOE-PP, votarien a CiU, tot i que tot és mal que mata.
Les CUP, sens dubte, és el que cal votar, i la CUP també segueix la ideologia de EI.
Sort a tots.
I és que ERC ha passat de ser un partit de resistència, d'oposició, defensant unes idees, les independentistes, a tenir molts seguidors, molts votants.
Van aconseguir una cosa difícil: Conscienciar al poble, o a molta gent del poble.
I després d'això??
Doncs no s'ha sabut administrar.
I el cas és que aquesta gent independentista, aquesta massa social seguidora de l'independentisme, segueixen amb la il·lusió de poder viure en català, en llibertat, però es veuen representats en l'àmbit de la política.
Perquè resulta que ERC, després del 1r tripartit, que va trencar esquemes després de 23 anys de Pujolisme, de CiU, es va produir al 2003, després de la majoria absoluta del PP, i formar govern amb ERC+PSC+IC-V, doncs era un bon front d'esquerres per evitar al PP.
Ara bé, després del 1r tripartit, amb les 1001 xapusses que hi va haver, sobretot la d'un Estatut que el van retallar per tot arreu, i ens el vam haver de menjar (i ves que no el retallin...), i això que ja era govern de PSOE!, va arribar el 2006 amb altre cop les eleccions (anticipades, aquest cas), i aquí es va produir la gran cagada, des del meu punt de vista.
I és que amb un govern de PSOE, el que convenia per Catalunya era que ERC s'aliés amb CiU, per fer un front catalanista, perquè la política d'esquerres ja ens la donava el PSOE a Madrid, i el que convenia era reforçar a la nació catalana amb política de criteri.
I no se'ls va ocurrir res més (i com a arquitecte, Puigcercós), de tornar a caure al parany, a fer un altre tripartit, aquest cop però, per no pactar amb Mas, i fer president a un ESPANYOL (andalús, per concretar), i per tant, NO CATALÀ, i el que és més greu, que NO SAP PARLAR BÉ EL CATALÀ (no sap dir les "s" sonores, etc.).
Vaja, trobo una aberració que es faci president a un personatge que no sàpiga parlar ni la pròpia llengua, però encara és més aberrant quan, qui ho decideix, qui té la CLAU, és la pròpia ERC.
I va ser la pròpia ERC que va voler tornar a estar al poder a qualsevol preu.
I això es va pagar molt car en la opinió pública, i en les eleccions espanyoles de 2008, on van deixar d'aconseguir 300.000 vots.
I el cas és que no és que els 300.000 vots deixessin de votar a ERC perquè canviessin de mentalitat, ans el contrari.
Jo sóc un dels 300.000 que no va votar a ERC com a vot de càstig, perque les coses no es fan bé.
I són vots que si les coses a ERC milloren, tornaran, perquè som gent que no tenim representació política de les nostres idees (igual que a Euskadi, però sense que ens ho prohibeixin, ja ens ho dinamitem naltros mateixos des de dins).
I en el sentit de que votar a ERC és un premi, i no es mereixen cap premi, quan només volen estar al poder sense imposar el seu criteri. Ja els està bé que mani PSC-Montilla, i que faci el que vulgui, com si tingués majoria absoluta, a costa dels votants d'ERC, que tenen unes ideologies que no es duen a terme, ni estan al govern!
I aquest és el principal problema que té ERC.
Que sap fer molt bé la oposició, però a l'hora de manar, té com un "gatillaso", i li fa por expressar lliurement el que pensen, i el que la gent els ha votat, i mentres estiguin al poder, que facin els socialistes, que ja anirem callant.
En primer lloc, el més flagrant va ser fer president (ERC) a Montilla, espanyol.
En segon lloc, múltiples coses, com el transvassament, on es va arribar a fer el patètic ridícul de estar tant al govern com a l'oposició.
Perquè si ERC no volen manar, que s'estiguin a l'oposició, i ja està, ningú els obliga a manar.
Però si es presenten amb un programa i amb unes idees, i la gent els vota perquè coincideixen amb les seues pròpies idees, el mínim que han de fer és lluitar perquè es duguin a terme, i sobretot si estan al govern i són ells qui manen!!
De què o de qui tenen por? Si ha estat el poble qui els ha escollit! No volem arribar a la independència? Esperarem fins al 2014, perquè llavors ja ens hagin tallat les ales i qualsevol cosa que diguem sigui delicte?
Perquè si seguim callant, al final arribarem a aquest punt.
Amb el trasnvassament va ser massa, un partit-ERC- que està en contra, que calli i deixi fer als socialistes.
I ara amb la 3a hora de castellà, Montilla ha vist que a dins d'ERC hi ha més espanyolistes i menys espanyolistes, i per no obrir més ferides, ho han aplaçat.
Anant al gra, a ERC es presentaran 4 candidats:
-Puigcercós - Ridao.
-(Carod) Niubo- Benach.
-Uriel-Renyer
-Carretero-Carandell
Puigcercós-Ridao serien els més conservadors, més tocant a CiU i a un independentisme de cobrar i no fer res, de deixar que facin els PSC, que els vots s'aconseguiran per fallos dels altres i no per mèrits propis. Amb una xuleria i prepotència excessiva pel meu agrat, i amb una bona dosi de centralisme (sí, centralisme a Catalunya), ideòleg del 2n tripartit, no li veig sortida. Amb ell no aconseguirem la independència ni que ens la donguessin.
Niubo (Carod)-Benach. Carod té bones intencions. Ambdós son de la província de Tarragona, o sigui, no gaire centralistes, em cauen bé. Carod no ha fet mai res amb mala intenció, sempre ha buscat el bé dels PPCC, sense afectar a Espanya ni a Europa. No li veig cap defecte, excepte que la seva imatge ha empitjorat per alguns. Crec que convenen canvis, la seva lluita amb Puigcercós ha fet empitjorar a ERC, i per tant, crec que cap dels dos mereixen presidir ni ser el secretari general d'ERC.
Com dos nens castigats, jo els posaria de cara a la paret als dos.
Carretero-Carandell. Bé, reagrupament.cat, un corrent crític, potser excessivament radical, però que no fan mala pinta, ans al contrari, tenen les idees ben clares, i semblen una bona opció de futur.
Uriel-Renyer. Per mi, si no aconsegueixen posar-se al davant, ERC està perduda.
Es tracta del corrent crític d'Esquerra Independentista (EI).
Tota la ideologia independentista dels PPCC la tenen EI concentrada, i sense cap manipulació ni adaptació.
És l'independentisme social, pur i dur, amb tots els seus pros, i sense cap contra.
És un resum de tots els anteriors, i no els falta res, ni els sobra prepotència.
Si Uriel Bertran no aconsegueix liderar a ERC, ERC estarà perduda, entrarà en una forta decadència.
Inclús crec que si Bertran no aconsegueix liderar a ERC, caldria replantejar-se escindir-se i formar EI, com un partit únic, perquè és prou sòlid i pot abosrvir ràpidament votants de ERC i de CiU, perquè a CiU, senyors, hi ha CDC i UDC, i els votants de CDC i EI no tenen gaires diferències.
La diferència entre EI i CDC és potser un caràcter més de centre-dreta a CDC, i més conservador, que es conformen en ser a dins d'Espanya mentres siguin lliures, i a EI, s'és més d'esquerres, i no es conformen a ser dins d'Espanya, perquè és una realitat que estant a dins d'Espanya mai serem respectats, i per tant, per ser respectats ens cal ser independents, perquè mentre estiguem a dins d'Espanya, sempre ens voldran absorvir i sempre serem una minoria, una resistència.
Però malgrat les diferències d'esquerra-centre-dreta, el projecte d'EI fa canviar la manera de veure les coses, de tal manera que, si Bertran no aconseguís guanyar les primàries del superdissabte de demà, caldria que s'ho replantegés, perquè acabaríem amb ERC, però amb el bon sentit, ja que EI seria molt millor que ERC.
Demà hi haurà la possibilitat d'adreçar a ERC, perquè deixi de ser "esquerra.cat", perquè es deixi estar de la polítiques d'esquerres pròpia del tripartit, i passi a ser altre cop REPUBLICANA, que ho està oblidant bastant, i de CATALUNYA, que ho ha oblidat del tot.
Demà serà l'oportunitat perquè ERC torni a ser un partit independentista, per tant, que segueixi el corrent crític d'EI, que reuneix la ideologia independentista sense excloir res.
I si Uriel guanya per poc o no aconsegueix guanyar, el millor que podria passar és que se l'escoltés, s'agafés com a líders als legítims guanyadors, però la ideologia fos la d'EI, perquè és la correcte, la que cal seguir per anar pel bon camí.
És la ideologia de tants votants insatisfets, és la ideologia que si es dués a terme, ERC (EI) aconseguiria majoria absoluta, n'estic segur.
Ara bé, si Uriel no guanya, el pitjor que pot passar és que calli per sempre, i EI quedi en l'oblit.
Serà el final de l'independentisme polític.
Els espanyolistes- PSOE, PP- hauran guanyat la batalla, ja que ens hauran exclòs de la política, i com als bascos, només ens quedarà el carrer per lluitar, la qual cosa és il·legal, segons les pròpies normes de la pseudodemocràcia espanyola.
ERC, demà tens l'oportunitat de retornar per on has d'anar. Aprofita-ho.
I si no guanya Uriel, espero equivocar-me en tot el que he dit, ja que guanyi qui guanyi, tant sols desitjo que, quan vagi a votar i vegi els polítics a la televisió, em senti orgullós d'un partit independentista, i no com ara, que veient la TV, em fa vergonya veure que uns xupòpteros com aquests s'aprofiten dels sentiments de tot un poble, i a sobre, a les TV Espanyoles i a la COPE, etc., cada dia es freguen més les mans al veure que això no pinta bé pel catalanisme.
Per cert, el Mas també està al tanto, perquè si això no anés bé, sap que molts votants, abans de permetre altre cop PSOE-PP, votarien a CiU, tot i que tot és mal que mata.
Les CUP, sens dubte, és el que cal votar, i la CUP també segueix la ideologia de EI.
Sort a tots.
diumenge, 25 de maig del 2008
DKV Joventut: Final temporada 2007-08
Final de temporada pel DKV joventut.
1 Copa del Rei.
1 Copa ULEB.
1 Lliga Catalana.
Passaport per a l'Eurolliga.
2n de la lliga regular amb el mític partit contra el madrid de 93-101, amb grandissimes defenses i 35 punts de Bullock i 30 de Rudy.
I bé, ha caigut a semifinals contra el Barça, on el primer partit 90-93 el Joventut el va deixar escapar per culpa de fallos molt tontos sota els aros, i també degut al cansament acumulat, però en uns play-offs no hi poden haver excuses, i el Barça ha estat superior.
Al 2n partit de la sèrie, se l'ha endut el Barça per 85-71, 14 punts de diferència, un cop havent anul·lat a Rudy (10 punts), mig lesionat del colze en un xoc amb Lakovic, el DKV no va saber guanyar i forçar el 3r partit. A més a més, Rudy ha trencat la ratxa de 69 partits seguits anotant almenys un triple per partit, aquí s'ha quedat la seva marca.
dijous, 22 de maig del 2008
Reflexions (II)
Els tibetans són xinesos??
Els Catalans són espanyols??
Tot i que l'actual situació política i repressiva no és igual (però s'hi assembla...), la situació nacional és la mateixa.
Els PPCC són una nació sense estat, dins d'un altre estat amb vàries nacions, i amb l'espanyola com a dominant, que es vol imposar per damunt de tots els habitants de l'estat, siguin o no d'aquesta nacionalitat.
No per ser de l'estat espanyol s'ha de ser forçosament espanyol.
Ser espanyol és una nacionalitat, per tant, ser de la nació espanyola.
Ser català és una nacionalitat, per tant, ser de la nació catalana.
Es pot ser català, no espanyol, resident a l'Estat Espanyol, però sense ser de la nacionalitat espanyola.
El problema és l'associació de estat-nació, i el problema ve quan no es té en compte que hi ha molts ESTATS SENSE NACIÓ, sovint oprimits per la nació que té l'estat, per colonitzar-la.
Tibet (igual que Kosove fins fa poc) està igual que Catalunya. És una nació sense estat, que es troba en un estat (xina), on la nació xinesa fa el mateix que la espanyola: negar i intentar eliminar les demés nacions.
La solució la tindríem en què cada nació pogués viure en llibertat.
Això seria l'autodeterminació de les nacions, dels pobles.
Els tibetans són xinesos només pel fet d'estar a l'estat xinès?
Així doncs, estar dins d'un estat, tot i no compartir nacionalitat, t'otorga la seva nacionalitat?
T'hi pots sentir reflectat, identificat, integrat?
Encara que no tinguis cap tret nacional, se't pot imposar ser d'una nacionalitat, tot i ser d'una altra, només pel sol fet d'estar en el país imposador?
Apliqueu les respostes dels tibetans pels catalans.
Les 2 corrents majoritàries són:
a) Sí, el fet d'estar en un país X et dona la nacionalitat X, ja que la teva nacionalitat no és reconeguda (ni tant sols existeix, te la inventes!), i encara que no comparteixis RES, o comparteixis tant tu com qualsevol altre habitant del món, el sistema és així, per ser d'un país multinacional o plurinacional, ets de la nacionalitat "dominant", ja que les altres no estan reconegudes.
És estúpid que siguis d'aquella nacionalitat encara que no en tinguis cap tret, però no ho has pogut decidir tu, t'ho ordena Franco i els seus deixebles, com el Rei.
b) No, un és de la nacionalitat de la seva nació, tingui o no tingui estat propi.
Escolliu la que volgueu.
Penseu però, que amb la vostra decisió, hi ha una resposta que, de respondre-la, un demostra al món que no respecta a les persones, i amb l'altra, es demostra que les nacions sense estat també existeixen i tenen el seu dret a existir i a viure dignament.
Els Catalans són espanyols??
Tot i que l'actual situació política i repressiva no és igual (però s'hi assembla...), la situació nacional és la mateixa.
Els PPCC són una nació sense estat, dins d'un altre estat amb vàries nacions, i amb l'espanyola com a dominant, que es vol imposar per damunt de tots els habitants de l'estat, siguin o no d'aquesta nacionalitat.
No per ser de l'estat espanyol s'ha de ser forçosament espanyol.
Ser espanyol és una nacionalitat, per tant, ser de la nació espanyola.
Ser català és una nacionalitat, per tant, ser de la nació catalana.
Es pot ser català, no espanyol, resident a l'Estat Espanyol, però sense ser de la nacionalitat espanyola.
El problema és l'associació de estat-nació, i el problema ve quan no es té en compte que hi ha molts ESTATS SENSE NACIÓ, sovint oprimits per la nació que té l'estat, per colonitzar-la.
Tibet (igual que Kosove fins fa poc) està igual que Catalunya. És una nació sense estat, que es troba en un estat (xina), on la nació xinesa fa el mateix que la espanyola: negar i intentar eliminar les demés nacions.
La solució la tindríem en què cada nació pogués viure en llibertat.
Això seria l'autodeterminació de les nacions, dels pobles.
Els tibetans són xinesos només pel fet d'estar a l'estat xinès?
Així doncs, estar dins d'un estat, tot i no compartir nacionalitat, t'otorga la seva nacionalitat?
T'hi pots sentir reflectat, identificat, integrat?
Encara que no tinguis cap tret nacional, se't pot imposar ser d'una nacionalitat, tot i ser d'una altra, només pel sol fet d'estar en el país imposador?
Apliqueu les respostes dels tibetans pels catalans.
Les 2 corrents majoritàries són:
a) Sí, el fet d'estar en un país X et dona la nacionalitat X, ja que la teva nacionalitat no és reconeguda (ni tant sols existeix, te la inventes!), i encara que no comparteixis RES, o comparteixis tant tu com qualsevol altre habitant del món, el sistema és així, per ser d'un país multinacional o plurinacional, ets de la nacionalitat "dominant", ja que les altres no estan reconegudes.
És estúpid que siguis d'aquella nacionalitat encara que no en tinguis cap tret, però no ho has pogut decidir tu, t'ho ordena Franco i els seus deixebles, com el Rei.
b) No, un és de la nacionalitat de la seva nació, tingui o no tingui estat propi.
Escolliu la que volgueu.
Penseu però, que amb la vostra decisió, hi ha una resposta que, de respondre-la, un demostra al món que no respecta a les persones, i amb l'altra, es demostra que les nacions sense estat també existeixen i tenen el seu dret a existir i a viure dignament.
Reflexions (I)
Qui té poder o la potestat per obligar a algú a parlar una llengua o una altra?
(Són els interlocutors qui decideixen en quina llengua comunicar-se, i no es pot tolerar que un dels dos interlocutors imposi la seva llengua per sobre de l'altre, quan aquest també està en el seu dret de voler ser entès en la seva llengua, ALMENYS A CASA SEVA)
El que sí que s'ha de fer és FER RESPECTAR LA LLENGUA pròpia de cada territori del món.
I no s'ha de fer respectar només pels propis habitants, sinó també l'han de respectar els nouvinguts, immigrants, inclosos els espanyols, ja que són d'una altra nació, en el procés anomenat ADAPTACIÓ i INTEGRACIÓ
No és lògic que espanyols vinguin, i al ser ESPAÑA, puguin viure plenament en castellà en un lloc on no s'hi parla el castellà com a llengua pròpia, sinó que la llengua autòctona és el CATALÀ, i encara que estiguem a Espanya o a la Xina, la nació EXISTEIX.
No es pot obligar a ningú a parlar cap llengua, cadascú és lliure de parlar en la que vulgui (o pugui), i els interlocutors són qui tenen el dret de decidir en quina llengua conversar.
Això sí, per la convivència, convé l'adaptació dels nouvinguts, que han d'aprendre (com a norma moral i social) la llengua del territori, del lloc, i no voler fer canviar el lloc imposant la seva, com a imperialisme.
I malgrat que els PPCC estiguin dins de l'Estat Espanyol, s'ha de respectar la realitat que als PPCC hi ha la llengua catalana, i no té cap sentit que la constitució espanyola obligui a conèixer una llengua que no és la pròpia del territori. (si l'aprenem és per viatjar, i no per viure el dia a dia. Ara estic parlant de la llengua com a ús social diari. En cas de haver de mobilitzar-se, és evident que si vaig a territori de parla castellana, m'hauré d'aprendre el castellà, i a llocs de parla anglosaxona, l'anglès, però no per això seré anglès, per saber anglès!!)
És un exemple, una mostra, que Catalunya i els PPCC no mereixen estar a Espanya, perquè obliguen als catalans a conèixer una llengua que no és la seva, a més a més de no reconèixer la seva realitat nacional ni els seus drets com a tal nació.
No podem estar tranquils en un país on no ens volen com som, ni ens deixen ser públicament tal com som, per tant, ens retallen la llibertat, a més a més de voler-nos fer canviar (i a les grans ciutats ho comencen a aconseguir).
És il·lògic que al 2008 estiguem en una pseudodemocràcia basada, com a peça fonamental, en un text que és la Constitució, elaborat per polítics (no per Déu ni res semblant), després d'una dictadura, on qualsevol text és millor que res (evidentment), però aquesta Constitució de la POR és un text on es manifesta una vegada més les ganes de silenciar i negar la veritat, que és la d'un Estat Espanyol plurinacional, mentre les nacions sense estat no siguin independents.
Intenten destruir el rastre de les nacions que no siguin la espanyola.
(Són els interlocutors qui decideixen en quina llengua comunicar-se, i no es pot tolerar que un dels dos interlocutors imposi la seva llengua per sobre de l'altre, quan aquest també està en el seu dret de voler ser entès en la seva llengua, ALMENYS A CASA SEVA)
El que sí que s'ha de fer és FER RESPECTAR LA LLENGUA pròpia de cada territori del món.
I no s'ha de fer respectar només pels propis habitants, sinó també l'han de respectar els nouvinguts, immigrants, inclosos els espanyols, ja que són d'una altra nació, en el procés anomenat ADAPTACIÓ i INTEGRACIÓ
No és lògic que espanyols vinguin, i al ser ESPAÑA, puguin viure plenament en castellà en un lloc on no s'hi parla el castellà com a llengua pròpia, sinó que la llengua autòctona és el CATALÀ, i encara que estiguem a Espanya o a la Xina, la nació EXISTEIX.
No es pot obligar a ningú a parlar cap llengua, cadascú és lliure de parlar en la que vulgui (o pugui), i els interlocutors són qui tenen el dret de decidir en quina llengua conversar.
Això sí, per la convivència, convé l'adaptació dels nouvinguts, que han d'aprendre (com a norma moral i social) la llengua del territori, del lloc, i no voler fer canviar el lloc imposant la seva, com a imperialisme.
I malgrat que els PPCC estiguin dins de l'Estat Espanyol, s'ha de respectar la realitat que als PPCC hi ha la llengua catalana, i no té cap sentit que la constitució espanyola obligui a conèixer una llengua que no és la pròpia del territori. (si l'aprenem és per viatjar, i no per viure el dia a dia. Ara estic parlant de la llengua com a ús social diari. En cas de haver de mobilitzar-se, és evident que si vaig a territori de parla castellana, m'hauré d'aprendre el castellà, i a llocs de parla anglosaxona, l'anglès, però no per això seré anglès, per saber anglès!!)
És un exemple, una mostra, que Catalunya i els PPCC no mereixen estar a Espanya, perquè obliguen als catalans a conèixer una llengua que no és la seva, a més a més de no reconèixer la seva realitat nacional ni els seus drets com a tal nació.
No podem estar tranquils en un país on no ens volen com som, ni ens deixen ser públicament tal com som, per tant, ens retallen la llibertat, a més a més de voler-nos fer canviar (i a les grans ciutats ho comencen a aconseguir).
És il·lògic que al 2008 estiguem en una pseudodemocràcia basada, com a peça fonamental, en un text que és la Constitució, elaborat per polítics (no per Déu ni res semblant), després d'una dictadura, on qualsevol text és millor que res (evidentment), però aquesta Constitució de la POR és un text on es manifesta una vegada més les ganes de silenciar i negar la veritat, que és la d'un Estat Espanyol plurinacional, mentre les nacions sense estat no siguin independents.
Intenten destruir el rastre de les nacions que no siguin la espanyola.
dimecres, 21 de maig del 2008
Ibarretxe, el terrorista.
L'altre dia es va produir la "cimera" entre Zapatero i Ibarretxe.
El motiu: deixar clar una vegada més que voler fer un referendum és una cosa pròpia de Satanàs.
Fer un referèndum és un acte delictiu, propi d'un dictador sense escrúpols.
Fer un referèndum és un acte antidemocràtic i que atempta contra la integritat dels habitants.
Voler saber què opina la població és una cosa que, de fer-la, et converteixes en terrorista.
Un acte més que demostra lo lluny que està Espanya d'arribar a una democràcia.
Un motiu més per demostrar que encara estem en una llarga transició, que encara tenim seqüeles del franquisme, on es fa evident la por que tenen per reconèixer que a Espanya no només hi ha la nació espanyola.
No demanem l'impossible, només que se'ns respecti.
La situació a Euskal Herria, com als Països Catalans, és tant fàcil com fer un referèndum, i saber QUÈ opina i QUÈ VOL la gent, en un acte democràtic com és un referèndum, que no és nociu ni fa cap mal a ningú.
I un cop això, un cop la gent es reivindica en la seva unitat nacional pròpia (que no ens la inventem, sinó que és la que hi ha), que se'ns deixi viure, a dins o a fora d'Espanya, però com a nació que som.
Podríem formar part d'un estat espanyol federal, articulat, que albergui a vàries nacions.
Però si Espanya només vol ser ESPANYOLA, tal i com és en l'actualitat gràcies a la grandissima constitución española, els catalans (almenys) no hi tenim lloc, no hi cabem, i per tant, ni ens hi sentim identificats, ni hi volem viure-hi.
Quines solucions tenim? O l'exili, o el canvi.
I si optem pel canvi, què podem fer?
Hi ha qui pensa fer la lluita armada, com ETA, i personalment, crec que s'equivoquen.
La solució per aconseguir el canvi es pot aconseguir per varies vies.
Hi ha qui pensa que el nacionalisme moderat com CIU és lo adequat.
Hi ha qui pensa que l'independentisme, que és el mateix però sense ganes de seguir estant a Espanya, és lo correcte. Però de moment no hi ha representació política mentre EI no prengui força a la desapareguda ERC, que ara es podria definir com IEC Izquierda española de Cataluña.
De totes maneres, fer un referèndum, com vol Ibarretxe, no és cap delicte, ni fa cap mal a ningú.
Potser serà il·legal, però perquè ho diu la Constitució.
I vet aquí, ja hi tornem.
Quin valor té el que digui la constitució?
És que potser és la biblia? És que l'ha fet Déu, la constitució?
Ens enrecordem de qui ha fet la constitució?
Ens enrecordem de qui va posar la monarquia?
Ens enrecordem de Franco i del govern que el va succeir (UCD)?
Ens enrecordem que la constitució hauria de tenir o d'haver tingut un caràcter temporal, només de transcisió després de Franco, i no permanent per més de 30 anys?
Però no, ara resulta que una constitució obsoleta és la paraula de Déu, i que si no es compleix, s'és antipatriota, terrorista i inhumà, satànic i delinqüent.
Potser que ens replantegem i que es replantegin si tant íl·legal és fer un referèndum.
I que sospesin quins mals fa un referèndum.
Sembla que els espanyols prefereixin el terrorisme abans que un referendum.
Si més no, els posen al mateix nivell.
I no entenc com hi pot haver gent que no vol la llibertat d'aquell qui la desitja, i que vol que s'imposi la seva manera de viure, la seva nacionalitat, a sobre d'aquells qui no la tenen, i no perquè no volen, sinó perquè les coses són així.
Ibarretxe, segueix endavant, segurament et perseguiran perquè voler la pau és ser terrorista.
La llibertat, però, és per qui la busca.
L'esperança és lo últim que es perd.
Lluitant (en sentit metafòric, esclar) es pot perdre, però si no es lluita estem perduts.
Salut i llibertat.
El motiu: deixar clar una vegada més que voler fer un referendum és una cosa pròpia de Satanàs.
Fer un referèndum és un acte delictiu, propi d'un dictador sense escrúpols.
Fer un referèndum és un acte antidemocràtic i que atempta contra la integritat dels habitants.
Voler saber què opina la població és una cosa que, de fer-la, et converteixes en terrorista.
Un acte més que demostra lo lluny que està Espanya d'arribar a una democràcia.
Un motiu més per demostrar que encara estem en una llarga transició, que encara tenim seqüeles del franquisme, on es fa evident la por que tenen per reconèixer que a Espanya no només hi ha la nació espanyola.
No demanem l'impossible, només que se'ns respecti.
La situació a Euskal Herria, com als Països Catalans, és tant fàcil com fer un referèndum, i saber QUÈ opina i QUÈ VOL la gent, en un acte democràtic com és un referèndum, que no és nociu ni fa cap mal a ningú.
I un cop això, un cop la gent es reivindica en la seva unitat nacional pròpia (que no ens la inventem, sinó que és la que hi ha), que se'ns deixi viure, a dins o a fora d'Espanya, però com a nació que som.
Podríem formar part d'un estat espanyol federal, articulat, que albergui a vàries nacions.
Però si Espanya només vol ser ESPANYOLA, tal i com és en l'actualitat gràcies a la grandissima constitución española, els catalans (almenys) no hi tenim lloc, no hi cabem, i per tant, ni ens hi sentim identificats, ni hi volem viure-hi.
Quines solucions tenim? O l'exili, o el canvi.
I si optem pel canvi, què podem fer?
Hi ha qui pensa fer la lluita armada, com ETA, i personalment, crec que s'equivoquen.
La solució per aconseguir el canvi es pot aconseguir per varies vies.
Hi ha qui pensa que el nacionalisme moderat com CIU és lo adequat.
Hi ha qui pensa que l'independentisme, que és el mateix però sense ganes de seguir estant a Espanya, és lo correcte. Però de moment no hi ha representació política mentre EI no prengui força a la desapareguda ERC, que ara es podria definir com IEC Izquierda española de Cataluña.
De totes maneres, fer un referèndum, com vol Ibarretxe, no és cap delicte, ni fa cap mal a ningú.
Potser serà il·legal, però perquè ho diu la Constitució.
I vet aquí, ja hi tornem.
Quin valor té el que digui la constitució?
És que potser és la biblia? És que l'ha fet Déu, la constitució?
Ens enrecordem de qui ha fet la constitució?
Ens enrecordem de qui va posar la monarquia?
Ens enrecordem de Franco i del govern que el va succeir (UCD)?
Ens enrecordem que la constitució hauria de tenir o d'haver tingut un caràcter temporal, només de transcisió després de Franco, i no permanent per més de 30 anys?
Però no, ara resulta que una constitució obsoleta és la paraula de Déu, i que si no es compleix, s'és antipatriota, terrorista i inhumà, satànic i delinqüent.
Potser que ens replantegem i que es replantegin si tant íl·legal és fer un referèndum.
I que sospesin quins mals fa un referèndum.
Sembla que els espanyols prefereixin el terrorisme abans que un referendum.
Si més no, els posen al mateix nivell.
I no entenc com hi pot haver gent que no vol la llibertat d'aquell qui la desitja, i que vol que s'imposi la seva manera de viure, la seva nacionalitat, a sobre d'aquells qui no la tenen, i no perquè no volen, sinó perquè les coses són així.
Ibarretxe, segueix endavant, segurament et perseguiran perquè voler la pau és ser terrorista.
La llibertat, però, és per qui la busca.
L'esperança és lo últim que es perd.
Lluitant (en sentit metafòric, esclar) es pot perdre, però si no es lluita estem perduts.
Salut i llibertat.
Tribunal Constitucional...
Últimament estem acostumats a sentir coses més insòlites.
Una de les quals és el del Tribunal Constitucional.
Per començar, aquest òrgan ja comença a fer pudor en el moment en que es diu "constitucional", o sigui, de la constitució, aquell text obsolet que és com la biblia per als espanyols.
Doncs aquest Tribunal Constitucional (TC) ha de decidir pròximament què fer amb el recurs contra l'estatut (al ser anticonstitucional, i en realitat, l'és, perquè el que calia fer és canviar les regles del joc de la constitució, més que res perquè són unes regles que ofeguen a la nostra nació), i també sobre la llei dels matrimonis gays.
La notícia però, era pel cas que han tancat sobre la violència de gènere.
Últimament el govern del PSOE havia aprovat una llei que diu que és més criminal (més apenat) que un home mati a una dona que no pas que una dona mati a un home.
Es basen en l'argument en què el 99% dels casos és d'homes que maten a dones, i per tant, és més freqüent que els homes matin a les dones.
I es va presentar el recurs corresponent. I el rebuig d'aquest recurs ha estat la resposta d'aquest TC.
I en realitat, no s'entén.
No s'entén que un mateix fet, que és matar, l'assessinat, sigui més dolent si ho fa un home que si ho fa una dona.
Que hi hagi una freqüència alta d'uns i no d'altres, no significa que estigui més mal fet.
Es creuen que augmentar les penes pels homes ho solucionarà?
Les penes s'han d'augmentar o disminuir, no només perquè hi hagi algu que en cometí més, sinó perquè la importància de la pena ho mereixi.
És a dir, que és més criminal que un alemany mati a un jueu, que no pas que un jueu mati a un alemany????
Perquè hi ha molts més alemanys que van matar a jueus que no pas al revés.
El món gira al revés, i cada dia més.
Amb aquest veredicte, on la lògica i la realitat es perden per complet, ja podem esperar qualsevol cosa sobre l'Estatut, ja que si la violència de gènere, que no té nacionalitats, ja s'ha perdut el nord per complert, amb el cas de l'Estatut ja pot passar qualsevol cosa.
Una de les quals és el del Tribunal Constitucional.
Per començar, aquest òrgan ja comença a fer pudor en el moment en que es diu "constitucional", o sigui, de la constitució, aquell text obsolet que és com la biblia per als espanyols.
Doncs aquest Tribunal Constitucional (TC) ha de decidir pròximament què fer amb el recurs contra l'estatut (al ser anticonstitucional, i en realitat, l'és, perquè el que calia fer és canviar les regles del joc de la constitució, més que res perquè són unes regles que ofeguen a la nostra nació), i també sobre la llei dels matrimonis gays.
La notícia però, era pel cas que han tancat sobre la violència de gènere.
Últimament el govern del PSOE havia aprovat una llei que diu que és més criminal (més apenat) que un home mati a una dona que no pas que una dona mati a un home.
Es basen en l'argument en què el 99% dels casos és d'homes que maten a dones, i per tant, és més freqüent que els homes matin a les dones.
I es va presentar el recurs corresponent. I el rebuig d'aquest recurs ha estat la resposta d'aquest TC.
I en realitat, no s'entén.
No s'entén que un mateix fet, que és matar, l'assessinat, sigui més dolent si ho fa un home que si ho fa una dona.
Que hi hagi una freqüència alta d'uns i no d'altres, no significa que estigui més mal fet.
Es creuen que augmentar les penes pels homes ho solucionarà?
Les penes s'han d'augmentar o disminuir, no només perquè hi hagi algu que en cometí més, sinó perquè la importància de la pena ho mereixi.
És a dir, que és més criminal que un alemany mati a un jueu, que no pas que un jueu mati a un alemany????
Perquè hi ha molts més alemanys que van matar a jueus que no pas al revés.
El món gira al revés, i cada dia més.
Amb aquest veredicte, on la lògica i la realitat es perden per complet, ja podem esperar qualsevol cosa sobre l'Estatut, ja que si la violència de gènere, que no té nacionalitats, ja s'ha perdut el nord per complert, amb el cas de l'Estatut ja pot passar qualsevol cosa.
Aquests dies arriben les notícies de detencions d'etarres.
Vàries qüestions:
Són realment els detinguts els anomenats terroristes? És realment aquest "Thierry" el nº1? O és una mentida per donar-se importància de les seves detencions?
Bé, mentre hi hagi proves, no hi ha res a dir.
Aquesta gent etarra només destorba.
Els ideals potser seran legítims, però la violència no entra dins les regles del joc. I no em refereixo a les regles constitucionals, que no tenen validesa ni legitimitat moral, ja que es tracta d'una constitució de la por de fa 30 anys. Em refereixo a les regles del joc de la humanitat, de les persones.
Es pot ser partidari de la qüestió més evident i lògica del món, però amb violència no hi pot haver democràcia.
Ara bé, i això va per Zapatero, amb censura i amb prohibicions tampoc hi ha democràcia.
Fent callar als polítics no espanyols i rebutjant mecanismes democràtics com el referendum, això tampoc és democratic (per tant, no democràtic).
I bé, per acabar, no cal ser una eminència per saber que ETA no tardarà a respondre.
Esperem que no facin gaire mal, però és lògic que després de la demostració de força de la policia, i anant cantant als 4 vents que han detingut als caps de la banda armada, és evident que ara toca fer la demostració de poder als activistes, i per tant, atemptaran.
I finalment, només em queda dir que la violència d'ETA és condemnable i cal fer-ho, però tampoc podem oblidar la violència impune de grups d'ultradreta, ni tampoc la violència verbal i moral que promou quotidianament partits espanyolistes com el PP, i també el PSOE.
Perquè de terroristes, no només n'hi ha d'esquerres.
Vàries qüestions:
Són realment els detinguts els anomenats terroristes? És realment aquest "Thierry" el nº1? O és una mentida per donar-se importància de les seves detencions?
Bé, mentre hi hagi proves, no hi ha res a dir.
Aquesta gent etarra només destorba.
Els ideals potser seran legítims, però la violència no entra dins les regles del joc. I no em refereixo a les regles constitucionals, que no tenen validesa ni legitimitat moral, ja que es tracta d'una constitució de la por de fa 30 anys. Em refereixo a les regles del joc de la humanitat, de les persones.
Es pot ser partidari de la qüestió més evident i lògica del món, però amb violència no hi pot haver democràcia.
Ara bé, i això va per Zapatero, amb censura i amb prohibicions tampoc hi ha democràcia.
Fent callar als polítics no espanyols i rebutjant mecanismes democràtics com el referendum, això tampoc és democratic (per tant, no democràtic).
I bé, per acabar, no cal ser una eminència per saber que ETA no tardarà a respondre.
Esperem que no facin gaire mal, però és lògic que després de la demostració de força de la policia, i anant cantant als 4 vents que han detingut als caps de la banda armada, és evident que ara toca fer la demostració de poder als activistes, i per tant, atemptaran.
I finalment, només em queda dir que la violència d'ETA és condemnable i cal fer-ho, però tampoc podem oblidar la violència impune de grups d'ultradreta, ni tampoc la violència verbal i moral que promou quotidianament partits espanyolistes com el PP, i també el PSOE.
Perquè de terroristes, no només n'hi ha d'esquerres.
Malparlats!!!
M'encanta el gran català que parla Montilla i/o molts altres, Manuela de Madre, Chacón, etc...
No s'entén que hagi arribat com a president de la generalitat (i gràcies als botiflers d'erc, o sigui, començant per puigcerkós) un paio que no sàpiga dir les "s sonores" (o sigui, sempre fa les s "sordes", úniques en castellà), no sap fer les vocals àtones (o sigui, neutres), ni els dígrafs (tg, ...), i a més a més, la gran quantitat de barbarismes i castellanismes.
Cada cop que obren la boca és per a xafar-lo una mica més.
I per fer venir nàusees als que ho escolten.
Prou malparlats! Apreneu a parlar-lo bé, que ja seria hora...
dilluns, 19 de maig del 2008
Independència sí, violència no.
Últimament ETA torna a demostrar que no estan acabats.
Gràcies a ells, la situació basca segueix encallada.
Des de l'independentisme, cal reconèixer que ETA destorba, fa nosa, i com va dir el Lehendakari, a més a més mata.
Amb la lluita armada pel mig, en aquesta pseudo-democràcia, no es pot avançar.
Més que res perquè és incoherent amb els principis que es busquen: Si es vol la pau, s'ha d'aconseguir mitjançant la guerra?
Així doncs, no barregeu ETA amb l'independentisme.
Aquest és l'objectiu que té el PP (que qui sap si té nexos amb ETA...), que li convé que hi hagi agitació a Euskañ Herria.
I és molt fàcil endevinar el perquè.
Si a Euskadi hi ha violència i terrorisme, aquesta situació impedeix qualsevol contacte, ni tant sols polític.
Així mateix, si no hi hagués terrorisme, potser es posarien en marxa mecansimes democràtics perquè el poble decidís (o no).
Però mentre hi hagi ETA, no es deixarà escoltar la paraula del poble, ja que el PP no tardarà a atribuir-la a ETA.
No obstant, per molt que faci ETA, ara als mitjans de comunicació treuen als "radicals" abertzales (o sigui, nacionalistes), gent, i no pas jove, que pel sol fet de pensar d'una manera, ja se'ls atribueix de radicals i de terroristes.
Independència sí, violència no.
Gràcies a ells, la situació basca segueix encallada.
Des de l'independentisme, cal reconèixer que ETA destorba, fa nosa, i com va dir el Lehendakari, a més a més mata.
Amb la lluita armada pel mig, en aquesta pseudo-democràcia, no es pot avançar.
Més que res perquè és incoherent amb els principis que es busquen: Si es vol la pau, s'ha d'aconseguir mitjançant la guerra?
Així doncs, no barregeu ETA amb l'independentisme.
Aquest és l'objectiu que té el PP (que qui sap si té nexos amb ETA...), que li convé que hi hagi agitació a Euskañ Herria.
I és molt fàcil endevinar el perquè.
Si a Euskadi hi ha violència i terrorisme, aquesta situació impedeix qualsevol contacte, ni tant sols polític.
Així mateix, si no hi hagués terrorisme, potser es posarien en marxa mecansimes democràtics perquè el poble decidís (o no).
Però mentre hi hagi ETA, no es deixarà escoltar la paraula del poble, ja que el PP no tardarà a atribuir-la a ETA.
No obstant, per molt que faci ETA, ara als mitjans de comunicació treuen als "radicals" abertzales (o sigui, nacionalistes), gent, i no pas jove, que pel sol fet de pensar d'una manera, ja se'ls atribueix de radicals i de terroristes.
Independència sí, violència no.
dijous, 15 de maig del 2008
És trist... (controvèrsies)
És trist que hagi de ser el govern d'Aragó qui posi els punts sobre les i's.
És trist que una pífia de tripartit "2" sigui més perjudicial que el propi govern espanyol.
És trist que ens donguin pel cul a tots els que no siguem dels 5,5 milions de barcelonins.
És trist que es puguin omplir piscines i regar jardins amb l'aigua que s'expropiï de pagesos i arrossers.
És trist que estiguin més preocupats pel turisme que per la pròpia satisfacció i que la pròpia justícia i igualtat dins d'un mateix territori.
És trist que ni tant sols dins de la mateixa nació ens poguem posar d'acord, o es vulguin posar d'acord... així mai deixarem de ser jurídicament espanyols.
És trist que hi hagi polítics que el poder els canviï, tant de ERC com de ICV, fins a tal punt que es podrien confondre amb els espanyolistes.
És trist que no sigui el mateix que una dona mati a un home, que un home mati a una dona.
Per molts que se'n cometin, el crim és el mateix.
(com si un alemany matés a un jueu fos més criminal que un jueu que matés a un alemany).
És trist que la nostra llengua catalana sigui, i es confirmi, cada dia, com a llengua domèstica no apta per a la vida pública.
És trist que ens diguin que som de la mateixa nació que altres persones, amb les quals no ens podrien arribar a entendre ja que parlem llengües maternes diferents (segur que una nació -espanyola- pot tenir més d'una llengua???)
És trist que encara hi hagi gent que gaudeixi veient torturar i assessinar a animals com els braus (toros).
És trist que s'empresoni a joves només per les seves idees, i en tot cas, sense cap proves (hagi fet mal o no).
És trist que hi hagi activistes posant bombes i matant.
Però encara és més trist que es relacioni com a terrorista a tot el moviment ideològic que l'envolta, encara que estiguin totalment en contra de la violència, i lo únic en què convergeixen sigui en la ideologia, els ideals, i no en les formes o les maneres per aconseguir-ho.
És trist que només sigui terrorisme el que fa ETA, mentre que el que fan crepuscles d'ultradreta, sobretot al País Valencià, no sigui terrorisme, sinó accions puntuals inofensives.
És trist que reals assassins i terroristes com els anomenats d'ultradreta puguin gaudir de tantíssima impunitat, tant per la justícia espanyola com pels mitjans de comunicació.
És trist que hi hagi tanta manipulació informativa als mitjans de comunicació, inclosos TV3.
És trist que s'arribi a negar l'existència de nacions a la Península Ibèrica, i només es reconegui, com en la Constitución Española, la unica i indivisible "nación española".
És trist que Israel celebri amb tanta eufòria i hipocresia el 60è aniversari del seu Estat, sobretot quan el van formar a costa de l'expulsió dels palestins que hi residien en aquells temps.
És trist que el màxim terrorista mundial, americà per suposat, surti felicitant i enaltant als israelians, sense mostrar cap mínim interès pels segons ells "terroristes" palestins.
És trist que hi hagi gent que sigui "pro-tibetana" perquè és la moda, però que neguin cap similitud amb el cas a Espanya, igual que va passar quan Kosovo es va independitzar.
És trist que hi hagi feixistes, racistes i neonazis pel món i pels països, sobretot en els casos que coneixem com en EEUU, Espanya, Xina, etc, i sobretot, amparats per la justícia i amb gent que ho recolzi...
És trist tot el relacionat amb el canvi climàtic i la nostra apatia i deixadesa per no evitar res.
És trist que hagi d'estar escrivint totes aquestes tristeses, i les que em deixo.
Són controvèrsies que no s'entenen com poden succeir.
Amb lo fàcil que seria viure amb tranquilitat, viure i deixar viure, sense imposar res a ningú, només amb el respecte com a norma fonamental.
Però això és massa idílic, massa utòpic. L'ésser humà és dolent per naturalesa o el tornen dolent?
De totes maneres, és trist.
És trist que una pífia de tripartit "2" sigui més perjudicial que el propi govern espanyol.
És trist que ens donguin pel cul a tots els que no siguem dels 5,5 milions de barcelonins.
És trist que es puguin omplir piscines i regar jardins amb l'aigua que s'expropiï de pagesos i arrossers.
És trist que estiguin més preocupats pel turisme que per la pròpia satisfacció i que la pròpia justícia i igualtat dins d'un mateix territori.
És trist que ni tant sols dins de la mateixa nació ens poguem posar d'acord, o es vulguin posar d'acord... així mai deixarem de ser jurídicament espanyols.
És trist que hi hagi polítics que el poder els canviï, tant de ERC com de ICV, fins a tal punt que es podrien confondre amb els espanyolistes.
És trist que no sigui el mateix que una dona mati a un home, que un home mati a una dona.
Per molts que se'n cometin, el crim és el mateix.
(com si un alemany matés a un jueu fos més criminal que un jueu que matés a un alemany).
És trist que la nostra llengua catalana sigui, i es confirmi, cada dia, com a llengua domèstica no apta per a la vida pública.
És trist que ens diguin que som de la mateixa nació que altres persones, amb les quals no ens podrien arribar a entendre ja que parlem llengües maternes diferents (segur que una nació -espanyola- pot tenir més d'una llengua???)
És trist que encara hi hagi gent que gaudeixi veient torturar i assessinar a animals com els braus (toros).
És trist que s'empresoni a joves només per les seves idees, i en tot cas, sense cap proves (hagi fet mal o no).
És trist que hi hagi activistes posant bombes i matant.
Però encara és més trist que es relacioni com a terrorista a tot el moviment ideològic que l'envolta, encara que estiguin totalment en contra de la violència, i lo únic en què convergeixen sigui en la ideologia, els ideals, i no en les formes o les maneres per aconseguir-ho.
És trist que només sigui terrorisme el que fa ETA, mentre que el que fan crepuscles d'ultradreta, sobretot al País Valencià, no sigui terrorisme, sinó accions puntuals inofensives.
És trist que reals assassins i terroristes com els anomenats d'ultradreta puguin gaudir de tantíssima impunitat, tant per la justícia espanyola com pels mitjans de comunicació.
És trist que hi hagi tanta manipulació informativa als mitjans de comunicació, inclosos TV3.
És trist que s'arribi a negar l'existència de nacions a la Península Ibèrica, i només es reconegui, com en la Constitución Española, la unica i indivisible "nación española".
És trist que Israel celebri amb tanta eufòria i hipocresia el 60è aniversari del seu Estat, sobretot quan el van formar a costa de l'expulsió dels palestins que hi residien en aquells temps.
És trist que el màxim terrorista mundial, americà per suposat, surti felicitant i enaltant als israelians, sense mostrar cap mínim interès pels segons ells "terroristes" palestins.
És trist que hi hagi gent que sigui "pro-tibetana" perquè és la moda, però que neguin cap similitud amb el cas a Espanya, igual que va passar quan Kosovo es va independitzar.
És trist que hi hagi feixistes, racistes i neonazis pel món i pels països, sobretot en els casos que coneixem com en EEUU, Espanya, Xina, etc, i sobretot, amparats per la justícia i amb gent que ho recolzi...
És trist tot el relacionat amb el canvi climàtic i la nostra apatia i deixadesa per no evitar res.
És trist que hagi d'estar escrivint totes aquestes tristeses, i les que em deixo.
Són controvèrsies que no s'entenen com poden succeir.
Amb lo fàcil que seria viure amb tranquilitat, viure i deixar viure, sense imposar res a ningú, només amb el respecte com a norma fonamental.
Però això és massa idílic, massa utòpic. L'ésser humà és dolent per naturalesa o el tornen dolent?
De totes maneres, és trist.
dimecres, 14 de maig del 2008
Així van les coses
Avui 14 de maig, l'endemà de dimarts 13, ETA ha protagonitzat una bona barbaritat amb un atemptat a una caserna de les forces d'ocupació espanyoles - Guardia Civil- amb un mort i 4 ferits.
Totalment rebutjable i condemnable, ja que en aquest món cap vida pot tenir preu o cost polític.
Ara bé, condemnar aquest atemptat no significa de cap de les maneres justificar l'acció del govern, així doncs, ni uns ni els altres ho fan bé.
Això és el que ha volgut el govern espanyol de Zapatero: que ETA faci el següent pas:
Després de la negativa del govern espanyol a qualsevol diàleg entre forces polítiques per intentar resoldre el "procés de pau", i de seguir titllant al Lehendakari de xiflat i de delinqüent en cas que vulgui fer una cosa tant DEMOCRÀTICA com Anticonstitucional (a causa de tenir aprovada una constitució antidemocràtica) com és un REFERÈNDUM (i no una guerra..), i de anar prohibint partits polítics abertzales (nacionalistes), mentres quan a províncies dels PPCC hi segueixen presentant-s'hi a les eleccions partits com España 2000, Alianza Nacional o la Falange de las JONS, la única sortida que els queda als bascos és la violència.
Per sort, els més de 200.000 votants del partit hiperterrorista ANV, tenen dos dits de seny i saben que, malgrat que l'únic camí que els ofereix ZP és el del terrorisme, saben que és un camí que no han d'agafar, ja que és el que pretén ZP, perquè d'aquesta manera, el govern espanyol podrà dir que els bascos no són democràtics.
Aquesta gernació (+200.000) no han fet cap atemptat ni res, i només veuen com els seus òrgans polítics, no violents, i que cerquen la independència com a opció política tant legítima com qualsevol altre, igual que fan les CUPs aquí (i feia fins fa "poc" ERC), aquesta gentada es veu silenciada, ja que no poden participar en un panorama polític tant hermètic per a certes ideologies no violentes.
El problema és que encara queden activistes que cauen al parany de Zapatero, i veuen que l'únic camí és la lluita violenta, els assessinats, els atemptats i les bombes.
Això vol Zapatero, que caiguin a la trampa, perquè després ell pugui dir que són els bascos qui no es comporten.
I que no s'equivoquin: ETA és una minoria, que comparteix ideologia amb tots els independentistes, ja que els seus ideals és els d'una terra lliure, sense subordinacions cap a l'espanyolisme.
Ara bé, la via per la qual ho volen aconseguir, que és la única que facilita el govern, és un precipici, un carrer tallat, on no hi aconseguirem res més que posar-nos al mateix nivell que ells, i perdre la raó.
No oblidem que hi ha una gran majoria de societat basca, que se'ls nega el dret a votar el partit que millor els representa, i que no poden participar en la política.
Què han de fer aquesta gent?
Resignar-se i votar a partits espanyolistes, ja que els independentistes han estat censurats??
Exiliar-se??
Aquesta és la democràcia que tant ens venen??
No caiguem al parany fàcil de: " Els bascos són uns terroristes. No, ho són una minoria, pertanyent a ETA, i que s'equivoquen al fer el que vol el govern que facin (encara que ara després surtin ploriquejant)."
No oblidem que hi ha molta gent que comparteix ideologia, però no les maneres, i que a aquests se'ls considera, ja no només ciutadans de 2a, sinó directament no ciutadans, inclús posant-los al sac de terroristes, sense que hagin fet cap mal a ningú, només volent el bé de tots.
Estar en contra dels actes d'ETA no significa que s'estigui també en contra de l'independentisme ni tampoc que s'estigui a favor del govern.
Gràcies ETA per caure al parany dels espanyols, i emmerdar una mica més la situació.
Un referèndum no és cap acte terrorista, al contrari, és una acció democràtica, però si seguim barrejant això amb els atemptats, de cap de les maneres es podrà tirar endavant, només pel sol fet que els governants espanyols ho relacionaran (amb mal criteri), però ja l'haurem cagat.
Gràcies ZP per oferir com a única sortida la lluita armada, ja deus estar content que ja t'han fet cas.
Perquè, tu creus que és tant delictiu atemptar com voler la independència del teu poble?
Perquè si ho poses tot al mateix sac, els que volen la independència no atemptaran, però qui vol atemptar, ho farà, i gràcies a aquesta mala classificació, seran tant dolents els que volen la independència com els terroristes.
I qui no vulgui reconèixer aquesta realitat, que s'ho faci mirar, perquè està contagiat del socialisme de dretes i espanyolista que tant promou aquest govern.
Totalment rebutjable i condemnable, ja que en aquest món cap vida pot tenir preu o cost polític.
Ara bé, condemnar aquest atemptat no significa de cap de les maneres justificar l'acció del govern, així doncs, ni uns ni els altres ho fan bé.
Això és el que ha volgut el govern espanyol de Zapatero: que ETA faci el següent pas:
Després de la negativa del govern espanyol a qualsevol diàleg entre forces polítiques per intentar resoldre el "procés de pau", i de seguir titllant al Lehendakari de xiflat i de delinqüent en cas que vulgui fer una cosa tant DEMOCRÀTICA com Anticonstitucional (a causa de tenir aprovada una constitució antidemocràtica) com és un REFERÈNDUM (i no una guerra..), i de anar prohibint partits polítics abertzales (nacionalistes), mentres quan a províncies dels PPCC hi segueixen presentant-s'hi a les eleccions partits com España 2000, Alianza Nacional o la Falange de las JONS, la única sortida que els queda als bascos és la violència.
Per sort, els més de 200.000 votants del partit hiperterrorista ANV, tenen dos dits de seny i saben que, malgrat que l'únic camí que els ofereix ZP és el del terrorisme, saben que és un camí que no han d'agafar, ja que és el que pretén ZP, perquè d'aquesta manera, el govern espanyol podrà dir que els bascos no són democràtics.
Aquesta gernació (+200.000) no han fet cap atemptat ni res, i només veuen com els seus òrgans polítics, no violents, i que cerquen la independència com a opció política tant legítima com qualsevol altre, igual que fan les CUPs aquí (i feia fins fa "poc" ERC), aquesta gentada es veu silenciada, ja que no poden participar en un panorama polític tant hermètic per a certes ideologies no violentes.
El problema és que encara queden activistes que cauen al parany de Zapatero, i veuen que l'únic camí és la lluita violenta, els assessinats, els atemptats i les bombes.
Això vol Zapatero, que caiguin a la trampa, perquè després ell pugui dir que són els bascos qui no es comporten.
I que no s'equivoquin: ETA és una minoria, que comparteix ideologia amb tots els independentistes, ja que els seus ideals és els d'una terra lliure, sense subordinacions cap a l'espanyolisme.
Ara bé, la via per la qual ho volen aconseguir, que és la única que facilita el govern, és un precipici, un carrer tallat, on no hi aconseguirem res més que posar-nos al mateix nivell que ells, i perdre la raó.
No oblidem que hi ha una gran majoria de societat basca, que se'ls nega el dret a votar el partit que millor els representa, i que no poden participar en la política.
Què han de fer aquesta gent?
Resignar-se i votar a partits espanyolistes, ja que els independentistes han estat censurats??
Exiliar-se??
Aquesta és la democràcia que tant ens venen??
No caiguem al parany fàcil de: " Els bascos són uns terroristes. No, ho són una minoria, pertanyent a ETA, i que s'equivoquen al fer el que vol el govern que facin (encara que ara després surtin ploriquejant)."
No oblidem que hi ha molta gent que comparteix ideologia, però no les maneres, i que a aquests se'ls considera, ja no només ciutadans de 2a, sinó directament no ciutadans, inclús posant-los al sac de terroristes, sense que hagin fet cap mal a ningú, només volent el bé de tots.
Estar en contra dels actes d'ETA no significa que s'estigui també en contra de l'independentisme ni tampoc que s'estigui a favor del govern.
Gràcies ETA per caure al parany dels espanyols, i emmerdar una mica més la situació.
Un referèndum no és cap acte terrorista, al contrari, és una acció democràtica, però si seguim barrejant això amb els atemptats, de cap de les maneres es podrà tirar endavant, només pel sol fet que els governants espanyols ho relacionaran (amb mal criteri), però ja l'haurem cagat.
Gràcies ZP per oferir com a única sortida la lluita armada, ja deus estar content que ja t'han fet cas.
Perquè, tu creus que és tant delictiu atemptar com voler la independència del teu poble?
Perquè si ho poses tot al mateix sac, els que volen la independència no atemptaran, però qui vol atemptar, ho farà, i gràcies a aquesta mala classificació, seran tant dolents els que volen la independència com els terroristes.
I qui no vulgui reconèixer aquesta realitat, que s'ho faci mirar, perquè està contagiat del socialisme de dretes i espanyolista que tant promou aquest govern.
dimarts, 13 de maig del 2008
dimecres, 7 de maig del 2008
Preguntes... amb resposta?
Què ens cal per arribar a l'independència, per palpar-la?
Què ens fa falta per tenir un país independent on puguem viure i decidir lliurement?
Quin preu té la independència? (si és que en té)
Quin preu té, doncs, la llibertat?
Qui té dret a posar-li preu a la llibertat?
Hi ha alguna persona que pot cobrar o vendre la llibertat de la vida de les altres persones?
Otorgar o donar la llibertat no és un acte heroic, sinó que seria el que pertocaria, el que correspon a un poble que té el dret de viure lliurement.
Si algun dia passés, que ens donguessin la independència no seria un acte de generositat o d'heroicitat, ja que el fet de donar la llibertat no és un acte heroic, sinó que l'acte CULPABLE és el d'haver-la pres prèviament.
Perquè, perquè ens tornin la llibertat, fa falta que ens l'haguessin pres prèviament.
No demanem l'impossible, només viure, que ens deixin viure, i deixarem viure.
I amb assumptes com el de Franki, etc. etc. etc. que ens assetgen cada dia, això va demostrant que ni és una real democràcia, ni ens deixen viure.
Al País Basc troben la resposta: Si els prohibeixen la via política, nomes els queda la via violenta (rebutjable en qualsevol cas), però és que no tenen res més, només o callar, o marxar, o REaccionar (fixeu-vos amb el prefix RE degut a que primer ja hi ha hagut una acció impune, es clar, per part del "poder").
I encara es sorprenen...
Quan arribi la democràcia, que ens ho diguin, que amb aquesta transició de més de 30 anys queda clar que no es pot viure amb normalitat.
Què ens fa falta per tenir un país independent on puguem viure i decidir lliurement?
Quin preu té la independència? (si és que en té)
Quin preu té, doncs, la llibertat?
Qui té dret a posar-li preu a la llibertat?
Hi ha alguna persona que pot cobrar o vendre la llibertat de la vida de les altres persones?
Otorgar o donar la llibertat no és un acte heroic, sinó que seria el que pertocaria, el que correspon a un poble que té el dret de viure lliurement.
Si algun dia passés, que ens donguessin la independència no seria un acte de generositat o d'heroicitat, ja que el fet de donar la llibertat no és un acte heroic, sinó que l'acte CULPABLE és el d'haver-la pres prèviament.
Perquè, perquè ens tornin la llibertat, fa falta que ens l'haguessin pres prèviament.
No demanem l'impossible, només viure, que ens deixin viure, i deixarem viure.
I amb assumptes com el de Franki, etc. etc. etc. que ens assetgen cada dia, això va demostrant que ni és una real democràcia, ni ens deixen viure.
Al País Basc troben la resposta: Si els prohibeixen la via política, nomes els queda la via violenta (rebutjable en qualsevol cas), però és que no tenen res més, només o callar, o marxar, o REaccionar (fixeu-vos amb el prefix RE degut a que primer ja hi ha hagut una acció impune, es clar, per part del "poder").
I encara es sorprenen...
Quan arribi la democràcia, que ens ho diguin, que amb aquesta transició de més de 30 anys queda clar que no es pot viure amb normalitat.
dimarts, 6 de maig del 2008
Save Acebes!!
Definitivament ha saltat.Ja es veia venir, i finalment ha passat.
Sr. Acebes passa a ser diputat ras, deixa la cúpula del PP.
L'època Aznar sembla que ha finiquitat al cap de 4 anys després que marxés Aznar.
Bé, encara queda Rajoy.
El problema del PP és que per molts canvis que facin, el canvi que han de fer és el de cervell.
Necessiten urgentment un transplant, perquè manifesten cada cop que obren la boca, que el tenen atrofiat.
I no és cap desqualificatiu ni pejoratiu, és una qualificació de la realitat. Ells segueixen tenint la seva idea de la España Española de Franco, com a partit successor de Alianza Popular (eh Fraga?).
Així que ja no tenim "2 líneas de investigación, pero los culpables seguro que son ETA", entre de moltes frases mítiques que ens ha deixat.
De totes maneres, save acebes!
dilluns, 5 de maig del 2008
Llibertat d'expressió és llibertat de mentir?
Text d'opinió publicat avui a la pàgina 8 del diari de distribució gratuïta que es ven a l'àrea metropolitana de Barcelona, a llocs públics com universitats i transport públic.
click per ampliar
Això és un text d'opinió?
Qui sigui una mica més culte que aquest redactor, sabrà que està publicant un seguit de mentides intolerables en mitjans de comunicació.
La llibertat d'expressió és aquell dret que hom té, per expressar la seva opinió, sempre i quan es respecti als demés i es respecti la veritat.
Mentir no és fer ús de la llibertat d'expressió.
O almenys, els mitjans de comunicació no haurien de ser per difondre mentides.
1. Jo també estic d'acord amb publicar les Balances fiscals de Catalunya. Més que res, perquè veuríem que la gran majoria de despeses se les emporta Barcelona, mentre que la perifèria, gràcies al model centralista radial, no som res, no importem res, i se'ns dóna literalment pel sac.
Per exemple, el transvassament de l'Ebre va encaminat per als barcelonins, es paga amb fons de la Generalitat, i els del camp de Tarragona no en treurem cap benefici. Seguim?
2. Infraestructures i serveis socials a les comarques de l'interior? A la meva comarca, no hi tenim cap DISCOTECA. No hi tenim cap centre recreatiu, per sort hi han posat un cinema (entrada preu únic a 6,20), i el servei de transport públic és més que deficient (2 trens directes a Bcn, no hi ha connexió amb Tarragona, el bus costa una barbaritat i tarda 45'-1h, gràcies al esplèndid AVE, que per cert, ens van cremar vàries hectàries de muntanya). Seguim?
3. Solidaritat a la Catalunya interior i Solidaritat a España. El model de les autonomies d'aquesta la nostra pseudodemocràcia, al que a mi no m'agrada, és així, la distribució és en comunitats autònomes. I t'agradi o no, els béns de cada comunitat autònoma es reparteixen entre aquesta, i els béns de totes les comunitats autònomes es reparteixen entre aquestes. Oi que és odiós? Jo també ho penso, però de moment no hi podem fer res.
4. "Por qué tengo que ser solidario con alguien de VALLS y no puedo serlo con alguien de Teruel?" El esfuerzo de solidaridad de Barcelona con el resto de Catalunya debería reconocerse y asimismo cuantificarse·
Noi, aquí mateix et retrates. En primer lloc, la teva enorme solidaritat amb el poble català a utilitzar una altra llengua en un diari que permet opinions en català.
Home, doncs et diria que si Valls, està dins de la comunitat autònoma, doncs és més lògic ser solidari amb Valls que amb una ciutat que no estigui dins de la comunitat. Ara bé, si vols ser solidari amb els de Teruel, ves-te'n allí i sigues solidari amb ells. De la mateixa manera, per què no puc ser solidari amb Washinton o Buenos Aires?
5. L'esforç de solidaritat. ESFORÇ DE SOLIDARITAT DE BCN???
Sereu 5'5 milions a l'àrea metropolitana, però crec que ja s'us està respectant.
Teniu autopistes com la c-58 i infraestructures mínimament bé, com el metro, fgc, rodalies renfe, que malgrat que van com el cul, ALMENYS LES TENIU.
Com podeu ser solidaris amb Valls, si allí no s'hi ha fet res????
En què heu estat solidaris???
Quins fons de la Generalitat s'han dipositat a Valls???
Quina és aquesta solidaritat cap al poble de Valls????
Expliqueu-m'ho, perquè això d'estudiar a fora de casa em fa perdre les notícies.
Ah, si és per la comisaria dels Mossos d'Esquadra que s'està construint, tranquils, ja us la podeu ficar on us hi càpiga.
Crec, company redactor, que l'has cagat fins dalt.
Abans d'escriure, i després de mirar el mapa i d'assenyalar amb el dit una ciutat "interior" (VALLS ÉS INTERIOR??? que jo sàpiga és prelitoral!), assegura-te'n que s'hi hagin fet Infraestructures i que hagiu sigut solidaris.
Sinó, no pots queixar-te que t'obliguin a ser solidaris amb Valls, quan ningú s'ha solidaritzat amb Valls perquè no s'hi ha fet res.
No començo a dir-te totes les penes que tenim, perquè ja són prous.
T'has passat, company, i tu mateix et retrates.
L'àrea de Barcelona, amb els seus 5,5 milions d'habitants, ja rep el que li pertoca. Som els altres, els que ens hauríem de queixar que no veiem ni un duro.
Però com que cadascú diu que a ell no li donen res, la nostra actitut és de no encendre el galliner, perquè l'únic que en treiem és crispació.
Però no, vosaltres, a més de tenir una gran aportació (que també us la mereixeu), sembla que no en tinguis prou, i com a bon usurer que demostres ser, encara vols que tinguem menys.
Doncs sí, a Valls som una mica més de 20.000.
I què??
No ens mereixem viure amb dignitat?
No ens mereixem estar comunicats amb el món??
Vaja, crec que fem més per Catalunya que la pròpia Barcelona.
Almenys no estem contaminats del fastigós bilingüisme de la capital, que cada dia sembla més espanyola que catalana, gràcies a la integració dels immigrants i a la catalanitat dels ciutadans.
Gràcies, ciutadà barceloní, per anar difamant mentides.
Les opinions tenen diferents punts de vista, però de veritat només n'hi ha una.
Transvassament temporal?
Transvassament temporal???
Ningú s'ha cregut, es creu ni es creurà mai aquell que digui que el transvassament és temporal.
És una traïció als propis Verds.
Un partit pseudoecologista, que pretén fer creure que està a favor del medi ambient, estem veient el desastre que està causant.
Enlloc de buscar altres alternatives abans d'anar a l'Ebre, el que fan ells és anar a destrossar el Delta de l'Ebre, els seus voltants i allò que representa.
Com que 5,5 milions de vots de l'àrea metropolitana pesen més que els pocs milers de la "perifèria".
I és que això som els "paletos" pagesos del camp de Tarragona.
El centralisme ha arribat fins a aquest punt.
I qui digui el contrari, és un insolidari.
Que jo sàpiga pel que he sentit, aquestes obres del transvassament de l'Ebre es faran amb fons de la Generalitat de Catalunya, o sigui, que ho paguem tots.
I estarà bé com a solució momentània, ja que convé que tothom tingui dret a l'aigua.
Però la instal·lació NO SERÀ TEMPORAL.
Ningú es gasta una calerada en fer coses per a desmuntar-les al cap de poquet.
Saben el què fan treient aigua de l'Ebre?
Saben que hi ha un Delta i un ecosistema que depèn de la quantitat i de la força de l'aigua en què arriba a la desembocadura?
Saben que hi ha milers de pagesos i arrossers que depenen de la salinitat de l'aigua que els arriba?
Però aquests no importen. Les seves vides, sense els conreus, se'n van a la merda, però com que no són de Barcelona, les seves vides no valen res.
Si no els donen l'aigua, són insolidaris.
Si els donen l'aigua, no poden viure.
Tant dolents són els de les terres de l'Ebre, que demanen respecte per les seves vides?
Almenys que els paguin el que cobrarien de cultivar les terres, ja que no ho poden fer, i no perquè no volen, sinó perquè els PRENEN l'aigua que fan servir!
Bé, des d'aquí recomano a la reflexió i a pensar en noves solucions, com la del Roine, que malgrat que ho hagi dit CiU, és prou assenyat treure aigua d'un riu on NO hi hagi tantes coses que depenen d'aquest.
El que està clar és que avui s'ha firmat definitivament el transvassament, i no serà temporal.
La única cosa que serà temporal serà la "captació", però la infraestructura ja hi serà.
I per acabar-ho de rematar, si ja és destructiu per l'ecosistema treure-li aigua per a Barcelona, serà el "novamás" quan la treguin per altres llocs d'Espanya...
Benvinguts al paradís.
Ningú s'ha cregut, es creu ni es creurà mai aquell que digui que el transvassament és temporal.
És una traïció als propis Verds.
Un partit pseudoecologista, que pretén fer creure que està a favor del medi ambient, estem veient el desastre que està causant.
Enlloc de buscar altres alternatives abans d'anar a l'Ebre, el que fan ells és anar a destrossar el Delta de l'Ebre, els seus voltants i allò que representa.
Com que 5,5 milions de vots de l'àrea metropolitana pesen més que els pocs milers de la "perifèria".
I és que això som els "paletos" pagesos del camp de Tarragona.
El centralisme ha arribat fins a aquest punt.
I qui digui el contrari, és un insolidari.
Que jo sàpiga pel que he sentit, aquestes obres del transvassament de l'Ebre es faran amb fons de la Generalitat de Catalunya, o sigui, que ho paguem tots.
I estarà bé com a solució momentània, ja que convé que tothom tingui dret a l'aigua.
Però la instal·lació NO SERÀ TEMPORAL.
Ningú es gasta una calerada en fer coses per a desmuntar-les al cap de poquet.
Saben el què fan treient aigua de l'Ebre?
Saben que hi ha un Delta i un ecosistema que depèn de la quantitat i de la força de l'aigua en què arriba a la desembocadura?
Saben que hi ha milers de pagesos i arrossers que depenen de la salinitat de l'aigua que els arriba?
Però aquests no importen. Les seves vides, sense els conreus, se'n van a la merda, però com que no són de Barcelona, les seves vides no valen res.
Si no els donen l'aigua, són insolidaris.
Si els donen l'aigua, no poden viure.
Tant dolents són els de les terres de l'Ebre, que demanen respecte per les seves vides?
Almenys que els paguin el que cobrarien de cultivar les terres, ja que no ho poden fer, i no perquè no volen, sinó perquè els PRENEN l'aigua que fan servir!
Bé, des d'aquí recomano a la reflexió i a pensar en noves solucions, com la del Roine, que malgrat que ho hagi dit CiU, és prou assenyat treure aigua d'un riu on NO hi hagi tantes coses que depenen d'aquest.
El que està clar és que avui s'ha firmat definitivament el transvassament, i no serà temporal.
La única cosa que serà temporal serà la "captació", però la infraestructura ja hi serà.
I per acabar-ho de rematar, si ja és destructiu per l'ecosistema treure-li aigua per a Barcelona, serà el "novamás" quan la treguin per altres llocs d'Espanya...
Benvinguts al paradís.
dimecres, 30 d’abril del 2008
UPF anitmonàrquica
La UPF vol tenir menys riscs d'incendis ara que s'apropa l'estiu, i per això rebutja la presència de la família reial a la universitat, per antidemocràtica.
Que diuen cap mentida???
Família reial, teniu els dies comptats!
Salut i república!
dimarts, 29 d’abril del 2008
Franki llibertat!
Comento ràpidament per manca de temps, que ahir van empresonar, després de 3 anys de fer ballar els gegants, a Franki, per a una condemna de 2 anys, per ser tant criminal com per haver "ultratjat una bandera" (per suposat ja sabem quina és...)
Mentre al carrer hi ha violadors, assetjadors, assassins, neonazis feixistes, racistes, etc., i tota la púrria escampada que fan menys mesos a la presó que Farruquito, la justícia espanyola s'entretén a empresonar a aquells que posen en perill la unidad de España, amb l'acte bandàlic, infernal i satànic d'intentar treure la bandera espanyola durant la festa major.
En primer lloc, la primera falta de respecte és la mateixa presència de la bandera espanyola.
En segon lloc, és totalment desdibuixat i surrealista que empresonin a Franki per haver fet això, i tants altres veritables criminals i delinqüents segueixin impunes.
I finalment, és deplorable, i comença a fer pudor, que la justícia espanyola tingui aquest afany d'intentar silenciar i fer callar a tot un moviment, a tot un poble, mitjançant aquests caps de turc, que no en tenen cap culpa.
Si tant ens respecten i tant ens volen com a part del seu país d'Espanya, que se'ns respecti tal com som, catalans no espanyols.
I el més trist de tot, és que segurament, de cara a la galeria i per quedar bé, aquests energúmens dels jutjats, després van dient que "pobrets tibetans" i tal.
Es queixen (o no) del que fa Xina, i vosaltres que feu, poca vergonyes?
Llibertat Franki!
+ links
http://blocs.mesvilaweb.cat/rosadefoc
http://annanoticies.com/2008/04/28/el-jove-terrassenc-condemnat-per-haver-intentat-arrencar-una-bandera-ingressa-a-la-model-els-mossos-dissolen-la-concentracio-de-protesta-davant-de-la-preso-la-policia-ha-detingut-francesc-argemi-al-se/
http://www.llibertat.cat/content/view/2672/29/
divendres, 25 d’abril del 2008
25 d'abril: 301 anys!!
25 d'abril 1707- 25 d'abril 2008
Portem més de 300 anys (301) resistint la seva ocupació.
I tot i que han intentat per totes les maneres possibles, de cremar i de destruir aquesta regió "anòmala" de la seva Espanya, hem demostrat, demostrem i demostrarem, que destruir a una nació, destruir a un poble, els sortirà molt car, per no dir que si en 300 anys no ho han aconseguit, mai no ho aconseguiran.
300 anys d'ocupació.
300 anys de resistència.
Salut, república i PPCC lliures!
dimarts, 22 d’abril del 2008
Feliç Sant Jordi
Bona diada a tots.
23 abril 2008, Sant Jordi.
La independència no l'han de construir els fantasmes dels polítics que pol·lulen pels parlaments.
Demostren cada dia que són uns hipòcrites botiflers i espanyolistes (ERC inclosos).
La independència l'hem de construir des del carrer, des de les accions quotidianes.
La independència és la solució per a viure com volem, per a ser respectats.
Ja que estan a aquesta teòrica "Espanya plural" no hi som ben rebuts, no podem aguantar més les exigències d'aquells que només volen una España, una grande y libre.
Ja n'hi ha prou dels immigrants espanyolistes que venen i, amb el pretext que Cataluña es España, no s'adapten, no respecten.
Si no tenen la obligació moral, potser seria hora d'imposar-ho per la obligació penal, ja que és una gran falta de respecte per la gent d'aquí, que gràcies a la immigració es deixi de respectar la nostra llengua, i a sobre, ens haguem NOSALTRES d'adaptar a ells.
Des de Salses a Guardamar, i des de Fraga a Maó.
Visca els Països Catalans.
I a viure i a deixar viure.
dilluns, 21 d’abril del 2008
Segur que som espanyols?
Els catalans som espanyols?
Es pot ser català - no espanyol?
Hi ha gent que diu que com que Catalunya és a dins d'Espanya, ser català implica ser espanyol.
Com si ser tarragoní impliqués ser català.
Bé, doncs per aquesta gent, dir-li que van equivocats.
Catalunya serà una regió d'Espanya (pels fets històrics que ens han conduit a la situació actual), però és innegable que a Catalunya hi ha una llengua pròpia, una cultura, història i territori propi.
Per tant, Catalunya, sigui o no independent, és una nació.
Per tant, existeix la nacionalitat catalana, de manera que existeix Catalunya i els Països Catalans.
Les contradiccions arriben quan un és català, i al ser a Espanya, deixa de ser català per ser espanyol.
I jo pregunto:
Com pot ser possible (que ho és), que si jo fós espanyol, no em pogués fer entendre, PARLANT LA MEVA LLENGUA MATERNA, amb un altre espanyol???
Realment un espanyol comparteix la mateixa nacionalitat que jo, quan NO ens entendríem al parlar cadascú amb la seva llengua materna???
És evident que jo sí que l'entendria perquè sé castellà, però llavors també hauria de ser de nacionalitat anglesa, perquè també sé anglès.
Són evidències il·lògiques, de com podem ser espanyols, si no ens entendriem ni amb altres "compatriotes" ni parlant l'idioma matern.
La nacionalitat no va lligada als estats, sinó a la naturalesa de les nacions.
Existeixen les nacions sense estat, molt sovint agredides i oprimides per un estat que no tolera la plurinacionalitat i que vol imposar la seva nacionalitat per sobre de les nacions sense estat.
Tibet, PPCC, Euskal Herria, Sahara, Escòcia, Palestina, ...
Fins fa poc Kosovo, però afortunadament per ells, ja no viuen sotmesos legalment als serbis.
No obstant, no seria dolent compartir país o estat amb altres nacions, conformant un estat plurinacional, sempre i quan es respecti cada identitat nacional.
Però això a Espanya no passa.
I el sentiment independentista neix quan es veu que estem a un país que no ens vol, no ens respecta, ens volen d'una altra forma, i nosaltres som com som, i no canviarem ni per res ni per ningú.
L'independentisme no vol el mal d'Espanya, sinó vol el bé de Catalunya i dels Països Catalans.
Estant a Espanya, la llengua catalana no és respectada.
La única manera de ser respectada al propi territori és alçar fronteres.
O un hipotètic estat federal, inexistent i lluny de la realitat.
I tot només per voler ser respectat.
La millor manera però, per ser respectat, és que els propis immigrants (sobretot els espanyols), sàpiguen respectar, i aquest ha estat el principal problema en la immigració andalusa, que no s'han adaptat, ja que es creuen que estem a Espanya.
Siguem o no a Espanya (de moment sí), als PPCC no hi deixa d'haver una llengua, la autòctona, i no es pot ni negar, ni silenciar, al contrari, hi hauria d'haver la obligació moral de respectar-la i integrar-s'hi.
Si Espanya no vol ser un estat plurinacional (que està en el seu dret), doncs no hi ha cap problema.
Nosaltres no ens barallarem perquè Espanya sigui plurinacional.
Això s'aclareix aviat, si a Espanya només hi volen espanyols, independència per les nacions sense estat, i s'ha acabat.
Seríem per fi normals, el típic "estat-nació", que NO es compleix a l'estat espanyol.
L'últim exemple, les SELECCIONS NACIONALS esportives, que no són seleccions estatals, sinó que són seleccions de cada nació (mireu Escòcia, Gales, etc.), i que només per respecte als pobles i a les nacions, als PPCC ens pertoquen unes seleccions.
P.S. Ser tarragoní sí que implica ser català, ja que entre compatriotes catalans ens podem entendre parlant la nostra llengua materna.
Entre espanyols, (si ho fóssim), NO ens entendríem parlant amb la llengua materna de cadascú, però entre catalans sí.
Segur que som de la nacionalitat espanyola, si no ens podem entendre en la llengua materna amb altres espanyols?
Es pot ser català - no espanyol?
Hi ha gent que diu que com que Catalunya és a dins d'Espanya, ser català implica ser espanyol.
Com si ser tarragoní impliqués ser català.
Bé, doncs per aquesta gent, dir-li que van equivocats.
Catalunya serà una regió d'Espanya (pels fets històrics que ens han conduit a la situació actual), però és innegable que a Catalunya hi ha una llengua pròpia, una cultura, història i territori propi.
Per tant, Catalunya, sigui o no independent, és una nació.
Per tant, existeix la nacionalitat catalana, de manera que existeix Catalunya i els Països Catalans.
Les contradiccions arriben quan un és català, i al ser a Espanya, deixa de ser català per ser espanyol.
I jo pregunto:
Com pot ser possible (que ho és), que si jo fós espanyol, no em pogués fer entendre, PARLANT LA MEVA LLENGUA MATERNA, amb un altre espanyol???
Realment un espanyol comparteix la mateixa nacionalitat que jo, quan NO ens entendríem al parlar cadascú amb la seva llengua materna???
És evident que jo sí que l'entendria perquè sé castellà, però llavors també hauria de ser de nacionalitat anglesa, perquè també sé anglès.
Són evidències il·lògiques, de com podem ser espanyols, si no ens entendriem ni amb altres "compatriotes" ni parlant l'idioma matern.
La nacionalitat no va lligada als estats, sinó a la naturalesa de les nacions.
Existeixen les nacions sense estat, molt sovint agredides i oprimides per un estat que no tolera la plurinacionalitat i que vol imposar la seva nacionalitat per sobre de les nacions sense estat.
Tibet, PPCC, Euskal Herria, Sahara, Escòcia, Palestina, ...
Fins fa poc Kosovo, però afortunadament per ells, ja no viuen sotmesos legalment als serbis.
No obstant, no seria dolent compartir país o estat amb altres nacions, conformant un estat plurinacional, sempre i quan es respecti cada identitat nacional.
Però això a Espanya no passa.
I el sentiment independentista neix quan es veu que estem a un país que no ens vol, no ens respecta, ens volen d'una altra forma, i nosaltres som com som, i no canviarem ni per res ni per ningú.
L'independentisme no vol el mal d'Espanya, sinó vol el bé de Catalunya i dels Països Catalans.
Estant a Espanya, la llengua catalana no és respectada.
La única manera de ser respectada al propi territori és alçar fronteres.
O un hipotètic estat federal, inexistent i lluny de la realitat.
I tot només per voler ser respectat.
La millor manera però, per ser respectat, és que els propis immigrants (sobretot els espanyols), sàpiguen respectar, i aquest ha estat el principal problema en la immigració andalusa, que no s'han adaptat, ja que es creuen que estem a Espanya.
Siguem o no a Espanya (de moment sí), als PPCC no hi deixa d'haver una llengua, la autòctona, i no es pot ni negar, ni silenciar, al contrari, hi hauria d'haver la obligació moral de respectar-la i integrar-s'hi.
Si Espanya no vol ser un estat plurinacional (que està en el seu dret), doncs no hi ha cap problema.
Nosaltres no ens barallarem perquè Espanya sigui plurinacional.
Això s'aclareix aviat, si a Espanya només hi volen espanyols, independència per les nacions sense estat, i s'ha acabat.
Seríem per fi normals, el típic "estat-nació", que NO es compleix a l'estat espanyol.
L'últim exemple, les SELECCIONS NACIONALS esportives, que no són seleccions estatals, sinó que són seleccions de cada nació (mireu Escòcia, Gales, etc.), i que només per respecte als pobles i a les nacions, als PPCC ens pertoquen unes seleccions.
P.S. Ser tarragoní sí que implica ser català, ja que entre compatriotes catalans ens podem entendre parlant la nostra llengua materna.
Entre espanyols, (si ho fóssim), NO ens entendríem parlant amb la llengua materna de cadascú, però entre catalans sí.
Segur que som de la nacionalitat espanyola, si no ens podem entendre en la llengua materna amb altres espanyols?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)