No podia faltar en el meu bloc una referència a un dels esdeveniments més emblemàtics de la carrera professional del sr. Josep Lluís Carod-Rovira, àlies José Luís a TVE1, Joseph Luí a Perpinyà i Josef Lewis a la Gran Bretanya,
En aquest mateix text hi adjunto el vídeo original del programa sencer de "tengo una pregunta para usted", de TVE1, i alguns fragments on es veu les seqüències "polèmiques" tretes del context.
Crec que val la pena parar-s'ho a mirar.
Vídeo complert 39:25:
Altres fragments:
http://www.youtube.com/watch?v=YswGMK-JF60
http://www.youtube.com/watch?v=0OYbLqQhqqM
http://www.youtube.com/watch?v=9PouKkAYZ1k
http://www.youtube.com/watch?v=F7Vz6GZJJOg
"ANÀLISI" del video:
Frases "cèlebres" que diu: -
minut: 00:19:
-sra.-usted es aragones.
-CR-No, yo soy catalán.
-sra.-No.
-CR- ¿ a no? Pues usted me va a decir lo que soy yo, adelante.
minut 13:30:
sr.- ¿porque insisten a llamarle a la comunidad valenciana, que ya está aprobado que se le llame así, "el País Valencià"?
CR- Porqué este es un término que también figura en los textos legales, el de País Valencià.
Porqué el de "comunidad Valenciana", que me parece muy bien, que es un término también legal, es un término que tiene pocos años de vida, es un término inventado, y me parece tan razonable, sensato y legítimo que quien quiera llamarlo comunidad valenciana, como se llama des de hace pocos años, lo llame, y quien quiera continuar llamandole País Valencià, como algunos hemos hecho toda la vida, tanto que en los textos estatutarios aparece almenos una vez la expresión País Valencià podamos hacerlo.
Minut 19:00
sr. Lorenzo (o Llorenç)- Don José Luís.
CR- Perdón, yo me llamo Josep Lluís.
sr. L- Bueno, es que yo no entiendo el catalán...
CR- No no, es que no hace falta entender catalán.
Yo me llamo como me llamo, aquí y en la Xina popular y en la otra, y a usted, perdone que se lo diga, no tiene ningún derecho a modificar mi nombre. Yo me llamo Josep Lluís, no me llamo de otra forma.
sr.L- Bueno, pues Carod-Rovira, como quiera usted llamarse..
CR- No, no. No como quiera llamarme. Como me llamo.
sr.L- Eh, mi pregunta es muy sencilla.
¿Considera usted justo que un castellano-leonés, de donde yo soy, no pueda ir a opositar a Cataluña, porque se le exige el catalán, y al revés sí que se puede?
¿No cree que tanto el catalán como el español, son idiomas co-oficiales de Cataluña?
¿No se debería mirar a las personas por sus conocimientos o por sus aptitudes antes que por el idioma?
CR- Pues tiene usted toda la razón. A las personas hay que mirarlas por sus conocimientos y por sus aptitudes, y teniendo en cuenta que en Catalunya hay dos lenguas oficiales, mejor aptitud y mejor conocimiento va a tener quién domine las dos lenguas oficiales, que no quien domine una sola.
Es como si yo le dijera a usted que en Castilla-León, de donde es usted, pueda ir el mejor arquitecto del mundo, pero si este mejor arquitecto del mundo no sabe castellano, ¿este arquitecto allí tendrá posibilidades de trabajar? Por lo tanto la situación no tiene nada que ver, porqué cuando usted dice "en cambio los opositores catalanes sí que pueden opositar en Castilla-León", pueden opositar en Castilla y León a partir de la única lengua oficial que hay en Castilla León, que es el castellano, por lo tanto aquí no hay igualdad de condiciones.
Sr.L- Da igual, es que...
CR- ¿Como que da igual?
Sr.L- Yo considero que es que a mi me parece un poco ridículo que, yo ahora por ejemplo, yo soy una persona que intento, yo qué sé, intento ser un médico de los mejorcitos que pueda haver en España, ¿no?, y yo ahora mismo me voy a Cataluña y se me cierran las puertas por el idioma. ¿¿Por qué?? Es que no lo llego a comprender, y como no lo comprendo, pues...
CR- Mire, si usted no comprende esto, a mi me va a ser muy difícil explicarselo, porque entonces significa 2 cosas:
Primero, que su concepción de Espanya, únicamente comprende e integra a la lengua española, no a las demás lenguas.
Sr.L- No no, no.
CR- Hombre, claro.
Sr.L- Al contrario.
CR- ¿Como que al contrario?
Sr.L- A mi me parece fenomenal que usted y que a Cataluña se hable el catalán, y se hable el español, aunque a mi primero preferiria que se hablase primero el español y luego el catalán; en Galícia, el español y el gallego; en el País Vasco...
CR- Pero, ¿Sabe qué pasa? Que felizmente las qüestiones lingüísticas no dependen de usted, porque si dependieran de usted, ya veo lo que sucedería. A mi lo que me interesa es que en cada territorio haya gente más preparada en términos lingüísticos. ¿Sabe que sucede en Catalunya? Que a partir de los 16 años, todos los estudiantes que salen del ciclo de educación secundaria hablan y dominan bién el catalán, el castellano y el inglés (patinada...), y en el Valle de Arán, además una cuarta lengua, el aranés, es decir, el occitano. Yo no sé si en otros territorios de España tienen ejemplos tan claros como este de población escolar multilingüe, plurilingüe, ...
Si usted se fuera a trabajar de médico a París, ¿entendería que usted es rechazado porque usted no sabe la lengua de París?
Sr.L- Pero es que estamos hablando de que estamos en ESPAÑA.
CR- Acabe la frase. Por favor, acabe la frase. Es ahí donde quería yo llegar.
Pues entonces esta España que usted quiere solo es una ESPAÑA en ESPAÑOL.
Sr.L- ...
Minut 27:40 Parla sobre reunió amb ETA a Perpinyà.
Minut 30:30 Parla sobre la monarquia, sobre el tancament de TV's, i en concret, sobre detencions de Batasuna.
Minut 32:20.
Sra. Sagrario (o Sagrària) - Buenas noches Don José Luís.
Yo soy también de Castilla y León, lo siento, no sé catalán.
CR- ¡Pues no sabe usted lo que se pierde!
Sra. S- He oido esta noche decir un par de veces, que es usted demócrata (...) parlen sobre fets d'uns Jercs que ja van ser expulsats.
CR- Li explica lo dels nois expulsats. 33:20
... Y permíteme que le vuelva a decir otra cosa, no se moleste, pero yo no me llamo "Jose Luís".
Si ustedes, en 300 años, des del 1714 hasta ahora, no han aprendido siquiera a decir "Josep Lluís", pero en cambio saben decir "swanchenegger o fenerbasche", ustedes tienen algún problema, no yo.
Sra. S- Ningún interés por aprender catalán (cara de despreci i arrogància).
CR- Si ustedes no tienen ningún interés por aprender catalán, cómo quiere usted que en Catalunya haya gente que se quiera quedar (tranquila), cómoda, en un Estado que expresa este menosprecio por la lengua catalana y que acaba usted de tener. Ya lo entiende.
Minut 36:00 "España, qué significa para usted?".
CR- España NO es mi patria. Yo no soy antiespañol, yo no voy en contra de España, lo que voy es a favor de Catalunya. España ha compartido y comparte con nosotros muchas cosas.
Creo que España, como posibilidad de vida plural, de vida en común, ha fracasado.
España ya es de hecho un proyecto cerrado, dicho de otra forma, como hemos visto hoy algunas muestras aquí, España no quiere ser de otra forma, ya está bién como está.
Si tal como está, nosotros no cabemos, por esto rompemos, pues por esto apostamos por otra cosa. Yo tengo un respeto absoluto por todos los paises del mundo, incluido España, pero yo me siento lo que soy, y lo que yo soy es catalán.
Me gustaría tener una relación magnífica con toda la sociedad española, con todo el pueblo español. Además ...
... Hasta que punto yo veo en España la identificación de las referencias nacionales, culturales, emocionales y patrióticas, pues no creo que sea una novedad para usted , ... yo ya tengo otras referencias, que se llama Catalunya.
Sra. ?- ¿No se quiere integrar entoces usted?
CR- ¿Como que yo no quiero integrarme? ¿Donde?
Sra.?- A España.
CR- No no, si yo donde quiero integrarme es a Europa, al mundo, donde estoy.
si Espanya fuera de otra manera, seguramente hubieramos podido hablar de otra España, pero el problema NO ES ESPAÑA. EL PROBLEMA ES EL NACIONALISMO ESPAÑOL, del qual insisto, NUNCA SE HABLA, y este sí que es el más peligroso.
Si hubiese existido un modelo distinto de España, pudieramos haber hablado de si nos sentimos cómodos en esta España, pero...
Imagínese usted, ¡¿cómo nos vamos a sentir cómodos en un Estado en donde con TODA la normalidad absoluta, en un programa Público, de una cadena Pública, que pagamos todos, también los catalanes, se levante una ciudadana española y diga que no tiene el menor interés en la lengua catalana?!
¿Ustedes creen que esto provoca simpatía en Catalunya? Lo que está ahora sucediendo en Catalunya es un creciente desapego a España, desafección a España.
Minut 39, Parla de Gibraltar.
Están poniendo cada vez más fàcil para que la gente diga: "si no nos quieren, ¿que hacemos ahi?".
I moltes altres més expressions i conceptes que en Josep Lluís Carod-Rovira explica amb molta claredad i consistència, d'una forma magistral.
I és que el tema dels noms propis és una cosa que s'ha de defensar i ha de quedar clar.
ELS NOMS NO ES TRADUEIXEN.
Tant sols espero que de les paraules en surtin fets, coherents amb tot el que s'ha dit.
diumenge, 10 de febrer del 2008
Eleccions 09-03-2008
Avui escriuré un dels varis temes que podran anar sobre els temes de política, que ja comencen a fer-se una mica pesadets.
Tots sabem que hi ha eleccions generals el 9 de març de 2008.
Ja farà 4 anys d'aquells atemptats a Madrid -- relacionats amb la "venjança" o "reacció" dels països invadits pel petroli per part, sobretot, d'EEUU, Gran Bretanya i Espanya.
No parlo de la guerra d'Irak, sinó d'Afganistan i la guerra del petroli (I part).
Arran d'aquesta invasió, EEUU va patir l'11-S (ens van prendre la nostra data...)
A Espanya li va tocar a l'11-M, i més endavant li tocaria a G.Bretanya 11-J.
Torres Bessones, Rodalies RENFE i Metro, han estat les accions de massacre dels islamistes.
Innocents morts allà, innocents morts aquí.
És un "ull per ull i dent per dent", que crec que si s'hagués de produir, ja podrien anar directament al "jefe" de tot això i passar comptes amb ell, i no amb els centenars d'innocents, que potser inclús pensaven igual que els afectats afganesos, i que no en tenien cap culpa...
Bé, arran d'aquelles eleccions, el PP va ser el gran derrotat, i el PSOE va tornar al poder, després de 2 legislatures consecutives d'Aznar.
Pel que fa a l'actualitat, es presenten vàries opcions de vot.
Tots sabem què ha passat al llarg dels 4 anys, sinó, ja faré un resum en un altre tema del bloc.
Tot i que es ven el bipartidisme PP-PSOE, jo no crec que sigui realment així, ja que hi ha altres maneres de pensar, i totes, en una democràcia, haurien de ser respectades.
Partits com CiU, ERC, PNB, ANV, EHAK, el Bloc nacionalista valencià, Coalición Canaria, etc. etc. etc.
Tots aquests omplen l'ampli ventall d'opcions que tenim per votar a les eleccions.
Bé, només faré 3 matisos.
1. EHAK ja no presentava llistes a les eleccions.
2. ANV i EHAK han estat il·legalitzats, personalment injustament i en forma de "tupinada", ja que representen a una part de la societat que no tindrà representació política. Era la part o porció independentista que no apostava per la violència, sinó per la política democràtica, i així és com els hi paguen, il·legalitzant. Després que no s'extranyin de les respostes violentes, ja que si el mestre et castiga per fer els deures i per estudiar, ja em diràs quina solució ens queda...
3. No podem votar a tots els partits que es presenten, el nostre sistema ens permet de votar només als partits que presentin llistes per a cada provincia de l'Estat Espanyol, així que si volgués votar a algun partit que no en presenta a Tarragona, ho tindria cru.
Dit això, les opcions de vot que tinc, i que tenim, els de la meva demarcació, i gairebé en general de Catalunya (no dels PPCC), són:
PP: Queda descartadíssim, Franco ja fa temps que és mort, ells en segueixen portant el seu pensament.
C's: Sense comentaris
PSOE.
CiU.
ERC.
IxC-Verds.
altres...
En referent al vot nacionalista:
CiU i ERC són els únics partits que tenen els ideals nacionalistes/independentistes, a favor de Catalunya.
CiU: Federació entre CDC i UDC (Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya). Convergència aporta el caràcter nacionalista, i unió, el de centre-dretes conservador.
Votar a CiU representa votar a un partit que defensa els interessos de Catalunya com a nació, però alhora és donar possibilitats a un possible pacte PP-CiU, tot i que l'experiència també ens diu que Catalunya ha avançat més amb PP-CiU que amb PSOE-ERC...
ERC: Els ideals independentistes, la mirada de futur d'uns PPCC. Tanmateix, des del 2004 venen demostrant que es venen a qualsevol que els ofereixi poder. Els seus ideals s'esfumen quan venen diners. Juguen amb els sentiments dels nacionalistes i dels que prefereixen l'opció independentista; al final, tot són paraules que se les emporta el vent. Potser sí que els convindria allò que diu el PSC "fets, no paraules".
On és ERC quan tanquen els repetidors de TVC al País Valencià?
On és ERC quan es cremen fotografies del rei?
On és ERC quan es deneguen partits de la selecció nacional catalana?
On és ERC i el follón de l'AVE, de Rodalies, etc.
On és ERC quan il·legalitzen un partit, homòleg del nostre, al País Basc?
(i segur que m'en deixo)
On és ERC i els seus ideals?
Més ben dit, on són els FETS d'ERC.
Potser en la majoria de coses que he anomenat, ERC s'haurà posicionat, però formant part del govern tripartit, on són els fets, on són els actes?
Les paraules només encisen o atrauen a l'elector.
Els fets confirmen que han fet una bona elecció
Amb paraules no aconseguirem la independència.
Ni la independència, ni la república, ni tant sols un Estat Federal.
Per tant, ERC, per mi, ha perdut tota la seva credibilitat. La va perdre del 2004-2007, però al 2007 la va rematar.
Al seu programa electoral hi tornen a haver-hi frases que commouen els interiors, les consciències.
Que fan pensar que ara és la bona, que ara hi van "en serio", però ja és massa tard.
Crec que no votar-los seria una mena de "càstig" perquè rectifiquin i reconsiderin la situació.
Vaja, que els 2 únics partits que ens representen són aquestos...
En realitat, existeix el corrent de l'EI, Esquerra Independentista, que alberga la ideologia catalanista i independentista, basada en una mirada al futur dels PPCC (han tret el llibre "independència 2014"). (+info)
El problema és que, tot i que hi ha molta gent que comparteix la ideologia i que estaria disposada a crear, construir, formar uns Països Catalans lliures, l'organització brilla per la seva absència, i a l'igual que la història ens relata, les esquerres sempre van sense ordre ni concert, i les dretes sempre s'ajunten.
La solució passa per unir-nos en els temes bàsics que tots compartim i busquem i trobem aquest futur que volem i podem tenir a les mans.
Així que pel vot nacionalista català, o ERC pels que hi segueixin creient, per CiU els que encara defensin el catalanisme o en blanc o nul pels desencantats d'aquest sistema.
Pel vot no nacionalista, hi ha el PP o PSOE, ja coneixem a cadascun. També disposaríem d'IU- IC-V, que ja demostren el què són a la conselleria d'interior amb en Saura i els mossos.
Per la resta, sigueu feliços i no us amargueu gaire amb tot aquest tema.
Salut!
Tots sabem que hi ha eleccions generals el 9 de març de 2008.
Ja farà 4 anys d'aquells atemptats a Madrid -- relacionats amb la "venjança" o "reacció" dels països invadits pel petroli per part, sobretot, d'EEUU, Gran Bretanya i Espanya.
No parlo de la guerra d'Irak, sinó d'Afganistan i la guerra del petroli (I part).
Arran d'aquesta invasió, EEUU va patir l'11-S (ens van prendre la nostra data...)
A Espanya li va tocar a l'11-M, i més endavant li tocaria a G.Bretanya 11-J.
Torres Bessones, Rodalies RENFE i Metro, han estat les accions de massacre dels islamistes.
Innocents morts allà, innocents morts aquí.
És un "ull per ull i dent per dent", que crec que si s'hagués de produir, ja podrien anar directament al "jefe" de tot això i passar comptes amb ell, i no amb els centenars d'innocents, que potser inclús pensaven igual que els afectats afganesos, i que no en tenien cap culpa...
Bé, arran d'aquelles eleccions, el PP va ser el gran derrotat, i el PSOE va tornar al poder, després de 2 legislatures consecutives d'Aznar.
Pel que fa a l'actualitat, es presenten vàries opcions de vot.
Tots sabem què ha passat al llarg dels 4 anys, sinó, ja faré un resum en un altre tema del bloc.
Tot i que es ven el bipartidisme PP-PSOE, jo no crec que sigui realment així, ja que hi ha altres maneres de pensar, i totes, en una democràcia, haurien de ser respectades.
Partits com CiU, ERC, PNB, ANV, EHAK, el Bloc nacionalista valencià, Coalición Canaria, etc. etc. etc.
Tots aquests omplen l'ampli ventall d'opcions que tenim per votar a les eleccions.
Bé, només faré 3 matisos.
1. EHAK ja no presentava llistes a les eleccions.
2. ANV i EHAK han estat il·legalitzats, personalment injustament i en forma de "tupinada", ja que representen a una part de la societat que no tindrà representació política. Era la part o porció independentista que no apostava per la violència, sinó per la política democràtica, i així és com els hi paguen, il·legalitzant. Després que no s'extranyin de les respostes violentes, ja que si el mestre et castiga per fer els deures i per estudiar, ja em diràs quina solució ens queda...
3. No podem votar a tots els partits que es presenten, el nostre sistema ens permet de votar només als partits que presentin llistes per a cada provincia de l'Estat Espanyol, així que si volgués votar a algun partit que no en presenta a Tarragona, ho tindria cru.
Dit això, les opcions de vot que tinc, i que tenim, els de la meva demarcació, i gairebé en general de Catalunya (no dels PPCC), són:
PP: Queda descartadíssim, Franco ja fa temps que és mort, ells en segueixen portant el seu pensament.
C's: Sense comentaris
PSOE.
CiU.
ERC.
IxC-Verds.
altres...
En referent al vot nacionalista:
CiU i ERC són els únics partits que tenen els ideals nacionalistes/independentistes, a favor de Catalunya.
CiU: Federació entre CDC i UDC (Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya). Convergència aporta el caràcter nacionalista, i unió, el de centre-dretes conservador.
Votar a CiU representa votar a un partit que defensa els interessos de Catalunya com a nació, però alhora és donar possibilitats a un possible pacte PP-CiU, tot i que l'experiència també ens diu que Catalunya ha avançat més amb PP-CiU que amb PSOE-ERC...
ERC: Els ideals independentistes, la mirada de futur d'uns PPCC. Tanmateix, des del 2004 venen demostrant que es venen a qualsevol que els ofereixi poder. Els seus ideals s'esfumen quan venen diners. Juguen amb els sentiments dels nacionalistes i dels que prefereixen l'opció independentista; al final, tot són paraules que se les emporta el vent. Potser sí que els convindria allò que diu el PSC "fets, no paraules".
On és ERC quan tanquen els repetidors de TVC al País Valencià?
On és ERC quan es cremen fotografies del rei?
On és ERC quan es deneguen partits de la selecció nacional catalana?
On és ERC i el follón de l'AVE, de Rodalies, etc.
On és ERC quan il·legalitzen un partit, homòleg del nostre, al País Basc?
(i segur que m'en deixo)
On és ERC i els seus ideals?
Més ben dit, on són els FETS d'ERC.
Potser en la majoria de coses que he anomenat, ERC s'haurà posicionat, però formant part del govern tripartit, on són els fets, on són els actes?
Les paraules només encisen o atrauen a l'elector.
Els fets confirmen que han fet una bona elecció
Amb paraules no aconseguirem la independència.
Ni la independència, ni la república, ni tant sols un Estat Federal.
Per tant, ERC, per mi, ha perdut tota la seva credibilitat. La va perdre del 2004-2007, però al 2007 la va rematar.
Al seu programa electoral hi tornen a haver-hi frases que commouen els interiors, les consciències.
Que fan pensar que ara és la bona, que ara hi van "en serio", però ja és massa tard.
Crec que no votar-los seria una mena de "càstig" perquè rectifiquin i reconsiderin la situació.
Vaja, que els 2 únics partits que ens representen són aquestos...
En realitat, existeix el corrent de l'EI, Esquerra Independentista, que alberga la ideologia catalanista i independentista, basada en una mirada al futur dels PPCC (han tret el llibre "independència 2014"). (+info)
El problema és que, tot i que hi ha molta gent que comparteix la ideologia i que estaria disposada a crear, construir, formar uns Països Catalans lliures, l'organització brilla per la seva absència, i a l'igual que la història ens relata, les esquerres sempre van sense ordre ni concert, i les dretes sempre s'ajunten.
La solució passa per unir-nos en els temes bàsics que tots compartim i busquem i trobem aquest futur que volem i podem tenir a les mans.
Així que pel vot nacionalista català, o ERC pels que hi segueixin creient, per CiU els que encara defensin el catalanisme o en blanc o nul pels desencantats d'aquest sistema.
Pel vot no nacionalista, hi ha el PP o PSOE, ja coneixem a cadascun. També disposaríem d'IU- IC-V, que ja demostren el què són a la conselleria d'interior amb en Saura i els mossos.
Per la resta, sigueu feliços i no us amargueu gaire amb tot aquest tema.
Salut!
Copa del Rei de Bàsket ==> MVP: RUDY
Avui a les 18.00h partidàs de la copa del Rei, des de Vitòria, la final:
Tau Ceràmica - DKV Joventut.
Ahir es van jugar les semifinals, i el Joventut, després de remuntar dos parcials de 10-0 en contra, es va situar davant al marcador, amb jugades tant inversemblants com la de Rudy Fernández
És un "fenòmenu".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)