dilluns, 21 d’abril del 2008

Segur que som espanyols?

Els catalans som espanyols?

Es pot ser català - no espanyol?

Hi ha gent que diu que com que Catalunya és a dins d'Espanya, ser català implica ser espanyol.

Com si ser tarragoní impliqués ser català.


Bé, doncs per aquesta gent, dir-li que van equivocats.

Catalunya serà una regió d'Espanya (pels fets històrics que ens han conduit a la situació actual), però és innegable que a Catalunya hi ha una llengua pròpia, una cultura, història i territori propi.

Per tant, Catalunya, sigui o no independent, és una nació.

Per tant, existeix la nacionalitat catalana, de manera que existeix Catalunya i els Països Catalans.


Les contradiccions arriben quan un és català, i al ser a Espanya, deixa de ser català per ser espanyol.


I jo pregunto:

Com pot ser possible (que ho és), que si jo fós espanyol, no em pogués fer entendre, PARLANT LA MEVA LLENGUA MATERNA, amb un altre espanyol???

Realment un espanyol comparteix la mateixa nacionalitat que jo, quan NO ens entendríem al parlar cadascú amb la seva llengua materna???


És evident que jo sí que l'entendria perquè sé castellà, però llavors també hauria de ser de nacionalitat anglesa, perquè també sé anglès.


Són evidències il·lògiques, de com podem ser espanyols, si no ens entendriem ni amb altres "compatriotes" ni parlant l'idioma matern.


La nacionalitat no va lligada als estats, sinó a la naturalesa de les nacions.

Existeixen les nacions sense estat, molt sovint agredides i oprimides per un estat que no tolera la plurinacionalitat i que vol imposar la seva nacionalitat per sobre de les nacions sense estat.

Tibet, PPCC, Euskal Herria, Sahara, Escòcia, Palestina, ...

Fins fa poc Kosovo, però afortunadament per ells, ja no viuen sotmesos legalment als serbis.


No obstant, no seria dolent compartir país o estat amb altres nacions, conformant un estat plurinacional, sempre i quan es respecti cada identitat nacional.

Però això a Espanya no passa.

I el sentiment independentista neix quan es veu que estem a un país que no ens vol, no ens respecta, ens volen d'una altra forma, i nosaltres som com som, i no canviarem ni per res ni per ningú.

L'independentisme no vol el mal d'Espanya, sinó vol el bé de Catalunya i dels Països Catalans.

Estant a Espanya, la llengua catalana no és respectada.

La única manera de ser respectada al propi territori és alçar fronteres.

O un hipotètic estat federal, inexistent i lluny de la realitat.


I tot només per voler ser respectat.


La millor manera però, per ser respectat, és que els propis immigrants (sobretot els espanyols), sàpiguen respectar, i aquest ha estat el principal problema en la immigració andalusa, que no s'han adaptat, ja que es creuen que estem a Espanya.


Siguem o no a Espanya (de moment sí), als PPCC no hi deixa d'haver una llengua, la autòctona, i no es pot ni negar, ni silenciar, al contrari, hi hauria d'haver la obligació moral de respectar-la i integrar-s'hi.


Si Espanya no vol ser un estat plurinacional (que està en el seu dret), doncs no hi ha cap problema.

Nosaltres no ens barallarem perquè Espanya sigui plurinacional.

Això s'aclareix aviat, si a Espanya només hi volen espanyols, independència per les nacions sense estat, i s'ha acabat.

Seríem per fi normals, el típic "estat-nació", que NO es compleix a l'estat espanyol.



L'últim exemple, les SELECCIONS NACIONALS esportives, que no són seleccions estatals, sinó que són seleccions de cada nació (mireu Escòcia, Gales, etc.), i que només per respecte als pobles i a les nacions, als PPCC ens pertoquen unes seleccions.


P.S. Ser tarragoní sí que implica ser català, ja que entre compatriotes catalans ens podem entendre parlant la nostra llengua materna.

Entre espanyols, (si ho fóssim), NO ens entendríem parlant amb la llengua materna de cadascú, però entre catalans sí.


Segur que som de la nacionalitat espanyola, si no ens podem entendre en la llengua materna amb altres espanyols?