dissabte, 29 de març del 2008

La lluita armada

en procés

Barça lapidat


Barça lapidat.
29-3-08
Avui el Barça, per mi, ha quedat vist per a sentència, liquidat, lapidat, mort i incinerat.
Ara encara falta esperar què farà el Madrid demà, i com acaba el Vila-Real avui, però el Barça, que en principi hauria de dependre d'ell mateix, ha tornat a fallar.
Ja portem unes 3 o 4 jornades crec, que el Madrid punxa, i el Barça té l'opció de retallar punts.
Avui estàvem a 4 punts de distància. Si el Barça guanyava, es posava virtualment a 1 punt, i amb la derrota del Madrid, només faltaria que al clàssic, qui el guanyés, seria el campió.
No obstant, i tot i que el Madrid ens està donant peixet, el Barça no l'ha aprofitat.
Ja va començar amb l'eliminació a la Copa del Vividor davant d'un València que havia fet un 1-1 a casa.
Molt bé, saps que almenys has de marcar un gol, doncs Rijkaard, per què no fas jugar a Henry des del minut 0'??? Per què fas jugar a Gudjhonsen? (amb tots els respectes).
L'Almeria va ser un punt força dur, ja que el Barça s'avançava, i l'Almeria empatava, amb el resultat final de 2-2.
Però avui amb el Betis ja ha estat el "colmo".
Amb una primera part esplèndida, fantàstica, surrealista, amb un Barça que havia fet el 0-2 en menys de 2 minuts, al 13' i al 16', amb dues jugades que s'iniciaven a Henry i passaven per Iniesta amb finalització d'Etoo-Bojan i Eto'o respectivament.
I amb una segona part on hem vist el Barça de sempre d'aquest any, el Barça especulatiu, que no vol marcar més gols perquè va sobrat (i ja ho veiem!).
I pensava que si el Betis en feia 1, els següents caurien com aigua.
I així ha estat, el Betis fa el primer, i el Barça, enlloc de motivar-se i de voler sentenciar el partit, segueixen enrere.
Abidal, que amb els 2 gols a l'Almeria ell hi estava força implicat, ha tornat a badar, i ha fet un passe enrere a Thuram que de poc que acaba en gol bètic.
A continuació, Abidal, en una cursa dins l'àrea del Barça, enlloc de protegir i tapar forats, s'ha fotut a sobre d'un jugador del Betis: resultat: penal.
Però ai-las! Victor Valdés se la para!
I mentre encara devia estar-ho celebrant, a la jugada següent, després d'un saque de banda, arriba el 2-2.
I no, quan tothom s'esperava un Barça més ofensiu (i amb els canvis ja fets abans de Bojan--> Giovanni, i Yaya-->Gudj.), resulta que es torna a tancar en defensa (no crec que hagin fet gaires xuts no, a la 2a part).
I si el Barça necessitava el 3r gol per retallar distàncies amb un Madrid que no ho està acabant d'aprofitar, Edu marca el 3r gol del Betis, resultat final 3-2.
El Betis, després d'una horrible primera part i amb el resultat a la mitja part de 0-2 ha estat capaç de remuntar tot un senyor partit, contra un Barça, que no és poc (o almenys no ho hauria de ser), i no ha solament empatat, sinó que ha aconseguit un 3-2.
I el Barça, un partit que el tenia encaminat, que només li faltava un o dos golets més per arrodonir un partidàs colossal, amb una primera part magnífica, s'ha deixat escapar, com si s'hagués acabat la gasolina, han punxat de mala manera, fent un ridícul espantós, i acabant amb totes les il·lusions.
Més d'un barcelonista, després de la derrota contra el València, ja havia tirat la tovallola.
Jo fins avui m'hi havia resistit àmpliament, creia que la lliga i la Champions encara eren possibles.
Bé, en realitat, sóc força ilús, i crec que tant la Lliga com la Champions, fins que no ets matemàticament exclòs, encara tens opcions.
Almenys la Champions es veu més assequible, que no pas una lliga on el líder està a 4 punts, i tens l'oportunitat d'acabar la jornada a 1 punt, però tanmateix pot ser que s'acabi la jornada a 7 punts, que és el que em temo.
Acabar a 7 punts significa:
1- guanyar el clàssic, i posar-se a 4 punts.
2- que aquests 4 punts -- 2 partits -- el Madrid els perdi. I naltros els guanyem, esclar.
De moment, ara mateix no sé quantes, però el Barça ja duu forces ocasions d'aquestes de retallar punts llançades per la borda, i sembla que sigui "la setmana que ve ja retallarem".
A aquest pas es passaran les jornades i s'haurà acabat la lliga que encara haurem de remuntar els punts.
El Madrid no són ximples (o potser sí), però en principi no crec que sigui tan "pardillos" com per deixar-se escapar la lliga (el Barça l'any passat sí que ho va ser, de pardillo).
Vaja, que amb aquesta crítica, espero que m'equivoqui i que el Barça ressuciti a la lliga, i aconsegueixi aquesta Champions tant necessitada.
Rijkaard no es mereix marxar per la porta de darrere.
Si us plau Barça, un últim esforç per donar-li a Rijkaard la "despedida" que es mereix, si és que deixa el Barça a final de temporada.
Aquesta derrota és més un factor psicològic que res.
Encara hi ha jornades.
L'esperança és lo últim que es perd.
Si lluites pots perdre, però si no lluites estàs perdut.
Apa, salut!