Ibarretxe, el terrorista.

L'altre dia es va produir la "cimera" entre Zapatero i Ibarretxe.

El motiu: deixar clar una vegada més que voler fer un referendum és una cosa pròpia de Satanàs.

Fer un referèndum és un acte delictiu, propi d'un dictador sense escrúpols.

Fer un referèndum és un acte antidemocràtic i que atempta contra la integritat dels habitants.

Voler saber què opina la població és una cosa que, de fer-la, et converteixes en terrorista.



Un acte més que demostra lo lluny que està Espanya d'arribar a una democràcia.

Un motiu més per demostrar que encara estem en una llarga transició, que encara tenim seqüeles del franquisme, on es fa evident la por que tenen per reconèixer que a Espanya no només hi ha la nació espanyola.

No demanem l'impossible, només que se'ns respecti.


La situació a Euskal Herria, com als Països Catalans, és tant fàcil com fer un referèndum, i saber QUÈ opina i QUÈ VOL la gent, en un acte democràtic com és un referèndum, que no és nociu ni fa cap mal a ningú.

I un cop això, un cop la gent es reivindica en la seva unitat nacional pròpia (que no ens la inventem, sinó que és la que hi ha), que se'ns deixi viure, a dins o a fora d'Espanya, però com a nació que som.


Podríem formar part d'un estat espanyol federal, articulat, que albergui a vàries nacions.

Però si Espanya només vol ser ESPANYOLA, tal i com és en l'actualitat gràcies a la grandissima constitución española, els catalans (almenys) no hi tenim lloc, no hi cabem, i per tant, ni ens hi sentim identificats, ni hi volem viure-hi.

Quines solucions tenim? O l'exili, o el canvi.

I si optem pel canvi, què podem fer?

Hi ha qui pensa fer la lluita armada, com ETA, i personalment, crec que s'equivoquen.

La solució per aconseguir el canvi es pot aconseguir per varies vies.

Hi ha qui pensa que el nacionalisme moderat com CIU és lo adequat.

Hi ha qui pensa que l'independentisme, que és el mateix però sense ganes de seguir estant a Espanya, és lo correcte. Però de moment no hi ha representació política mentre EI no prengui força a la desapareguda ERC, que ara es podria definir com IEC Izquierda española de Cataluña.


De totes maneres, fer un referèndum, com vol Ibarretxe, no és cap delicte, ni fa cap mal a ningú.

Potser serà il·legal, però perquè ho diu la Constitució.

I vet aquí, ja hi tornem.

Quin valor té el que digui la constitució?

És que potser és la biblia? És que l'ha fet Déu, la constitució?

Ens enrecordem de qui ha fet la constitució?

Ens enrecordem de qui va posar la monarquia?

Ens enrecordem de Franco i del govern que el va succeir (UCD)?


Ens enrecordem que la constitució hauria de tenir o d'haver tingut un caràcter temporal, només de transcisió després de Franco, i no permanent per més de 30 anys?


Però no, ara resulta que una constitució obsoleta és la paraula de Déu, i que si no es compleix, s'és antipatriota, terrorista i inhumà, satànic i delinqüent.


Potser que ens replantegem i que es replantegin si tant íl·legal és fer un referèndum.

I que sospesin quins mals fa un referèndum.


Sembla que els espanyols prefereixin el terrorisme abans que un referendum.


Si més no, els posen al mateix nivell.



I no entenc com hi pot haver gent que no vol la llibertat d'aquell qui la desitja, i que vol que s'imposi la seva manera de viure, la seva nacionalitat, a sobre d'aquells qui no la tenen, i no perquè no volen, sinó perquè les coses són així.


Ibarretxe, segueix endavant, segurament et perseguiran perquè voler la pau és ser terrorista.

La llibertat, però, és per qui la busca.


L'esperança és lo últim que es perd.


Lluitant (en sentit metafòric, esclar) es pot perdre, però si no es lluita estem perduts.


Salut i llibertat.

Tribunal Constitucional...

Últimament estem acostumats a sentir coses més insòlites.

Una de les quals és el del Tribunal Constitucional.

Per començar, aquest òrgan ja comença a fer pudor en el moment en que es diu "constitucional", o sigui, de la constitució, aquell text obsolet que és com la biblia per als espanyols.

Doncs aquest Tribunal Constitucional (TC) ha de decidir pròximament què fer amb el recurs contra l'estatut (al ser anticonstitucional, i en realitat, l'és, perquè el que calia fer és canviar les regles del joc de la constitució, més que res perquè són unes regles que ofeguen a la nostra nació), i també sobre la llei dels matrimonis gays.


La notícia però, era pel cas que han tancat sobre la violència de gènere.

Últimament el govern del PSOE havia aprovat una llei que diu que és més criminal (més apenat) que un home mati a una dona que no pas que una dona mati a un home.

Es basen en l'argument en què el 99% dels casos és d'homes que maten a dones, i per tant, és més freqüent que els homes matin a les dones.


I es va presentar el recurs corresponent. I el rebuig d'aquest recurs ha estat la resposta d'aquest TC.


I en realitat, no s'entén.

No s'entén que un mateix fet, que és matar, l'assessinat, sigui més dolent si ho fa un home que si ho fa una dona.

Que hi hagi una freqüència alta d'uns i no d'altres, no significa que estigui més mal fet.

Es creuen que augmentar les penes pels homes ho solucionarà?

Les penes s'han d'augmentar o disminuir, no només perquè hi hagi algu que en cometí més, sinó perquè la importància de la pena ho mereixi.


És a dir, que és més criminal que un alemany mati a un jueu, que no pas que un jueu mati a un alemany????

Perquè hi ha molts més alemanys que van matar a jueus que no pas al revés.



El món gira al revés, i cada dia més.



Amb aquest veredicte, on la lògica i la realitat es perden per complet, ja podem esperar qualsevol cosa sobre l'Estatut, ja que si la violència de gènere, que no té nacionalitats, ja s'ha perdut el nord per complert, amb el cas de l'Estatut ja pot passar qualsevol cosa.

Aquests dies arriben les notícies de detencions d'etarres.

Vàries qüestions:

Són realment els detinguts els anomenats terroristes? És realment aquest "Thierry" el nº1? O és una mentida per donar-se importància de les seves detencions?

Bé, mentre hi hagi proves, no hi ha res a dir.

Aquesta gent etarra només destorba.

Els ideals potser seran legítims, però la violència no entra dins les regles del joc. I no em refereixo a les regles constitucionals, que no tenen validesa ni legitimitat moral, ja que es tracta d'una constitució de la por de fa 30 anys. Em refereixo a les regles del joc de la humanitat, de les persones.

Es pot ser partidari de la qüestió més evident i lògica del món, però amb violència no hi pot haver democràcia.


Ara bé, i això va per Zapatero, amb censura i amb prohibicions tampoc hi ha democràcia.

Fent callar als polítics no espanyols i rebutjant mecanismes democràtics com el referendum, això tampoc és democratic (per tant, no democràtic).


I bé, per acabar, no cal ser una eminència per saber que ETA no tardarà a respondre.
Esperem que no facin gaire mal, però és lògic que després de la demostració de força de la policia, i anant cantant als 4 vents que han detingut als caps de la banda armada, és evident que ara toca fer la demostració de poder als activistes, i per tant, atemptaran.

I finalment, només em queda dir que la violència d'ETA és condemnable i cal fer-ho, però tampoc podem oblidar la violència impune de grups d'ultradreta, ni tampoc la violència verbal i moral que promou quotidianament partits espanyolistes com el PP, i també el PSOE.


Perquè de terroristes, no només n'hi ha d'esquerres.

Malparlats!!!

M'encanta el gran català que parla Montilla i/o molts altres, Manuela de Madre, Chacón, etc...

No s'entén que hagi arribat com a president de la generalitat (i gràcies als botiflers d'erc, o sigui, començant per puigcerkós) un paio que no sàpiga dir les "s sonores" (o sigui, sempre fa les s "sordes", úniques en castellà), no sap fer les vocals àtones (o sigui, neutres), ni els dígrafs (tg, ...), i a més a més, la gran quantitat de barbarismes i castellanismes.

Cada cop que obren la boca és per a xafar-lo una mica més.

I per fer venir nàusees als que ho escolten.

Prou malparlats! Apreneu a parlar-lo bé, que ja seria hora...