divendres, 6 de juny del 2008

Siguem sincers, en tenim enveja

Hem de ser sincers. El que ens passa als catalans és que tenim enveja de la selecció espanyola.

I no només d'ells, sinó tenim enveja de totes les nacions que tenen seleccions pròpies.

Perquè nosaltres, que som una nació, també volem tenir una selecció esportiva pròpia, però no ens deixen.

I clar, és llavors quan ens entra la ràbia i l'odi, que el descarreguem contra la selecció espanyola, la -roja-, i desitgem que perdi, quan en realitat, els espanyols estaran contents amb la seva selecció.


I el que ens passa a nosaltres és que volem ser com ells, i tenir també seleccions pròpies.

Però a l'igual que moltes nacions sense estat, oprimides per l'estat on són, ens hem d'aguantar, i molts cops no sabem si anar a favor o en contra de la nació de l'estat, que en cap cas ens representa, però que sí que té jugadors de la pròpia nació no reconeguda.


Vaja, que quan s'ajunta política amb esport, això peta, i és una merda.

No es pot barrejar l'esport amb política, perquè quan passa, hi ha problemes com aquest.


I és que l'Eurocopa, és un campionat de nacions, on hi juguen els combinats nacionals, o sigui, de cada nació, i que jo sàpiga, és cert que existeix la nació espanyola, però també és cert que existeix la nació catalana, independentment de la espanyola, ja que la nació catalana no està dins de la nació espanyola... cap nació pot pertanyer a altres nacions!!

Ara bé, si parléssim d'estats, llavors sí, llavors seria l'estat espanyol, que té vàries nacions al seu interior.


Mirem a Escòcia, ..., als jocs olimpics, si no m'equivoco, s'hi va per estats, per països, i no s'hi poden presentar Escocia com a tal, sinó que s'hi va com a regne unit.

Tot i que encara hi ha deficiències, xq a moto gp o a F1, si ens fixem en les nacionalitats, també els posen com a britànics, i ells són escocesos.


Vaja, comprovat, quan barregem esport i política, això s'emmerda.

Avantmatx: Prèvia del congrés d'ERC

Bé, ja era hora que arribés el dia en que es veiessin les cares les 4 parelles que representen els 4 corrents ideològics que hi ha dins d'ERC.

I és que ERC ha passat de ser un partit de resistència, d'oposició, defensant unes idees, les independentistes, a tenir molts seguidors, molts votants.

Van aconseguir una cosa difícil: Conscienciar al poble, o a molta gent del poble.

I després d'això??

Doncs no s'ha sabut administrar.


I el cas és que aquesta gent independentista, aquesta massa social seguidora de l'independentisme, segueixen amb la il·lusió de poder viure en català, en llibertat, però es veuen representats en l'àmbit de la política.

Perquè resulta que ERC, després del 1r tripartit, que va trencar esquemes després de 23 anys de Pujolisme, de CiU, es va produir al 2003, després de la majoria absoluta del PP, i formar govern amb ERC+PSC+IC-V, doncs era un bon front d'esquerres per evitar al PP.

Ara bé, després del 1r tripartit, amb les 1001 xapusses que hi va haver, sobretot la d'un Estatut que el van retallar per tot arreu, i ens el vam haver de menjar (i ves que no el retallin...), i això que ja era govern de PSOE!, va arribar el 2006 amb altre cop les eleccions (anticipades, aquest cas), i aquí es va produir la gran cagada, des del meu punt de vista.

I és que amb un govern de PSOE, el que convenia per Catalunya era que ERC s'aliés amb CiU, per fer un front catalanista, perquè la política d'esquerres ja ens la donava el PSOE a Madrid, i el que convenia era reforçar a la nació catalana amb política de criteri.

I no se'ls va ocurrir res més (i com a arquitecte, Puigcercós), de tornar a caure al parany, a fer un altre tripartit, aquest cop però, per no pactar amb Mas, i fer president a un ESPANYOL (andalús, per concretar), i per tant, NO CATALÀ, i el que és més greu, que NO SAP PARLAR BÉ EL CATALÀ (no sap dir les "s" sonores, etc.).

Vaja, trobo una aberració que es faci president a un personatge que no sàpiga parlar ni la pròpia llengua, però encara és més aberrant quan, qui ho decideix, qui té la CLAU, és la pròpia ERC.

I va ser la pròpia ERC que va voler tornar a estar al poder a qualsevol preu.

I això es va pagar molt car en la opinió pública, i en les eleccions espanyoles de 2008, on van deixar d'aconseguir 300.000 vots.

I el cas és que no és que els 300.000 vots deixessin de votar a ERC perquè canviessin de mentalitat, ans el contrari.

Jo sóc un dels 300.000 que no va votar a ERC com a vot de càstig, perque les coses no es fan bé.
I són vots que si les coses a ERC milloren, tornaran, perquè som gent que no tenim representació política de les nostres idees (igual que a Euskadi, però sense que ens ho prohibeixin, ja ens ho dinamitem naltros mateixos des de dins).

I en el sentit de que votar a ERC és un premi, i no es mereixen cap premi, quan només volen estar al poder sense imposar el seu criteri. Ja els està bé que mani PSC-Montilla, i que faci el que vulgui, com si tingués majoria absoluta, a costa dels votants d'ERC, que tenen unes ideologies que no es duen a terme, ni estan al govern!

I aquest és el principal problema que té ERC.

Que sap fer molt bé la oposició, però a l'hora de manar, té com un "gatillaso", i li fa por expressar lliurement el que pensen, i el que la gent els ha votat, i mentres estiguin al poder, que facin els socialistes, que ja anirem callant.

En primer lloc, el més flagrant va ser fer president (ERC) a Montilla, espanyol.

En segon lloc, múltiples coses, com el transvassament, on es va arribar a fer el patètic ridícul de estar tant al govern com a l'oposició.

Perquè si ERC no volen manar, que s'estiguin a l'oposició, i ja està, ningú els obliga a manar.

Però si es presenten amb un programa i amb unes idees, i la gent els vota perquè coincideixen amb les seues pròpies idees, el mínim que han de fer és lluitar perquè es duguin a terme, i sobretot si estan al govern i són ells qui manen!!

De què o de qui tenen por? Si ha estat el poble qui els ha escollit! No volem arribar a la independència? Esperarem fins al 2014, perquè llavors ja ens hagin tallat les ales i qualsevol cosa que diguem sigui delicte?

Perquè si seguim callant, al final arribarem a aquest punt.


Amb el trasnvassament va ser massa, un partit-ERC- que està en contra, que calli i deixi fer als socialistes.

I ara amb la 3a hora de castellà, Montilla ha vist que a dins d'ERC hi ha més espanyolistes i menys espanyolistes, i per no obrir més ferides, ho han aplaçat.


Anant al gra, a ERC es presentaran 4 candidats:

-Puigcercós - Ridao.
-(Carod) Niubo- Benach.
-Uriel-Renyer
-Carretero-Carandell


Puigcercós-Ridao serien els més conservadors, més tocant a CiU i a un independentisme de cobrar i no fer res, de deixar que facin els PSC, que els vots s'aconseguiran per fallos dels altres i no per mèrits propis. Amb una xuleria i prepotència excessiva pel meu agrat, i amb una bona dosi de centralisme (sí, centralisme a Catalunya), ideòleg del 2n tripartit, no li veig sortida. Amb ell no aconseguirem la independència ni que ens la donguessin.

Niubo (Carod)-Benach. Carod té bones intencions. Ambdós son de la província de Tarragona, o sigui, no gaire centralistes, em cauen bé. Carod no ha fet mai res amb mala intenció, sempre ha buscat el bé dels PPCC, sense afectar a Espanya ni a Europa. No li veig cap defecte, excepte que la seva imatge ha empitjorat per alguns. Crec que convenen canvis, la seva lluita amb Puigcercós ha fet empitjorar a ERC, i per tant, crec que cap dels dos mereixen presidir ni ser el secretari general d'ERC.
Com dos nens castigats, jo els posaria de cara a la paret als dos.

Carretero-Carandell. Bé, reagrupament.cat, un corrent crític, potser excessivament radical, però que no fan mala pinta, ans al contrari, tenen les idees ben clares, i semblen una bona opció de futur.

Uriel-Renyer. Per mi, si no aconsegueixen posar-se al davant, ERC està perduda.
Es tracta del corrent crític d'Esquerra Independentista (EI).
Tota la ideologia independentista dels PPCC la tenen EI concentrada, i sense cap manipulació ni adaptació.
És l'independentisme social, pur i dur, amb tots els seus pros, i sense cap contra.
És un resum de tots els anteriors, i no els falta res, ni els sobra prepotència.

Si Uriel Bertran no aconsegueix liderar a ERC, ERC estarà perduda, entrarà en una forta decadència.

Inclús crec que si Bertran no aconsegueix liderar a ERC, caldria replantejar-se escindir-se i formar EI, com un partit únic, perquè és prou sòlid i pot abosrvir ràpidament votants de ERC i de CiU, perquè a CiU, senyors, hi ha CDC i UDC, i els votants de CDC i EI no tenen gaires diferències.
La diferència entre EI i CDC és potser un caràcter més de centre-dreta a CDC, i més conservador, que es conformen en ser a dins d'Espanya mentres siguin lliures, i a EI, s'és més d'esquerres, i no es conformen a ser dins d'Espanya, perquè és una realitat que estant a dins d'Espanya mai serem respectats, i per tant, per ser respectats ens cal ser independents, perquè mentre estiguem a dins d'Espanya, sempre ens voldran absorvir i sempre serem una minoria, una resistència.

Però malgrat les diferències d'esquerra-centre-dreta, el projecte d'EI fa canviar la manera de veure les coses, de tal manera que, si Bertran no aconseguís guanyar les primàries del superdissabte de demà, caldria que s'ho replantegés, perquè acabaríem amb ERC, però amb el bon sentit, ja que EI seria molt millor que ERC.

Demà hi haurà la possibilitat d'adreçar a ERC, perquè deixi de ser "esquerra.cat", perquè es deixi estar de la polítiques d'esquerres pròpia del tripartit, i passi a ser altre cop REPUBLICANA, que ho està oblidant bastant, i de CATALUNYA, que ho ha oblidat del tot.

Demà serà l'oportunitat perquè ERC torni a ser un partit independentista, per tant, que segueixi el corrent crític d'EI, que reuneix la ideologia independentista sense excloir res.

I si Uriel guanya per poc o no aconsegueix guanyar, el millor que podria passar és que se l'escoltés, s'agafés com a líders als legítims guanyadors, però la ideologia fos la d'EI, perquè és la correcte, la que cal seguir per anar pel bon camí.

És la ideologia de tants votants insatisfets, és la ideologia que si es dués a terme, ERC (EI) aconseguiria majoria absoluta, n'estic segur.

Ara bé, si Uriel no guanya, el pitjor que pot passar és que calli per sempre, i EI quedi en l'oblit.


Serà el final de l'independentisme polític.


Els espanyolistes- PSOE, PP- hauran guanyat la batalla, ja que ens hauran exclòs de la política, i com als bascos, només ens quedarà el carrer per lluitar, la qual cosa és il·legal, segons les pròpies normes de la pseudodemocràcia espanyola.



ERC, demà tens l'oportunitat de retornar per on has d'anar. Aprofita-ho.



I si no guanya Uriel, espero equivocar-me en tot el que he dit, ja que guanyi qui guanyi, tant sols desitjo que, quan vagi a votar i vegi els polítics a la televisió, em senti orgullós d'un partit independentista, i no com ara, que veient la TV, em fa vergonya veure que uns xupòpteros com aquests s'aprofiten dels sentiments de tot un poble, i a sobre, a les TV Espanyoles i a la COPE, etc., cada dia es freguen més les mans al veure que això no pinta bé pel catalanisme.


Per cert, el Mas també està al tanto, perquè si això no anés bé, sap que molts votants, abans de permetre altre cop PSOE-PP, votarien a CiU, tot i que tot és mal que mata.


Les CUP, sens dubte, és el que cal votar, i la CUP també segueix la ideologia de EI.


Sort a tots.