DKV Joventut: Final temporada 2007-08

Final de temporada pel DKV joventut.

1 Copa del Rei.

1 Copa ULEB.

1 Lliga Catalana.

Passaport per a l'Eurolliga.

2n de la lliga regular amb el mític partit contra el madrid de 93-101, amb grandissimes defenses i 35 punts de Bullock i 30 de Rudy.

I bé, ha caigut a semifinals contra el Barça, on el primer partit 90-93 el Joventut el va deixar escapar per culpa de fallos molt tontos sota els aros, i també degut al cansament acumulat, però en uns play-offs no hi poden haver excuses, i el Barça ha estat superior.

Al 2n partit de la sèrie, se l'ha endut el Barça per 85-71, 14 punts de diferència, un cop havent anul·lat a Rudy (10 punts), mig lesionat del colze en un xoc amb Lakovic, el DKV no va saber guanyar i forçar el 3r partit. A més a més, Rudy ha trencat la ratxa de 69 partits seguits anotant almenys un triple per partit, aquí s'ha quedat la seva marca.

Reflexions (II)

Els tibetans són xinesos??
Els Catalans són espanyols??

Tot i que l'actual situació política i repressiva no és igual (però s'hi assembla...), la situació nacional és la mateixa.

Els PPCC són una nació sense estat, dins d'un altre estat amb vàries nacions, i amb l'espanyola com a dominant, que es vol imposar per damunt de tots els habitants de l'estat, siguin o no d'aquesta nacionalitat.

No per ser de l'estat espanyol s'ha de ser forçosament espanyol.

Ser espanyol és una nacionalitat, per tant, ser de la nació espanyola.

Ser català és una nacionalitat, per tant, ser de la nació catalana.

Es pot ser català, no espanyol, resident a l'Estat Espanyol, però sense ser de la nacionalitat espanyola.

El problema és l'associació de estat-nació, i el problema ve quan no es té en compte que hi ha molts ESTATS SENSE NACIÓ, sovint oprimits per la nació que té l'estat, per colonitzar-la.

Tibet (igual que Kosove fins fa poc) està igual que Catalunya. És una nació sense estat, que es troba en un estat (xina), on la nació xinesa fa el mateix que la espanyola: negar i intentar eliminar les demés nacions.


La solució la tindríem en què cada nació pogués viure en llibertat.

Això seria l'autodeterminació de les nacions, dels pobles.



Els tibetans són xinesos només pel fet d'estar a l'estat xinès?

Així doncs, estar dins d'un estat, tot i no compartir nacionalitat, t'otorga la seva nacionalitat?

T'hi pots sentir reflectat, identificat, integrat?
Encara que no tinguis cap tret nacional, se't pot imposar ser d'una nacionalitat, tot i ser d'una altra, només pel sol fet d'estar en el país imposador?

Apliqueu les respostes dels tibetans pels catalans.


Les 2 corrents majoritàries són:

a) Sí, el fet d'estar en un país X et dona la nacionalitat X, ja que la teva nacionalitat no és reconeguda (ni tant sols existeix, te la inventes!), i encara que no comparteixis RES, o comparteixis tant tu com qualsevol altre habitant del món, el sistema és així, per ser d'un país multinacional o plurinacional, ets de la nacionalitat "dominant", ja que les altres no estan reconegudes.
És estúpid que siguis d'aquella nacionalitat encara que no en tinguis cap tret, però no ho has pogut decidir tu, t'ho ordena Franco i els seus deixebles, com el Rei.

b) No, un és de la nacionalitat de la seva nació, tingui o no tingui estat propi.


Escolliu la que volgueu.

Penseu però, que amb la vostra decisió, hi ha una resposta que, de respondre-la, un demostra al món que no respecta a les persones, i amb l'altra, es demostra que les nacions sense estat també existeixen i tenen el seu dret a existir i a viure dignament.

Reflexions (I)

Qui té poder o la potestat per obligar a algú a parlar una llengua o una altra?

(Són els interlocutors qui decideixen en quina llengua comunicar-se, i no es pot tolerar que un dels dos interlocutors imposi la seva llengua per sobre de l'altre, quan aquest també està en el seu dret de voler ser entès en la seva llengua, ALMENYS A CASA SEVA)

El que sí que s'ha de fer és FER RESPECTAR LA LLENGUA pròpia de cada territori del món.

I no s'ha de fer respectar només pels propis habitants, sinó també l'han de respectar els nouvinguts, immigrants, inclosos els espanyols, ja que són d'una altra nació, en el procés anomenat ADAPTACIÓ i INTEGRACIÓ

No és lògic que espanyols vinguin, i al ser ESPAÑA, puguin viure plenament en castellà en un lloc on no s'hi parla el castellà com a llengua pròpia, sinó que la llengua autòctona és el CATALÀ, i encara que estiguem a Espanya o a la Xina, la nació EXISTEIX.

No es pot obligar a ningú a parlar cap llengua, cadascú és lliure de parlar en la que vulgui (o pugui), i els interlocutors són qui tenen el dret de decidir en quina llengua conversar.

Això sí, per la convivència, convé l'adaptació dels nouvinguts, que han d'aprendre (com a norma moral i social) la llengua del territori, del lloc, i no voler fer canviar el lloc imposant la seva, com a imperialisme.

I malgrat que els PPCC estiguin dins de l'Estat Espanyol, s'ha de respectar la realitat que als PPCC hi ha la llengua catalana, i no té cap sentit que la constitució espanyola obligui a conèixer una llengua que no és la pròpia del territori. (si l'aprenem és per viatjar, i no per viure el dia a dia. Ara estic parlant de la llengua com a ús social diari. En cas de haver de mobilitzar-se, és evident que si vaig a territori de parla castellana, m'hauré d'aprendre el castellà, i a llocs de parla anglosaxona, l'anglès, però no per això seré anglès, per saber anglès!!)

És un exemple, una mostra, que Catalunya i els PPCC no mereixen estar a Espanya, perquè obliguen als catalans a conèixer una llengua que no és la seva, a més a més de no reconèixer la seva realitat nacional ni els seus drets com a tal nació.

No podem estar tranquils en un país on no ens volen com som, ni ens deixen ser públicament tal com som, per tant, ens retallen la llibertat, a més a més de voler-nos fer canviar (i a les grans ciutats ho comencen a aconseguir).

És il·lògic que al 2008 estiguem en una pseudodemocràcia basada, com a peça fonamental, en un text que és la Constitució, elaborat per polítics (no per Déu ni res semblant), després d'una dictadura, on qualsevol text és millor que res (evidentment), però aquesta Constitució de la POR és un text on es manifesta una vegada més les ganes de silenciar i negar la veritat, que és la d'un Estat Espanyol plurinacional, mentre les nacions sense estat no siguin independents.

Intenten destruir el rastre de les nacions que no siguin la espanyola.

Ibarretxe, el terrorista.

L'altre dia es va produir la "cimera" entre Zapatero i Ibarretxe.

El motiu: deixar clar una vegada més que voler fer un referendum és una cosa pròpia de Satanàs.

Fer un referèndum és un acte delictiu, propi d'un dictador sense escrúpols.

Fer un referèndum és un acte antidemocràtic i que atempta contra la integritat dels habitants.

Voler saber què opina la població és una cosa que, de fer-la, et converteixes en terrorista.



Un acte més que demostra lo lluny que està Espanya d'arribar a una democràcia.

Un motiu més per demostrar que encara estem en una llarga transició, que encara tenim seqüeles del franquisme, on es fa evident la por que tenen per reconèixer que a Espanya no només hi ha la nació espanyola.

No demanem l'impossible, només que se'ns respecti.


La situació a Euskal Herria, com als Països Catalans, és tant fàcil com fer un referèndum, i saber QUÈ opina i QUÈ VOL la gent, en un acte democràtic com és un referèndum, que no és nociu ni fa cap mal a ningú.

I un cop això, un cop la gent es reivindica en la seva unitat nacional pròpia (que no ens la inventem, sinó que és la que hi ha), que se'ns deixi viure, a dins o a fora d'Espanya, però com a nació que som.


Podríem formar part d'un estat espanyol federal, articulat, que albergui a vàries nacions.

Però si Espanya només vol ser ESPANYOLA, tal i com és en l'actualitat gràcies a la grandissima constitución española, els catalans (almenys) no hi tenim lloc, no hi cabem, i per tant, ni ens hi sentim identificats, ni hi volem viure-hi.

Quines solucions tenim? O l'exili, o el canvi.

I si optem pel canvi, què podem fer?

Hi ha qui pensa fer la lluita armada, com ETA, i personalment, crec que s'equivoquen.

La solució per aconseguir el canvi es pot aconseguir per varies vies.

Hi ha qui pensa que el nacionalisme moderat com CIU és lo adequat.

Hi ha qui pensa que l'independentisme, que és el mateix però sense ganes de seguir estant a Espanya, és lo correcte. Però de moment no hi ha representació política mentre EI no prengui força a la desapareguda ERC, que ara es podria definir com IEC Izquierda española de Cataluña.


De totes maneres, fer un referèndum, com vol Ibarretxe, no és cap delicte, ni fa cap mal a ningú.

Potser serà il·legal, però perquè ho diu la Constitució.

I vet aquí, ja hi tornem.

Quin valor té el que digui la constitució?

És que potser és la biblia? És que l'ha fet Déu, la constitució?

Ens enrecordem de qui ha fet la constitució?

Ens enrecordem de qui va posar la monarquia?

Ens enrecordem de Franco i del govern que el va succeir (UCD)?


Ens enrecordem que la constitució hauria de tenir o d'haver tingut un caràcter temporal, només de transcisió després de Franco, i no permanent per més de 30 anys?


Però no, ara resulta que una constitució obsoleta és la paraula de Déu, i que si no es compleix, s'és antipatriota, terrorista i inhumà, satànic i delinqüent.


Potser que ens replantegem i que es replantegin si tant íl·legal és fer un referèndum.

I que sospesin quins mals fa un referèndum.


Sembla que els espanyols prefereixin el terrorisme abans que un referendum.


Si més no, els posen al mateix nivell.



I no entenc com hi pot haver gent que no vol la llibertat d'aquell qui la desitja, i que vol que s'imposi la seva manera de viure, la seva nacionalitat, a sobre d'aquells qui no la tenen, i no perquè no volen, sinó perquè les coses són així.


Ibarretxe, segueix endavant, segurament et perseguiran perquè voler la pau és ser terrorista.

La llibertat, però, és per qui la busca.


L'esperança és lo últim que es perd.


Lluitant (en sentit metafòric, esclar) es pot perdre, però si no es lluita estem perduts.


Salut i llibertat.

Tribunal Constitucional...

Últimament estem acostumats a sentir coses més insòlites.

Una de les quals és el del Tribunal Constitucional.

Per començar, aquest òrgan ja comença a fer pudor en el moment en que es diu "constitucional", o sigui, de la constitució, aquell text obsolet que és com la biblia per als espanyols.

Doncs aquest Tribunal Constitucional (TC) ha de decidir pròximament què fer amb el recurs contra l'estatut (al ser anticonstitucional, i en realitat, l'és, perquè el que calia fer és canviar les regles del joc de la constitució, més que res perquè són unes regles que ofeguen a la nostra nació), i també sobre la llei dels matrimonis gays.


La notícia però, era pel cas que han tancat sobre la violència de gènere.

Últimament el govern del PSOE havia aprovat una llei que diu que és més criminal (més apenat) que un home mati a una dona que no pas que una dona mati a un home.

Es basen en l'argument en què el 99% dels casos és d'homes que maten a dones, i per tant, és més freqüent que els homes matin a les dones.


I es va presentar el recurs corresponent. I el rebuig d'aquest recurs ha estat la resposta d'aquest TC.


I en realitat, no s'entén.

No s'entén que un mateix fet, que és matar, l'assessinat, sigui més dolent si ho fa un home que si ho fa una dona.

Que hi hagi una freqüència alta d'uns i no d'altres, no significa que estigui més mal fet.

Es creuen que augmentar les penes pels homes ho solucionarà?

Les penes s'han d'augmentar o disminuir, no només perquè hi hagi algu que en cometí més, sinó perquè la importància de la pena ho mereixi.


És a dir, que és més criminal que un alemany mati a un jueu, que no pas que un jueu mati a un alemany????

Perquè hi ha molts més alemanys que van matar a jueus que no pas al revés.



El món gira al revés, i cada dia més.



Amb aquest veredicte, on la lògica i la realitat es perden per complet, ja podem esperar qualsevol cosa sobre l'Estatut, ja que si la violència de gènere, que no té nacionalitats, ja s'ha perdut el nord per complert, amb el cas de l'Estatut ja pot passar qualsevol cosa.

Aquests dies arriben les notícies de detencions d'etarres.

Vàries qüestions:

Són realment els detinguts els anomenats terroristes? És realment aquest "Thierry" el nº1? O és una mentida per donar-se importància de les seves detencions?

Bé, mentre hi hagi proves, no hi ha res a dir.

Aquesta gent etarra només destorba.

Els ideals potser seran legítims, però la violència no entra dins les regles del joc. I no em refereixo a les regles constitucionals, que no tenen validesa ni legitimitat moral, ja que es tracta d'una constitució de la por de fa 30 anys. Em refereixo a les regles del joc de la humanitat, de les persones.

Es pot ser partidari de la qüestió més evident i lògica del món, però amb violència no hi pot haver democràcia.


Ara bé, i això va per Zapatero, amb censura i amb prohibicions tampoc hi ha democràcia.

Fent callar als polítics no espanyols i rebutjant mecanismes democràtics com el referendum, això tampoc és democratic (per tant, no democràtic).


I bé, per acabar, no cal ser una eminència per saber que ETA no tardarà a respondre.
Esperem que no facin gaire mal, però és lògic que després de la demostració de força de la policia, i anant cantant als 4 vents que han detingut als caps de la banda armada, és evident que ara toca fer la demostració de poder als activistes, i per tant, atemptaran.

I finalment, només em queda dir que la violència d'ETA és condemnable i cal fer-ho, però tampoc podem oblidar la violència impune de grups d'ultradreta, ni tampoc la violència verbal i moral que promou quotidianament partits espanyolistes com el PP, i també el PSOE.


Perquè de terroristes, no només n'hi ha d'esquerres.

Malparlats!!!

M'encanta el gran català que parla Montilla i/o molts altres, Manuela de Madre, Chacón, etc...

No s'entén que hagi arribat com a president de la generalitat (i gràcies als botiflers d'erc, o sigui, començant per puigcerkós) un paio que no sàpiga dir les "s sonores" (o sigui, sempre fa les s "sordes", úniques en castellà), no sap fer les vocals àtones (o sigui, neutres), ni els dígrafs (tg, ...), i a més a més, la gran quantitat de barbarismes i castellanismes.

Cada cop que obren la boca és per a xafar-lo una mica més.

I per fer venir nàusees als que ho escolten.

Prou malparlats! Apreneu a parlar-lo bé, que ja seria hora...

Independència sí, violència no.

Últimament ETA torna a demostrar que no estan acabats.

Gràcies a ells, la situació basca segueix encallada.

Des de l'independentisme, cal reconèixer que ETA destorba, fa nosa, i com va dir el Lehendakari, a més a més mata.

Amb la lluita armada pel mig, en aquesta pseudo-democràcia, no es pot avançar.

Més que res perquè és incoherent amb els principis que es busquen: Si es vol la pau, s'ha d'aconseguir mitjançant la guerra?


Així doncs, no barregeu ETA amb l'independentisme.

Aquest és l'objectiu que té el PP (que qui sap si té nexos amb ETA...), que li convé que hi hagi agitació a Euskañ Herria.

I és molt fàcil endevinar el perquè.


Si a Euskadi hi ha violència i terrorisme, aquesta situació impedeix qualsevol contacte, ni tant sols polític.

Així mateix, si no hi hagués terrorisme, potser es posarien en marxa mecansimes democràtics perquè el poble decidís (o no).

Però mentre hi hagi ETA, no es deixarà escoltar la paraula del poble, ja que el PP no tardarà a atribuir-la a ETA.


No obstant, per molt que faci ETA, ara als mitjans de comunicació treuen als "radicals" abertzales (o sigui, nacionalistes), gent, i no pas jove, que pel sol fet de pensar d'una manera, ja se'ls atribueix de radicals i de terroristes.



Independència sí, violència no.

És trist... (controvèrsies)

És trist que hagi de ser el govern d'Aragó qui posi els punts sobre les i's.

És trist que una pífia de tripartit "2" sigui més perjudicial que el propi govern espanyol.

És trist que ens donguin pel cul a tots els que no siguem dels 5,5 milions de barcelonins.

És trist que es puguin omplir piscines i regar jardins amb l'aigua que s'expropiï de pagesos i arrossers.

És trist que estiguin més preocupats pel turisme que per la pròpia satisfacció i que la pròpia justícia i igualtat dins d'un mateix territori.

És trist que ni tant sols dins de la mateixa nació ens poguem posar d'acord, o es vulguin posar d'acord... així mai deixarem de ser jurídicament espanyols.

És trist que hi hagi polítics que el poder els canviï, tant de ERC com de ICV, fins a tal punt que es podrien confondre amb els espanyolistes.

És trist que no sigui el mateix que una dona mati a un home, que un home mati a una dona.
Per molts que se'n cometin, el crim és el mateix.
(com si un alemany matés a un jueu fos més criminal que un jueu que matés a un alemany).

És trist que la nostra llengua catalana sigui, i es confirmi, cada dia, com a llengua domèstica no apta per a la vida pública.

És trist que ens diguin que som de la mateixa nació que altres persones, amb les quals no ens podrien arribar a entendre ja que parlem llengües maternes diferents (segur que una nació -espanyola- pot tenir més d'una llengua???)

És trist que encara hi hagi gent que gaudeixi veient torturar i assessinar a animals com els braus (toros).

És trist que s'empresoni a joves només per les seves idees, i en tot cas, sense cap proves (hagi fet mal o no).

És trist que hi hagi activistes posant bombes i matant.

Però encara és més trist que es relacioni com a terrorista a tot el moviment ideològic que l'envolta, encara que estiguin totalment en contra de la violència, i lo únic en què convergeixen sigui en la ideologia, els ideals, i no en les formes o les maneres per aconseguir-ho.

És trist que només sigui terrorisme el que fa ETA, mentre que el que fan crepuscles d'ultradreta, sobretot al País Valencià, no sigui terrorisme, sinó accions puntuals inofensives.

És trist que reals assassins i terroristes com els anomenats d'ultradreta puguin gaudir de tantíssima impunitat, tant per la justícia espanyola com pels mitjans de comunicació.

És trist que hi hagi tanta manipulació informativa als mitjans de comunicació, inclosos TV3.

És trist que s'arribi a negar l'existència de nacions a la Península Ibèrica, i només es reconegui, com en la Constitución Española, la unica i indivisible "nación española".

És trist que Israel celebri amb tanta eufòria i hipocresia el 60è aniversari del seu Estat, sobretot quan el van formar a costa de l'expulsió dels palestins que hi residien en aquells temps.

És trist que el màxim terrorista mundial, americà per suposat, surti felicitant i enaltant als israelians, sense mostrar cap mínim interès pels segons ells "terroristes" palestins.

És trist que hi hagi gent que sigui "pro-tibetana" perquè és la moda, però que neguin cap similitud amb el cas a Espanya, igual que va passar quan Kosovo es va independitzar.

És trist que hi hagi feixistes, racistes i neonazis pel món i pels països, sobretot en els casos que coneixem com en EEUU, Espanya, Xina, etc, i sobretot, amparats per la justícia i amb gent que ho recolzi...

És trist tot el relacionat amb el canvi climàtic i la nostra apatia i deixadesa per no evitar res.


És trist que hagi d'estar escrivint totes aquestes tristeses, i les que em deixo.


Són controvèrsies que no s'entenen com poden succeir.

Amb lo fàcil que seria viure amb tranquilitat, viure i deixar viure, sense imposar res a ningú, només amb el respecte com a norma fonamental.

Però això és massa idílic, massa utòpic. L'ésser humà és dolent per naturalesa o el tornen dolent?

De totes maneres, és trist.

Així van les coses

Avui 14 de maig, l'endemà de dimarts 13, ETA ha protagonitzat una bona barbaritat amb un atemptat a una caserna de les forces d'ocupació espanyoles - Guardia Civil- amb un mort i 4 ferits.

Totalment rebutjable i condemnable, ja que en aquest món cap vida pot tenir preu o cost polític.


Ara bé, condemnar aquest atemptat no significa de cap de les maneres justificar l'acció del govern, així doncs, ni uns ni els altres ho fan bé.

Això és el que ha volgut el govern espanyol de Zapatero: que ETA faci el següent pas:


Després de la negativa del govern espanyol a qualsevol diàleg entre forces polítiques per intentar resoldre el "procés de pau", i de seguir titllant al Lehendakari de xiflat i de delinqüent en cas que vulgui fer una cosa tant DEMOCRÀTICA com Anticonstitucional (a causa de tenir aprovada una constitució antidemocràtica) com és un REFERÈNDUM (i no una guerra..), i de anar prohibint partits polítics abertzales (nacionalistes), mentres quan a províncies dels PPCC hi segueixen presentant-s'hi a les eleccions partits com España 2000, Alianza Nacional o la Falange de las JONS, la única sortida que els queda als bascos és la violència.


Per sort, els més de 200.000 votants del partit hiperterrorista ANV, tenen dos dits de seny i saben que, malgrat que l'únic camí que els ofereix ZP és el del terrorisme, saben que és un camí que no han d'agafar, ja que és el que pretén ZP, perquè d'aquesta manera, el govern espanyol podrà dir que els bascos no són democràtics.

Aquesta gernació (+200.000) no han fet cap atemptat ni res, i només veuen com els seus òrgans polítics, no violents, i que cerquen la independència com a opció política tant legítima com qualsevol altre, igual que fan les CUPs aquí (i feia fins fa "poc" ERC), aquesta gentada es veu silenciada, ja que no poden participar en un panorama polític tant hermètic per a certes ideologies no violentes.


El problema és que encara queden activistes que cauen al parany de Zapatero, i veuen que l'únic camí és la lluita violenta, els assessinats, els atemptats i les bombes.

Això vol Zapatero, que caiguin a la trampa, perquè després ell pugui dir que són els bascos qui no es comporten.

I que no s'equivoquin: ETA és una minoria, que comparteix ideologia amb tots els independentistes, ja que els seus ideals és els d'una terra lliure, sense subordinacions cap a l'espanyolisme.

Ara bé, la via per la qual ho volen aconseguir, que és la única que facilita el govern, és un precipici, un carrer tallat, on no hi aconseguirem res més que posar-nos al mateix nivell que ells, i perdre la raó.


No oblidem que hi ha una gran majoria de societat basca, que se'ls nega el dret a votar el partit que millor els representa, i que no poden participar en la política.

Què han de fer aquesta gent?

Resignar-se i votar a partits espanyolistes, ja que els independentistes han estat censurats??

Exiliar-se??

Aquesta és la democràcia que tant ens venen??


No caiguem al parany fàcil de: " Els bascos són uns terroristes. No, ho són una minoria, pertanyent a ETA, i que s'equivoquen al fer el que vol el govern que facin (encara que ara després surtin ploriquejant)."


No oblidem que hi ha molta gent que comparteix ideologia, però no les maneres, i que a aquests se'ls considera, ja no només ciutadans de 2a, sinó directament no ciutadans, inclús posant-los al sac de terroristes, sense que hagin fet cap mal a ningú, només volent el bé de tots.



Estar en contra dels actes d'ETA no significa que s'estigui també en contra de l'independentisme ni tampoc que s'estigui a favor del govern.



Gràcies ETA per caure al parany dels espanyols, i emmerdar una mica més la situació.

Un referèndum no és cap acte terrorista, al contrari, és una acció democràtica, però si seguim barrejant això amb els atemptats, de cap de les maneres es podrà tirar endavant, només pel sol fet que els governants espanyols ho relacionaran (amb mal criteri), però ja l'haurem cagat.


Gràcies ZP per oferir com a única sortida la lluita armada, ja deus estar content que ja t'han fet cas.

Perquè, tu creus que és tant delictiu atemptar com voler la independència del teu poble?


Perquè si ho poses tot al mateix sac, els que volen la independència no atemptaran, però qui vol atemptar, ho farà, i gràcies a aquesta mala classificació, seran tant dolents els que volen la independència com els terroristes.



I qui no vulgui reconèixer aquesta realitat, que s'ho faci mirar, perquè està contagiat del socialisme de dretes i espanyolista que tant promou aquest govern.

Sta. tuberia

Una imatge val més que mil paraules.

Sobretot quan es diu la veritat.

Preguntes... amb resposta?

Què ens cal per arribar a l'independència, per palpar-la?
Què ens fa falta per tenir un país independent on puguem viure i decidir lliurement?

Quin preu té la independència? (si és que en té)

Quin preu té, doncs, la llibertat?

Qui té dret a posar-li preu a la llibertat?
Hi ha alguna persona que pot cobrar o vendre la llibertat de la vida de les altres persones?

Otorgar o donar la llibertat no és un acte heroic, sinó que seria el que pertocaria, el que correspon a un poble que té el dret de viure lliurement.

Si algun dia passés, que ens donguessin la independència no seria un acte de generositat o d'heroicitat, ja que el fet de donar la llibertat no és un acte heroic, sinó que l'acte CULPABLE és el d'haver-la pres prèviament.

Perquè, perquè ens tornin la llibertat, fa falta que ens l'haguessin pres prèviament.


No demanem l'impossible, només viure, que ens deixin viure, i deixarem viure.


I amb assumptes com el de Franki, etc. etc. etc. que ens assetgen cada dia, això va demostrant que ni és una real democràcia, ni ens deixen viure.

Al País Basc troben la resposta: Si els prohibeixen la via política, nomes els queda la via violenta (rebutjable en qualsevol cas), però és que no tenen res més, només o callar, o marxar, o REaccionar (fixeu-vos amb el prefix RE degut a que primer ja hi ha hagut una acció impune, es clar, per part del "poder").

I encara es sorprenen...


Quan arribi la democràcia, que ens ho diguin, que amb aquesta transició de més de 30 anys queda clar que no es pot viure amb normalitat.

Save Acebes!!

Definitivament ha saltat.

Ja es veia venir, i finalment ha passat.

Sr. Acebes passa a ser diputat ras, deixa la cúpula del PP.

L'època Aznar sembla que ha finiquitat al cap de 4 anys després que marxés Aznar.

Bé, encara queda Rajoy.


El problema del PP és que per molts canvis que facin, el canvi que han de fer és el de cervell.

Necessiten urgentment un transplant, perquè manifesten cada cop que obren la boca, que el tenen atrofiat.


I no és cap desqualificatiu ni pejoratiu, és una qualificació de la realitat. Ells segueixen tenint la seva idea de la España Española de Franco, com a partit successor de Alianza Popular (eh Fraga?).


Així que ja no tenim "2 líneas de investigación, pero los culpables seguro que son ETA", entre de moltes frases mítiques que ens ha deixat.




De totes maneres, save acebes!

Llibertat d'expressió és llibertat de mentir?

Text d'opinió publicat avui a la pàgina 8 del diari de distribució gratuïta que es ven a l'àrea metropolitana de Barcelona, a llocs públics com universitats i transport públic.

click per ampliar

Això és un text d'opinió?





Qui sigui una mica més culte que aquest redactor, sabrà que està publicant un seguit de mentides intolerables en mitjans de comunicació.





La llibertat d'expressió és aquell dret que hom té, per expressar la seva opinió, sempre i quan es respecti als demés i es respecti la veritat.





Mentir no és fer ús de la llibertat d'expressió.





O almenys, els mitjans de comunicació no haurien de ser per difondre mentides.








1. Jo també estic d'acord amb publicar les Balances fiscals de Catalunya. Més que res, perquè veuríem que la gran majoria de despeses se les emporta Barcelona, mentre que la perifèria, gràcies al model centralista radial, no som res, no importem res, i se'ns dóna literalment pel sac.


Per exemple, el transvassament de l'Ebre va encaminat per als barcelonins, es paga amb fons de la Generalitat, i els del camp de Tarragona no en treurem cap benefici. Seguim?





2. Infraestructures i serveis socials a les comarques de l'interior? A la meva comarca, no hi tenim cap DISCOTECA. No hi tenim cap centre recreatiu, per sort hi han posat un cinema (entrada preu únic a 6,20), i el servei de transport públic és més que deficient (2 trens directes a Bcn, no hi ha connexió amb Tarragona, el bus costa una barbaritat i tarda 45'-1h, gràcies al esplèndid AVE, que per cert, ens van cremar vàries hectàries de muntanya). Seguim?





3. Solidaritat a la Catalunya interior i Solidaritat a España. El model de les autonomies d'aquesta la nostra pseudodemocràcia, al que a mi no m'agrada, és així, la distribució és en comunitats autònomes. I t'agradi o no, els béns de cada comunitat autònoma es reparteixen entre aquesta, i els béns de totes les comunitats autònomes es reparteixen entre aquestes. Oi que és odiós? Jo també ho penso, però de moment no hi podem fer res.





4. "Por qué tengo que ser solidario con alguien de VALLS y no puedo serlo con alguien de Teruel?" El esfuerzo de solidaridad de Barcelona con el resto de Catalunya debería reconocerse y asimismo cuantificarse·




Noi, aquí mateix et retrates. En primer lloc, la teva enorme solidaritat amb el poble català a utilitzar una altra llengua en un diari que permet opinions en català.

Home, doncs et diria que si Valls, està dins de la comunitat autònoma, doncs és més lògic ser solidari amb Valls que amb una ciutat que no estigui dins de la comunitat. Ara bé, si vols ser solidari amb els de Teruel, ves-te'n allí i sigues solidari amb ells. De la mateixa manera, per què no puc ser solidari amb Washinton o Buenos Aires?

5. L'esforç de solidaritat. ESFORÇ DE SOLIDARITAT DE BCN???

Sereu 5'5 milions a l'àrea metropolitana, però crec que ja s'us està respectant.


Teniu autopistes com la c-58 i infraestructures mínimament bé, com el metro, fgc, rodalies renfe, que malgrat que van com el cul, ALMENYS LES TENIU.

Com podeu ser solidaris amb Valls, si allí no s'hi ha fet res????




En què heu estat solidaris???




Quins fons de la Generalitat s'han dipositat a Valls???




Quina és aquesta solidaritat cap al poble de Valls????

Expliqueu-m'ho, perquè això d'estudiar a fora de casa em fa perdre les notícies.

Ah, si és per la comisaria dels Mossos d'Esquadra que s'està construint, tranquils, ja us la podeu ficar on us hi càpiga.

Crec, company redactor, que l'has cagat fins dalt.

Abans d'escriure, i després de mirar el mapa i d'assenyalar amb el dit una ciutat "interior" (VALLS ÉS INTERIOR??? que jo sàpiga és prelitoral!), assegura-te'n que s'hi hagin fet Infraestructures i que hagiu sigut solidaris.

Sinó, no pots queixar-te que t'obliguin a ser solidaris amb Valls, quan ningú s'ha solidaritzat amb Valls perquè no s'hi ha fet res.

No començo a dir-te totes les penes que tenim, perquè ja són prous.

T'has passat, company, i tu mateix et retrates.

L'àrea de Barcelona, amb els seus 5,5 milions d'habitants, ja rep el que li pertoca. Som els altres, els que ens hauríem de queixar que no veiem ni un duro.





Però com que cadascú diu que a ell no li donen res, la nostra actitut és de no encendre el galliner, perquè l'únic que en treiem és crispació.

Però no, vosaltres, a més de tenir una gran aportació (que també us la mereixeu), sembla que no en tinguis prou, i com a bon usurer que demostres ser, encara vols que tinguem menys.

Doncs sí, a Valls som una mica més de 20.000.

I què??

No ens mereixem viure amb dignitat?

No ens mereixem estar comunicats amb el món??

Vaja, crec que fem més per Catalunya que la pròpia Barcelona.

Almenys no estem contaminats del fastigós bilingüisme de la capital, que cada dia sembla més espanyola que catalana, gràcies a la integració dels immigrants i a la catalanitat dels ciutadans.


Gràcies, ciutadà barceloní, per anar difamant mentides.





Les opinions tenen diferents punts de vista, però de veritat només n'hi ha una.

Transvassament temporal?

Transvassament temporal???

Ningú s'ha cregut, es creu ni es creurà mai aquell que digui que el transvassament és temporal.

És una traïció als propis Verds.

Un partit pseudoecologista, que pretén fer creure que està a favor del medi ambient, estem veient el desastre que està causant.

Enlloc de buscar altres alternatives abans d'anar a l'Ebre, el que fan ells és anar a destrossar el Delta de l'Ebre, els seus voltants i allò que representa.

Com que 5,5 milions de vots de l'àrea metropolitana pesen més que els pocs milers de la "perifèria".


I és que això som els "paletos" pagesos del camp de Tarragona.

El centralisme ha arribat fins a aquest punt.



I qui digui el contrari, és un insolidari.


Que jo sàpiga pel que he sentit, aquestes obres del transvassament de l'Ebre es faran amb fons de la Generalitat de Catalunya, o sigui, que ho paguem tots.

I estarà bé com a solució momentània, ja que convé que tothom tingui dret a l'aigua.

Però la instal·lació NO SERÀ TEMPORAL.

Ningú es gasta una calerada en fer coses per a desmuntar-les al cap de poquet.


Saben el què fan treient aigua de l'Ebre?

Saben que hi ha un Delta i un ecosistema que depèn de la quantitat i de la força de l'aigua en què arriba a la desembocadura?

Saben que hi ha milers de pagesos i arrossers que depenen de la salinitat de l'aigua que els arriba?


Però aquests no importen. Les seves vides, sense els conreus, se'n van a la merda, però com que no són de Barcelona, les seves vides no valen res.

Si no els donen l'aigua, són insolidaris.

Si els donen l'aigua, no poden viure.


Tant dolents són els de les terres de l'Ebre, que demanen respecte per les seves vides?


Almenys que els paguin el que cobrarien de cultivar les terres, ja que no ho poden fer, i no perquè no volen, sinó perquè els PRENEN l'aigua que fan servir!


Bé, des d'aquí recomano a la reflexió i a pensar en noves solucions, com la del Roine, que malgrat que ho hagi dit CiU, és prou assenyat treure aigua d'un riu on NO hi hagi tantes coses que depenen d'aquest.


El que està clar és que avui s'ha firmat definitivament el transvassament, i no serà temporal.

La única cosa que serà temporal serà la "captació", però la infraestructura ja hi serà.


I per acabar-ho de rematar, si ja és destructiu per l'ecosistema treure-li aigua per a Barcelona, serà el "novamás" quan la treguin per altres llocs d'Espanya...


Benvinguts al paradís.