ERC i els resultats de les eleccions

Avui estic content, orgullós que ERC hagi fracassat tant estrepitosament a les eleccions.

Calia i era necessari fotre's una hòstia per recapitular i reflexionar una mica.

(a diferència que IC-Verds - IU, la pèrdua d'ERC ha estat clarament de càstig)

ERC ha passat dels 8 escons a 3, perdent-ne 5 i perdent alhora moltíssims votants.

Les causes:

1- La campanya bipartidista en la què el P$OE ha fet agafar la por del "doberman" que torna, o sigui, el PP, i oferint-se com a única sortida abans de caure a mans dels feixistes populars.

2- El desencant dels nacionalistes i dels independentistes. Més que no anar a votar, com deia Puigcercós, crec que l'electorat que tenia ERC, s'ha desencantat, i moltíssim, des del primer tripartit fins ara.

En el primer tripartit, la fórmula "d'esquerres i catalanistes" semblava que podia ser bo per canviar de tants anys de pujolisme, però no ha estat així.

Els socialistes han fet valer el seu pes en manar sols, amb el consentiment d'ERC i d'IC-verds, que com uns estaquirots, sempre han anat dient que sí a les demandes socialistes.

ERC doncs, considero (i al igual que jo, més de 300.000), que s'ha baixat els pantalons i que, malgrat apostar verbalment i dir totes les mentides sobre la independència, després al darrere van llepant el cul a qui té poder, perquè lo únic que han anat buscant fins ara, era això, poder.


Així doncs, els votants de ERC han apostat per CiU (els catalanistes), o per PSC-P$OE (els antiPP), o pel vot en blanc, pels desencantats amb tot el panorama polític.

També cal dir que hi ha votants de CiU que han apostat per PSC-P$OE davant del "temor" pel "si tu no vas, ellos vuelven".


Retornant amb lo que deia, a ERC li serà molt benvinguda aquesta gran derrota electoral.

Ara convé reflexionar i adonar-se'n que hi ha coses que no rutllen, que cal destitucions i incorporacions, cal ventilar ERC, que entri nou aire amb noves esperances, i mai deixar de renunciar a la independència, no només de Catalunya, sinó dels Països Catalans, sense oblidar els companys del País Valencià, les Illes Balears, franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord (així com l'Alguer, o el que quedi d'allí).


A l'igual que amb els esports, si guanyes, encara que ho hagis fet malament, sembla que tot va bé mentre es guanyi.
Ara bé, si perds, segur que hi ha alguna cosa que falla, i es fa veure més que no pas com quan es guanya, que queda emmascarat.

En política, sovint tothom diu que guanya, i per tant, pocs són els moments en que els polítics accepten una derrota.

Avui ERC ha donat un gran pas endavant per la conciliació amb el seu electorat, independentista, però que no se sent reflectit en ERC, i que ha votat a les CUP i al PRC o similars en les últimes eleccions (municipals i estatals respectivament).
ERC ha acceptat que hi ha coses que van malament i que han perdut moltíssim.

Això és un gran pas.

Només falta que aquesta reconciliació sigui efectiva, i només dependrà de la seva paraula. De moment, ERC ha demostrat no tenir paraula, però ara, amb la nova legislatura a Espanya, i després d'aquesta patacada, i després d'aquestes noves declaracions d'intencions, esperarem a què ERC compleixi les seves paraules, i hi hagi canvis, reflexions, i en definitiva, es pugui reforçar el nacionalisme, sobiranisme i independentisme, que últimament només trobem en plataformes com Sobirania i Progrés (SiP) i la plataforma pel Dret de Decidir (pdd).

El corrent ideològic Esquerra Independentista (EI), espero que no passi desapercebut, i també espero que se'ls escoltin, que ERC aprengui d'EI, només d'aquesta manera es podrà reforçar el catalanisme i l'independentisme, i si la cosa anés bé, els resultats serien històrics en els propers comicis, ja que la llibertat d'un poble no pot estar oprimida tota la vida.

Enhorabona CiU i P$OE, hem aconseguit fotre fora 4 anys més (si no passa res excepcional) al PP, i si seguim així, ben aviat podrem acabar amb el feixisme ultraespanyolista que tant de mal ens fa a la nació catalana i als Països Catalans.

Apa, salut i independència PPCC!

Aquesta és la seva democràcia.

(imatge: paperetes per votar a la Falange Española, Democracia Nacional o España 2000)

Doncs sí, aquesta és la seva democràcia, on el terrorisme només el fa l'esquerra nacionalista basca, i la dreta no fa mai res mal fet. La dreta se la pot justificar i defensar, se li pot donar impunitat, i a més a més, se li pot donar lloc als actes electorals, que en principi haurien de ser "democràtics".

El terrorisme és o hauria de ser per tots iguals. No només és atribuïble a una sola part.

Sovint el terrorisme ultradretà passa desaparcebut, i així te'l trobes, fins i tot a les urnes, com a premi pel seu compromís amb la xenofòbia i amb el racisme, a més a més de l'espanyolisme i dels diversos atacs-atemptats que no surten per la televisió i que ningú els critica excepte aquell que és atacat i els que se n'enteren del seu entorn.

No ens calen més proves, ZP permet la il·legalització d'uns, però no busca pas la il·legalització d'altres, com la mateixa Falange de les JONS, que representa al 100%, però sense cap mena de dissimulació, el franquisme i el feixisme.

Per quin d'aquests us decantaríeu? La Falange fa goig, eh? Tot i que els altres també tenen mèrit.