divendres, 9 de setembre del 2011

Món espatllat...

El món comença a estar tant espatllat, però tant, que em preocupa que ja no hi hagi retorn.

Ja fa temps que hom pot pensar que el món gira al revés, que hi ha coses que no funcionen o no s'entenen... però ara ja s'està arribant a un punt malaltís, d'insostenibilitat en qualsevol dels temes on hi ha algo de la política per entremig.

Són vàries les "causes de malestar" que convergeixen en el moment actual, i cadascú ho ponderarà segons les seves prioritats i gustos.

Per mi, el tema protagonista (i encara irresolt) és el de la llengua.

Què està passant aquests dies?

 - Setembre 2011: Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament a la comunitat espanyola autònoma de Catalunya. Dóna de marge fins al novembre del 2011 (2 mesos) per a la modificació cap a una escolarització amb la llengua castellana com a llengua vehicular.

* Recurs presentat per la Generalitat per intentar paralitzar la castellanització de l'escola, encara pendent de resolució.

El que pot semblar una cosa tan 'normal' com l'escolarització en català a Catalunya (donat que la llengua catalana -o català- és la llengua pròpia de Catalunya, i comú al llarg dels Països Catalans), és en realitat una cosa il·legal, segons l'actual legislació (Constitució).

Cal entendre que durant 30 anys, el sistema educatiu català ha funcionat fora de la constitució. Si bé es veu que es remunta a una llei del 1983, similar al model que Fraga impulsà a Galícia, la Constitució Espanyola (1978) nega qualsevol obligació de conèixer ni entendre la llengua catalana. Només fixa com a obligatori el coneixement (entendre) la llengua castellana.

(1) Per tant, aquí hi ha la primera gran discriminació contra el català: Doncs la llengua castellana està legalment afavorida per la Constitució, mentre que el català no té cap mena de defensa jurídica en la carta magna.

I per tant, queda clar que des de fa més de 300 anys, o almenys, més de 30, que Espanya (amb la Constitució com a referent), vol uniformitat entre espanyols, i no accepta els catalans com a tals, sinó que els vol tant castellanitzats com qualsevol comunitat autònoma. Això implica esborrar la llengua catalana, o si més no, que no intervingui en la vida quotidiana a nivell d'usuari.

- El TSJC va actuar arran de la denúncia de 3 famílies (2 de les quals implicades amb C's), que van denunciar el sistema educatiu per privar-los de poder ser educats en castellà com a llengua vehicular.

L'argumentació: Catalunya és Espanya, i la llengua d'Espanya és l'espanyol o castellà, mai el català. Ningú té l'obligació ni tant sols d'entendre el català (ni tant sols a Catalunya), quan sí del castellà.  

--> ATENCIÓ: El cas és que l'argumentació és legalment certa. La llei els dóna la raó.

...SEGUEIX

dissabte, 3 de setembre del 2011

Persecució del català (I)

  Notícia 3/9/2011:

El govern recorrerà l'ultimàtum del TSJC perquè el castellà sigui vehicular


Així m'agrada: En EspaÑa, en EspaÑol. Què s'han cregut els catalans de voler l'escola en català?? Tot plegat per una llei no-escrita arran del pacte constitucional del '78...

>> En els temps recents estem acostumats a veure escenes de C's o del PP en què demanen la "llibertat d'elecció" dels pares a l'escolarització dels seus fills a Catalunya.
Això seria anecdòtic si no fos perquè des del punt de vista legal, tenen raó.

Lo fotut del cas és que legalment tenen raó. Catalunya (ni els PPCC) no són cap nació, (legalment) sinó una regió d'Espanya, la qual té una llengua comuna (el castellà), i llengües regionals que mai poden superar al castellà. 
Això diu la llei. 
Això m'indigna. 
Això hem de canviar si volem a estar a Espanya.
O canviem això, o ens muntem el nostre propi país. 
O ens resignem a ser espanyols castellanitzats, eliminant el català de les nostres vides. 

Els espanyols ens volen a Espanya, però com ells. 

No els agrada que siguem diferents. 
Ens volen, però canviats.
I s'aprofiten que legalment som espanyols per a aconseguir-ho.


Ara comprovarem el greu error de fer les coses sense q estiguin escrites.
La nostra llengua no és legalment defensable.     #somescola #jonoacato 
La Constitució no ens defensa ni ens respecta.  
Gràcies a pactar el model educatiu autonòmic de paraula, sense que quedés constància escrita enlloc, després de 30 anys, aquells que se n'han oblidat o els interessa oblidar-se'n per anar a la bibliografia (llei escrita), ara mateix poden perseguir el sistema que tenim muntat, i amb la llei a la mà tenen raó. Estem tornant a l'any 1978.  
Estem ficant-nos al nivell basal de la Constitución Española. I veiem que lo que diu a la Constitución, o és mentida, o nosaltres som mentida. Però alguna cosa no funciona. I no és un capritxo polític o una estupidesa de quatre gats. És la llengua i la nació. És la nostra vida, que pot ser que siguem legals i reals, o subordinats, manipulats i prohibits.
I NO vol que els catalans ens escolaritzem en català. Seguim a Espanya? (així?) 
Només demanem RESPECTE.
No volem viure en CASTELLÀ.
No hi ha més sortida:   O es canvia la constitució, o ens fem la nostra.

divendres, 2 de setembre del 2011

"Periodisme casteller" o Paraperiodisme ?

Si fem un cop d'ull a la premsa (tant escrita com digital) després de la diada de St.Fèlix, podem apreciar el nivell de qualitat que hi ha dins del món dels periodistes. Malauradament, són poques les cròniques que compleixen amb els requisits o estàndards de qualitat que hom desitjaria trobar.

Crec que no és tant difícil fer les coses bé. Bàsicament es demana:
1- Escriure els castells pel seu nom (si porten folre, manilles, o si són 'nets' és a dir, sense pinya, ...) (ja no incloc les variants dialectals geogràfiques com "agulla" i "torre" enlloc de "pilar al mig" i "2" respectivament, ja que es consideren acceptades, tot i que no vindria malament que de tant en tant els periodistes, sobretot dels mitjans generals, les anessin combinant, ja que sinó curiosament es va arraconant la nomenclatura pròpia i original dels castells, la que diem al Camp de Tarragona, i que tant poc habitual (com el 9d8, ves per on) és en els mitjans de comunicació).

Sobretot perquè el que queda escrit és el que pot servir d'aquí 100 anys saber com estàvem al 2011, de la mateixa manera que els escrits del 1800 ajuden a descobrir l'origen vallenc dels castells.

És molt trist veure cròniques d'ElPunt-Avui o de TV3 (3cat24) on escriguin "4 i 3 de 9", "2 de 8", etc. referint-se als castells "3 i 4 de 9 amb folre", "2 de 8 amb folre". Deu ser la inèrcia del Twitter que els fa economitzar paraules. Crec que no costa res escriure adequadament, per respecte al lèxic, ortografia i gramàtica de la llengua catalana. No crec que es morin per fer aquest esforç.

De la mateixa manera que en gairebé cap mitjà de comunicació (cap dels principals, ni Qd9, ni 3cat24, etc. etc.) enlloc consta que el 9d8 sigui gamma extra. Si més no, tots afirmen que és un castell "poc habitual" . Aquesta qualificació és graciosa... prefereixen dir poc habitual a dir-li gamma extra... Algú s'ha parat a pensar mai perquè és tant "poc habitual" ?? ---> Més avall a l'apartat de PUNTUACIÓ, la meva opinió.