Conte-metàfora de la situació dels PPCC i del PV.

Fa molt, molt de temps, hi havia un territori, que havia passat per diversos propietar, i s'hi havia anat forjant una pròpia identitat. En tot el territori hi havien les mateixes espècies animals dominants (una llengua dominant, l'autòctona), i la zona es definia com un bosc, ja que també hi havia un cert tipus d'arbres; i com és natural, a cada mini-zona hi podia haver els seus trets distintius, però conservant una mateixa unitat com a bosc, com a territori (com a nació). (seria com si les espècies d'animals fossin les mateixes, però el color del pelatge sensiblement diferent).

L'any 1200, aquest bosc fou conquerit en la seva totalitat per Jaume I, delimitant el que serien els Països Catalans (un territori amb una llengua pròpia i costums pròpies), és a dir, tot el bosc passava a estar a mans d'aquest rei.
(només afegir que era un bosc que es trobava en una illa, on hi havia més tipus de vegetació, com selva, platja, etc.).

Dins d'aquest territori, dins d'aquest bosc, se'n farien diverses parcel·les o porcions, totes conservant els trets característics que eren i són un bosc en la seva totalitat, amb petites diferències, però amb essència de bosc, i foren repartides entre diferents germans.

Així mateix, podríem distingir vàries zones, com:
Zona 1- Franja de ponent
Zona 2- Catalunya
Zona 3- Catalunya Nord.
Zona 4- Andorra.
Zona 5- País Valencià.
Zona 6- Les Illes Balears.
Zona 7- L'Alguer.

I totes aquestes zones, posades en el conte com parcel·les de dins d'un bosc, es repartiren, però seguien conservant trets tant carasterístics com les mateixes espècies vegetals i animals que les convertien en un sol bosc, únic i diferent de qualsevol altra (llengua, etc., que ho converteix en una nació, la catalana, única i diferent, ni millor ni pitjor).

Al 1640, els propietaris de les parcel·les del bosc estaven sota control d'un president de la illa. Com que el president de la illa (Felip IV i el comte duc d'Olivares) no respectaven la decisió dels propietaris del bosc i dels drets del bosc (PPCC) i de Portugal, hi van haver revoltes, una d'ella la Dels Segadors, al 1640, on Catalunya no va poder deslliurar-se del propietari de la illa, però Portugal sí que va poder auto-regir-se per ella mateixa.

A partir d'aquí (i del 1492 quan van unir-se el president dels boscos i el de la resta de la illa), que els propietaris dels boscos estaven subordinats a les ordres d'un president de la illa.

El que fóra normal és que el president de la illa respectés les decisions dels propietaris dels boscos, per tal de que es visqui en pau.

Els problemes sempre han vingut quan el president de la illa ha volgut fer que totes les parts siguin iguals, seguint un criteri únic.

És a dir, que com que la major part de la illa és una selva (castella), doncs s'ha intentat imposar el mateix ambient a tota la illa, i s'ha intentat destruir boscos per posar-hi més selva.

Mentre no s'ha anat imposant, mentre s'ha respectat que hi ha bosc i el bosc és diferent que la selva i que cadascú pot viure amb pau i harmonia, ha anat bé.


Però vet aquí que anant passant de mans de propietaris, on cadascú buscava el que li interessava però respectant la realitat del bosc, sense destruir-lo o voler-lo canviar, va arribar Felip V de Borbó, que després d'una guerra, i com a acte de venjança, va incendiar el bosc, en un intent de destruir-lo en la seva totalitat, començant el 1707 pel País Valencià, i arribant al 1714 a Barcelona.

Després d'incendiar-lo, va intentar de reforestar-lo amb llavors provinents d'altres indrets de la illa, amb plantes de la selva i de la platja, i tot i que algunes en van germinar, les arrels del bosc no s'havien acabat d'extingir, i va rebrotar.
Felip V de Borbó va intentar imposar una altra cultura per sobre de la que hi havia, que la va intentar destruir (el bosc), però no ho va aconseguir.

Felip V no volia que la illa tingués vàries i diferents identitats, volia una illa monòtona i igual.


El bosc va aconseguir recuperar-se d'aquell greu cop que havia patit, i pels volts del 1800-1900 ja tornava a estar en bones condicions.

No obstant, al 1920 Primo de Rivera (pare) va tornar a incendiar el bosc per extingir tots els animals i arbres, ja que tornava a tenir la idea de que aquella illa havia de ser tota igual, sense diferències.
Tampoc ho va aconseguir, i al 1930 el bosc es va tornar a recuperar d'aquell altre atac.

Entre el 1930 i el 1936, a la illa hi havia un ambient mínimament agradable, on el bosc podia ser bosc, i la selva podia ser selva, i la platja podia ser platja, sense que cap d'ells estigués perjudicat per ser el que era: diferent.

(bé, afegir que a la illa hi havia una regió que corresponia a Portugal, que també era diferent, però que els propietaris no hi governaven perquè ja hi havia un altre propietari diferent, i que la illa estava relativament aprop de França, una altra illa, separada per un "estret" anomenat Pirineus, en realitat unes muntanyes).

Al 1936 però, el fet de ser diferent va ser una causa suficient com per ser perseguit, i després de la guerra civil, al 1939, començava una persecució contra qualsevol arbre o planta o animal diferent al que no fos del tipus que Franco volia.

Així mateix, qualsevol que parlés català, ja sigui de Barcelona, Mallorca o València, era perseguit, ja que només es podia parlar castellà.

D'aquesta manera, es va tornar a produir enèssimament un altre assetjament contra aquell bosc, que encara conservava la seva identitat com a bosc (amb la llengua catalana com a punt fonamental).

El bosc però va aconseguir aguantar 40 anys d'assetjament, d'incendis i de tales persecutòries i premeditades.

Després de la mort de Franco, hi va haver, amb la Constitució, un repartiment de les parcel·les del bosc i dels demés terrenys de la illa (excepte els de Portugal, que des de 1640 ja no en tenien cap dret, Andorra que ja era independent, i Catalunya Nord, que durant el segle XVII-XVIII havia passat a formar part de França).

Aquest repartiment va fer molt de mal al bosc, ja que el que convenia era que els propietaris de cada part del bosc estiguessin sota el control d'un president dels boscos (PPCC).

Amb el repartiment de les anomenades "autonomies" o "comunitats autònomes", cada parcela de bosc passava sota control d'un president de la illa, i les parcel·les del bosc no tenien perquè posar-se d'acord entre elles, tot i l'intent reconciliador d'aquells a qui els agradava la vida del bosc.

Amb això hem arribat a una realitat que a cada parcel·la es tria el seu propi propietari, i aquest pot fer el que vol amb independència del que fan a les demés parcel·les.

El problema de l'actualitat és el propietari del País Valencià, del PP, que intenta, a l'igual que Franco i que els que he anomenat anteriorment, destruir el bosc, destrossar-lo, deforestar-lo i eliminar qualsevol prova de que era bosc, per poder dir: "bosc? no no, això no és cap bosc, això sempre ha estat selva".

No seria el primer cop que polítics d'aquest calibre menteixen sobre el passat (el mateix Rei Borbó ho va fer en el nunca fue la nuestra lengua de imposición...),


I per què el destrueix? Doncs perquè no li agrada el bosc, i és dels que pensa que a la illa, tot ha de ser igual, tot ha de ser selva, (castella) i qualsevol tipus de bosc és un atemptat contra la integritat de la illa, que ha de ser selva (i que no ha estat mai selva com diuen ells, sinó que sempre ha estat diferent).

No respecta que hi ha un bosc, i que és diferent que la selva, i la seva mesura és destruir la part de bosc que està a la seva parcel·la.

D'aquesta manera, a més a més, s'aconsegueix escurçar el tamany del bosc en general, ja que perd superfície.

Es vol esborrar que el País Valencià forma part dels PPCC, forma part d'un mateix bosc, que per circumstàncies històriques ha estat regit per propietaris diversos, però que en essència, l'idioma autòcton, aborígen, és el català (dialecte valencià), ...

En realitat, la metàfora de que els PPCC i Espanya estan en una illa no implica que estigui retratant un estat federal, ja que intentava recrear la península ibèrica, aïllada de França pels Pirineus, i on també hi ha Portugal, una altra realitat nacional diferent, però amb els mateixos nivells que la diferència entre PPCC i Espanya, i també representa que està (Portugal), a la mateixa illa.
Ser independents no vol dir formar una illa pròpia, sinó conservar, respectar i construir un bosc millor, sense estar influenciats per llavors de la selva i de la platja, que segur que també se'n poden colar al bosc, i no per això s'han d'exterminar, ans al contrari, respectar la seva integració, alhora que ells han de respectar la nostra realitat.
Si són ells els que venen, són ells qui s'han d'adaptar a nosaltres, i no com el que hem fet fins ara, que ens hem d'adaptar nosaltres a ells encara que vinguin a casa nostra.

Això sí, amb hospitalitat i amb respecte de la mateixa manera que ens l'ofereixen ells.