Respecte. Respectem? Respecteu?

Tal i com dic, el RESPECTE crec que és necessari per la convivència.

A Catalunya i als Països Catalans, en sabem massa, de respectar, fins al punt que ens prenen el pèl i la identitat.


L'altre dia, veient rètols en català, em passava pel cap com s'ho deuria fer un pobret espanyol (de madrid o de qualsevol altre lloc) per entendre i per poder arribar al seu destí.

Clar, ell es pensa i sap que està a ESPAÑA, i clar, es troba rètols en un altre idioma que no entèn, la gent pel carrer parla en un idioma extrany que s'assembla al polac, i està perdudet pobre.


Llavors em vaig adonar de fins a quin punt se me'n podia anar el cap.


En primer lloc, aquest espanyolet ja sap o almenys hauria de saber on va.

Un cop més, es demostra que Catalonia is not Spain, i que som realment diferents, ni millors ni pitjors.

I no perquè Catalunya (o els PPCC) estiguin a l'Estat Espanyol, el castellà ha de ser obligatori a tot arreu, i el català ha de ser prohibit.

Si al territori dels Països Catalans s'hi alberga una llengua que és la catalana, doncs s'hauria de saber.

I els immigrants, que sòn tan immigrants un castellà com un magrebí perquè cap dels dos, a priori, sap català, s'han d'adaptar.

Aquest és el principi del RESPECTE: ADAPTACIÓ.


Però no, els espanyolets, aferrats al concepte que Catalunya és Espanya, recórren a la única cosa que saben fer: LA IMPOSICIÓ.


I la imposició NO lliga amb RESPECTE.


Jo em pregunto: Si un espanyolet se'n va a Alemanya: exigirà que se li parli en castellà?

NO, perquè sap que va a un territori amb llengua pròpia.

I si no s'entén en aquella llengua, buscarà alguna llengua per a poder fer-se entendre (ja sigui l'alemany o l'anglès).

I si s'hi queda a viure, particularment parlarà la llengua que voldrà, però quan vagi a comprar, o si treballa a algun càrrec públic, no parlarà pas en castellà, a Alemanya, no???


I així, si estem posant l'equivalent en termes de territoris amb llengua pròpia, per què tant d'interès en imposar el castellà a Catalunya i als PPCC, per què l'afany d'espanyolitzar-ho?

Per què ens falten al respecte d'aquesta manera?


Perquè no volen que existim com el que som.



Ens falten al respecte quotidianament, des de que puges a l'autobús o vas a comprar el pa, fins a la Telefónica Española o Movistar, que no tenen servei en català.



Jo solament demano RESPECTE de la mateixa manera que respecto als demés.

Si voleu parlar en castellà, parleu-hi, com si voleu parlar en Soahili.

Ara bé, deixeu-me parlar català a mi, almenys al territori de parla catalana.

I no només això, sinó que si aquest territori té una llengua original - el català - i una d'imposada, - el castellà- , adapteu-vos i parleu en català, com ho farieu a les botigues d'altres llocs del món.
(ja no dic els rètols, que crec que és personal, com els noms, no crec que sigui bo obligar a posar noms catalans o en qualsevol idioma).



I per això dic que en sabem massa, de respectar.


Si un espanyolet ve, de vacances, i em pregunta com es va a tal lloc, jo, com és normal, li contestaré en català (perquè em surtirà de dins, sense volguer, estic així de programat).
Llavors ell, si no m'entén, és normal que em digui "no te entiendo, me lo puedes decir en castellano?".

Amb respecte i amb educació, llavors jo accedeixo a canviar de llengua per tal de fer-me entendre i ajudar, perquè al cap i a la fi, a mi també m'agradaria que m'ajudessin, i és igual en quina llengua, lo important és aconseguir l'objectiu.


Ara bé, que a aquest espanyolet no se li acudeixi obligar a fer-me parlar en castellà (com si fos un dret de conquesta o un dret de ser a Espanya), ja que aquí haurà begut oli.

No es pot obligar a ningú a parlar en una llengua que no sigui la autòctona, almenys en aquests àmbits (el privat)

Una altra cosa ja seria si aquest espanyolet treballa a algun càrrec públic, on crec que SÍ que hauria de ser obligatori que utilitzés la llengua del territori (el català) com una eina de treball.


I si aquest espanyolet resulta que s'instal·la als PPCC, hauria de tenir l'obligació (almenys moral) d'adaptar-se (o sigui, respectar) la nació catalana, la seva llengua, cultura, etc.

I aquí és on hi ha el PROBLEMA. Que els espanyols que venen, es queixen de que els imposem la nostra llengua.

Que em perdonin, però no és que els imposem la nostra llengua, sinó que fem valer la nostra llengua al nostre territori.

Només faltaria que no poguéssim fer servir el català als PPCC!

Per favor!

A les institucions públiques, a les escoles, instituts i universitats, si a Catalunya o als PPCC no fem servir el català, digueu-me, a on el farem servir? L'eliminem? Ja ho porten provant 300 anys els espanyols i no ho han aconseguit encara.



Jo, quan vaig a un lloc on hi ha una llengua pròpia, si hi vaig de vacances, intento de trobar alguna llengua comuna per a poder-nos comunicar i així arribar a bon port.

Ara bé, si vaig a un lloc amb llengua pròpia, i és per quedar-m'hi a viure, doncs intento adaptar-mi.

Em sentiria malament si volgués que en aquell lloc es parlés en la meva llengua. Seria imposar-me, i seria NO RESPECTAR la realitat d'allí.

I com que no ho vull per mi, no ho faig.

M'adaptaria, m'intenteria aprendre la llengua d'allí, almenys hi posaria actitud, per integrar-m'hi (sense perdre les arrels esclar).


Però mai intentaria imposar o colonitzar.


Perquè tinc respecte i dignitat.



I això són coses que molts individus d'avui dia han perdut.

Ser etarra = ser independentista ? Bases de l'independentisme:

Hi ha conceptes que no queden clars gràcies a les manipulacions informatives i a la ignorància.

El PP és el màxim exponent d'aquesta ignorància: ho diuen les seves declaracions.


No per ser independentista s'és terrorista, com de la mateixa manera, no per tenir els mateixos ideals que els etarres, els independentistes són (o som) terroristes.


És cert que ETA (com Terra Lliure, etc) tenen els ideals d'independència dels pobles oprimits, en aquest cas del basc i el català respectivament.

Per tant, tenen els mateixos ideals (independentisme) que els independentistes o nacionalistes.

No obstant, els independentistes no tenen perquè ser terroristes, ja que es pot ser independentista rebutjant qualsevol acte de violència i amb la política i el diàleg com a únic mètode (o "arma") per aconseguir els nostres objectius.

I això no és ser terrorista, sinó que és una opció política més dintre del mosaic no bipartidista que en aquests moments hi ha a l'Estat Espanyol (malgrat que a molts els agradaria que no existíssim).

Els independentistes defensem i tenim clara una cosa: el respecte.

Volem i oferim respecte.

Volem respecte cap a la nostra nació (oprimida, per cert), alhora que respectem a la societat espanyola, de la mateixa manera que respectem a les demés nacions i pobles del món.

Creiem que no hi ha ningú millor ni pitjor, som diferents.

Els independentistes defensem aquests ideals, els d'uns Països Catalans (territoris units per ser de la mateixa nacionalitat, la catalana, gràcies a compartir llengua, cultura, tradició, història) lliures, sense l'imperialisme espanyolista que predica el PP i que permet el PSOE.

Uns Països Catalans que no comprenen solament Catalunya, sinó que s'hi engloba la Catalunya Nord (a l'Estat Francès), Andorra, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer.

I no crec que fem cap mal defensant aquests ideals, que no ens els inventem ni demanem la lluna, sinó que volem que la nostra realitat sigui reconeguda.

No es pot negar (perquè és una evidència), que al País Valencià es parla CATALÀ, i que els autòctons de la terra volem viure plenament en la nostra llengua.

L'independentisme neix en el moment en què l'opció d'una Espanya plurinacional es veu impossible, ja que com és tradicional, cada nació li pertoca tenir el seu estat.

Espanya actualment és un estat on no només hi ha la nació espanyola, sinó que hi ha la nació catalana, entre d'altres. (hi ha catalans, no espanyols, que tenen el seu dret a viure com a català).

I està demostrat que la nació catalana (que no té estat propi) queda reprimida i ofegada per la nació espanyola (que sí que té estat).

Vist això, l'independentisme neix quan l'únic camí per aconseguir poder VIURE en llibertat, tal i com nosaltres volem, és no tenir cap relació política amb Espanya, no estar-hi condicionats.

No perquè no ens portem bé, sinó perquè no ens respecten.

No ens volen com a tal, com el que som. Ens volen diferents, ens volen canviar, ens volen espanyols, quan no ho som.

I no podem estar en un mateix país on no ens vulguin com som.

És per això que surt el fenòmen d'independència, quan no es pot viure en català a causa d'estar a un país on ja hi ha una nació predominant.



I no per defensar aquests ideals que he escrit sóc terrorista.

Potser és cert que vaig en contra de la sagrada constitució.

Senyors, la constitució de la por està caducada, va estar redactada per persones (humanes), i per tant, no és cap obra divina, i aposta per una Espanya UNI NACIONAL, una realitat totalment inventada, que no té en consideració la llibertat d'una part dels habitants de l'Estat Espanyol, que al no sentir-nos-hi representats, optem per la independència.

La veritat, jo estaria d'acord de ser un ciutadà d'Espanya, català, no espanyol, però d'Espanya, sempre i quan es reconegui els meus drets i deures com a ciutadà de nació catalana, dins d'un estat espanyol, però només amb nacionalitat catalana, ja que no sóc (tinc per obligació imposada) de nacionalitat espanyola.

(i no sóc espanyol per moltes raons, per començar, perquè tinc una llengua materna que no és la "espanyola", tal com anomenen al castellà).


Repeteixo, no per ser independentista i defensar SENSE VIOLÈNCIA, REBUTJANT-LA al 100%, s'ha de ser terrorista.


Així que crec que mereixem un respecte, de la mateixa manera que us respectem (en la mateixa mesura que som respectats).


Crec en el tòpic "viu i deix viure", i en el tòpic "fes pels altres el que vulguis per tu".

Jo visc i deixo viure, i faig pels demés allò que m'agradaria que fessin per mi: llibertat.

Si voleu viure a l'Àfrica, viviu-hi, com si voleu fer qualsevol cosa, tot mentres em deixeu viure a mi i als meus en llibertat, en la nostra llengua, que crec que en tenim el dret, almenys en el nostre territori.


Tot es resumeix en RESPECTE.

I llibertat.