És trist... (controvèrsies)

És trist que hagi de ser el govern d'Aragó qui posi els punts sobre les i's.

És trist que una pífia de tripartit "2" sigui més perjudicial que el propi govern espanyol.

És trist que ens donguin pel cul a tots els que no siguem dels 5,5 milions de barcelonins.

És trist que es puguin omplir piscines i regar jardins amb l'aigua que s'expropiï de pagesos i arrossers.

És trist que estiguin més preocupats pel turisme que per la pròpia satisfacció i que la pròpia justícia i igualtat dins d'un mateix territori.

És trist que ni tant sols dins de la mateixa nació ens poguem posar d'acord, o es vulguin posar d'acord... així mai deixarem de ser jurídicament espanyols.

És trist que hi hagi polítics que el poder els canviï, tant de ERC com de ICV, fins a tal punt que es podrien confondre amb els espanyolistes.

És trist que no sigui el mateix que una dona mati a un home, que un home mati a una dona.
Per molts que se'n cometin, el crim és el mateix.
(com si un alemany matés a un jueu fos més criminal que un jueu que matés a un alemany).

És trist que la nostra llengua catalana sigui, i es confirmi, cada dia, com a llengua domèstica no apta per a la vida pública.

És trist que ens diguin que som de la mateixa nació que altres persones, amb les quals no ens podrien arribar a entendre ja que parlem llengües maternes diferents (segur que una nació -espanyola- pot tenir més d'una llengua???)

És trist que encara hi hagi gent que gaudeixi veient torturar i assessinar a animals com els braus (toros).

És trist que s'empresoni a joves només per les seves idees, i en tot cas, sense cap proves (hagi fet mal o no).

És trist que hi hagi activistes posant bombes i matant.

Però encara és més trist que es relacioni com a terrorista a tot el moviment ideològic que l'envolta, encara que estiguin totalment en contra de la violència, i lo únic en què convergeixen sigui en la ideologia, els ideals, i no en les formes o les maneres per aconseguir-ho.

És trist que només sigui terrorisme el que fa ETA, mentre que el que fan crepuscles d'ultradreta, sobretot al País Valencià, no sigui terrorisme, sinó accions puntuals inofensives.

És trist que reals assassins i terroristes com els anomenats d'ultradreta puguin gaudir de tantíssima impunitat, tant per la justícia espanyola com pels mitjans de comunicació.

És trist que hi hagi tanta manipulació informativa als mitjans de comunicació, inclosos TV3.

És trist que s'arribi a negar l'existència de nacions a la Península Ibèrica, i només es reconegui, com en la Constitución Española, la unica i indivisible "nación española".

És trist que Israel celebri amb tanta eufòria i hipocresia el 60è aniversari del seu Estat, sobretot quan el van formar a costa de l'expulsió dels palestins que hi residien en aquells temps.

És trist que el màxim terrorista mundial, americà per suposat, surti felicitant i enaltant als israelians, sense mostrar cap mínim interès pels segons ells "terroristes" palestins.

És trist que hi hagi gent que sigui "pro-tibetana" perquè és la moda, però que neguin cap similitud amb el cas a Espanya, igual que va passar quan Kosovo es va independitzar.

És trist que hi hagi feixistes, racistes i neonazis pel món i pels països, sobretot en els casos que coneixem com en EEUU, Espanya, Xina, etc, i sobretot, amparats per la justícia i amb gent que ho recolzi...

És trist tot el relacionat amb el canvi climàtic i la nostra apatia i deixadesa per no evitar res.


És trist que hagi d'estar escrivint totes aquestes tristeses, i les que em deixo.


Són controvèrsies que no s'entenen com poden succeir.

Amb lo fàcil que seria viure amb tranquilitat, viure i deixar viure, sense imposar res a ningú, només amb el respecte com a norma fonamental.

Però això és massa idílic, massa utòpic. L'ésser humà és dolent per naturalesa o el tornen dolent?

De totes maneres, és trist.